El darrer diumenge confirmàvem una de les pitjors intuïcions que teníem; l’extrema dreta guanya al Brasil. El neofeixisme de Jair Bolsonaro s’imposa en un moment on des d’Europa també patim un procés de deslegitimació de les institucions i la carència d’una identitat comú que permet a moviments d’extrema dreta recuperar el discurs de la nació pura, rebutjant el mestissatge i assenyalant que l’immigrant és l’enemic i cal combatre.
El procés de deslegitimació del projecte europeu és ben avançat; la participació a les eleccions europees és la més baixa als Estats europeus i la confiança de la població en les institucions és quasi nul·la. Aquest procés s’ha vist agreujat per la falta d’una identitat o cultura europea. Cap projecte conjunt pot existir sense voluntat col·lectiva ni sense un “pegament” que esdevé simbòlic i que els identifica, els uneix i els genera un entusiasme col·lectiu. És tot un pur imaginari.
La qüestió és que el projecte europeu actual està sustentat per interessos econòmics. Darrere del projecte no hi ha cap tipus de voluntat de construcció d’identitat o, menys encara, la idea de generar un “poble europeu” que esdevinga un marc cognitiu on els ciutadans dels Estats que formen part d’Europa puguen sentir-se còmodes, partícips i útils. L’existència d’una nació cultural que englobe diversos interessos sota el paraigües d’una Europa social i que es preocupe per les necessitats bàsiques dels seus ciutadans sembla una utopia. I no tinguem por a l’hora de parlar de nació, ni caiguem en la trampa de relacionar nació amb Estat. Hi ha nacions sense Estat i hi ha Estats que no són una única nació. Com bé va definir Renan, la nació és un plebiscit quotidià. És una voluntat de voler formar part.
Naïr escrivia fa ben poc que per “defensar una Europa social i solidària” és necessari atacar el neofeixisme europeu. Hem de tenir en compte que aquest moviment antieuropeu retorna el més perillós dels anys 30; una visió feixista de la societat amb valors i creences que retornen la idea de la nació pura, de la por al mestissatge social i cultural, de l’atac a la diversitat i cerca de la homogeneïtat i la construcció d’Estats corporativistes amb una intervenció social clarament racista i xenòfoba.
Ens quedem curts si sols intentem recuperar certs valors democràtics i no ens centrem en treballar des de ja en un pilar social que aposte per polítiques socials decidides i valentes, que reinserte dins del projecte europeu a totes les capes socials que s’han vist excloses pels interessos econòmics; als precaris, als invisibles. Tot demòcrata ha de ser antifeixista, i no podem donar ni un pas enrere front al que serà el gran repte que viurem en els propers anys com Europeus; o donem un pas enrere i tornem al tancament dels Estats, o donem dos passes avant i consolidem un projecte Europeu social que esdevé necessari per començar a combatre el creixement del neofeixisme.
Pau de MiguelPolitòleg