Llegia a finals de novembre una entrevista al politòleg Pablo Simón on s’apuntava que l’atenció dels mitjans de comunicació antecedia a l’espai que aconseguia l’extrema dreta en el prime time i en la discussió política o implantació de temes a l’agenda. És a dir; un estudi des de les ciències socials ens resolia el dilema de què havia estat abans, si l’ou o la gallina. Aquesta entrevista va plantar un llavor en mi; si ja està demostrat que els mitjans han aconseguit donar espais i, per tant, major projecció mediàtica a l’extrema dreta, quin és el paper de les xarxes socials?
L’informe sobre la democràcia a Espanya del 2017 ens assenyala unes dades respecte a quin ús fem de les xarxes socials. Aquests resultats han generat molts més dubtes encara, els quals hauran de vore’s resposts des de les ciències socials i les investigacions que es realitzaran.
Així, una de les principals característiques que destaca l’informe és el que anomenen el “pluralisme polaritzat”, assenyalant que la segmentació ideològica dels mitjans de comunicació ha generat que nosaltres coma usuaris que consumim informació, únicament s’informen per mitjans que mostren les nostres preferències electorals o opcions polítiques bàsiques, generant una segmentació dins de distintes bombolles ideològiques, aconseguint que uns usuaris front a la resta tinguen percepcions molt distintes, donada la falta de pluralitat a l’hora del consum d’informació, dels problemes i les possibles alternatives. Aquest efecte es dona, principalment, per què els espanyols som un dels països que menys lectors de diaris tenim i que més utilitzem les xarxes socials per obtenir informació, el que genera eixa segmentació i distorció del debat polític. Quan et trobes a les xarxes socials a algú que opina totalment distint a la teua base ideològica, no tendeixes a suprimir-lo del teu timeline?
A Espanya les xarxes socials tenen una força destacada en comparació a la resta de països que l’informe estudia, sent el país amb més usuaris de WhatsApp (un canal de comunicació no convencional per als partits polítics i del qual VOX s’ha fet dominant). Els usuaris, que en aquest context de xarxes socials som, a la mateixa vegada, emisors i receptors, tenim a reproduir a les nostres xarxes socials el mateix ecosistema ideològic que el nostre, aïllant-nos cada vegada més. L’informe destaca que s’estan formant conglomerats informals entre xarxes socials i mitjans de comunicació, on comptes privats a les xarxes socials emeten missatges incendiaris, calumnies o mentides (ara anomenades postveritats), i després són els mitjans de comunicació qui les eleven a la categoria de noticia, els donen difusió, el que genera major repercussió a les xarxes socials. S’inicia així un cicle que és quasi infinit.
Dins d’aquesta dinàmica no hi ha solucions màgiques. Hem de centrar-nos en assenyalar la importància de la responsabilitat individual, i també social, a l’hora de donar difusió a continguts que esdevenen mentides (postveritats) i que ràpidament es viralitzen a les xarxes socials, amb habituals missatges racistes, xenòfobs o masclistes. Vivim en l’era de la informació, però nosaltres sols ens centrem en distorsionar els nostres canals de comunicació.