A dies d’ara vivim el final d’una legislatura que ha estat un respir i tota una injecció de prestigi social al valencià. Després de molts anys de menyspreu institucional a la que és la llengua de totes les valencianes, la situació sembla que ha pres un nou rumb cap al retorn de la seua utilitat social, de la protecció que recull l’article 6.5 del nostre Estatut d’Autonomia i de la garantia de totes les valencianes de rebre l’atenció quan ens dirigim a l’Administració valenciana en la nostra llengua tal i com regula l’article 9.2 del mateix.
Però, sembla que els temps de calma i respecte del valencià tornen a estar en perill. No crec que siga comparable a la tan traumàtica “Batalla de València”, però els grups polítics de l’oposició estan prenent actituds i llançant missatges falsos i incendiaris, calfant l’ambient de cara a un 9 d’octubre on moltes encara tenim el record de les agressions de l’any passat.El discurs tant del Partit Popular com el de Ciutadans és molt perillós; des de què està prohibit parlar castellà al País Valencià fins que l’“imposem”. Una ristra de mentides amb les que assenyalen a l’extrema dreta qui és l’enemic; aquelles persones que defensen el valencià i el seu ús.
La darrer setmana vam poder vore com al Senat es debatia una moció del Partit Popular contra la imposició del valencià, on amb menys d’un 30% dels vots i majoria absoluta, utilitza la cambra per usos partidistes i difondre falsedats. Al debat tant el Partit Popular com Ciutadans afirmaven que el castellà estava amenaçat al nostre país, fins al punt que la senadora Pradas del PP va utilitzar el “a por ellos” en ple debat per assenyalar els grups que es posicionaven en contra d’aquella absurda moció. Aquests fets, per sort, van ser retrets pel senador valencià Carles Mulet en el que, personalment, considere una gran defensa del valencià a la que es suposa que és la “cambra territorial”.
Al Congrés va ocórrer algo semblant també, on el ja conegut per les seues grans (entengueu la ironia) intervencions, Toni Cantó, va afirmar a la tribuna que al País Valencià no es pot utilitzar el castellà, i que havia desaparegut. Casualment, tant el seu grup polític com el del Partit Popular són els que únicament intervenen en castellà als plenaris i debats. És curiós. Tota una ristra de mentides i falses denúncies que generen que a moltes ens tornen records d’aquella batalla lingüística que va ser desastrosa per al poble valencià.
Les llengües mai han de ser un element de confrontació; han de ser unió, riquesa i pluralitat. Entre totes hem d’aconseguir que al nostre país ningú es senta discriminat per parlar cap tipus de llengua, tot i que avui en dia qui continuem estant discriminades som les valencianoparlants.