Quan la Diputació de València va posar en marxa el Teatre Escalante, allà per la dècada dels 80, ho va fer amb el nom provisional de “Teatre dels Somnis”, amb la idea de potenciar la formació dels futurs espectadors de teatre. Aquest projecte especialitzat en produccions per a públic infantil i familiar va ser una gran aposta per part d’aquella corporació provincial, fins el punt que ha durat fins els nostres dies.
A data de hui, el govern de la nova Diputació i jo mateixa, com a diputada delegada de Teatres, continuem creient en el futur de l’Escalante tant intensament com aquells que l’engegaren fa tres dècades. És per això que, encara que la situació de l’edifici del Carrer Landerer on es va ubicar aquell “Teatre dels Somnis” s’ha convertit en un malson, el ben cert és que des del minut ú m’he compromès a garantir la supervivència del Teatre Escalante, del projecte Escalante, no solament durant aquesta legislatura, sinó per molts anys més.No negaré que al llarg de la seua existència, l’edifici ha sigut de gran importància per al projecte, i així ho reconeixem els agents públics, el sector professional i el públic.
Però des del govern provincial ens neguem a lligar el projecte cultural, teatral i pedagògic que representa el Teatre Escalante amb l’espai físic on va estar ubicat fins l’any passat, perquè això podria suposar el seu final. Enrocar-se en la recuperació de l’espai del carrer Landerer, contràriament al que molts podrien pensar, podria ser contraproduent, ja que la rehabilitació seria tant costosa en termes temporals -probablement duraria més de cinc anys- que perillaria el projecte. I això sense entrar a discutir altres aspectes.
El que és evident és que la itinerància del Teatre Escalante no és la millor garantia per a la seua continuïtat. Per descomptat, el projecte ha de comptar amb una seu estable que el protegisca de possibles vaivens electorals. Des de Teatres tenim la mirada llarga, i des del nostre ferm convenciment en la necessitat de la cultura per a tindre una millor societat, crítica i no domesticada, lluitarem fins el final.
Ho he dit moltes voltes, però ho tornaré a repetir les vegades que facen falta: “Llarga vida a l’Escalante!”.