Quines coses té la política! Qui, dels centenars de milers d'assistents a les manifestacions del 25 d'Abril o a les Trobades d'Escoles en Valencià, haguera esperat fa uns anys que el govern amic del Botànic s'anara a carregar les línies en valencià (la tímida "immersió lingüística" valenciana) del nostre sistema educatiu?
La Llei 4/2018, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, i el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) són els instruments que el govern progressista flower power (mai millor dit tractant-se del Botànic) ha posat en marxa per tal de relegar la llengua pròpia dels valencians a la reserva índia. Les doctes ties maries que entenen del bilingüismo de los valensianos (i han donat guerra durant dècades), com María Consuelo Reyna o María Dolores García Broch, podran a la fi dormirsatisfetes...
Les línies en valencià (l'estudi de totes les assignatures en valencià, vaja) compleixen dues importants funcions en les zones històricament valencianoparlants: en aquelles en què el valencià és minoritari i la societat es troba fortament castellanitzada, la immersió lingüística és l'única garantia que l'alumne, quan acaba la seua escolaritat, siga capaç d'expressar-se oralment i per escrit, en valencià. I en les comarques on el valencià encara té una notable musculatura social (com les Riberes o la Safor), les línies són precisament la garantia de futur per a no retrocedir, per a no veure erosionada eixa fortalesa social que al remat sempre es trobarà amenaçada per la llengua dominant (el castellà), omnipresent en la resta de situacions de la vida quotidiana.
Amb el PEPLI, el català (la llengua pròpia dels valencians) és relegat dins el sistema educatiu valencià a ser "un entre tres" en companyia del castellà i l'anglés. El valencià, en el millor dels casos, passarà a ocupar només el 50% de les hores lectives, liquidant-se així la immersió lingüística en la llengua pròpia i degradant-la a la condició de "reserva índia". La renúncia a que el valencià esdevinga llengua de futur i de normalitat nacional al País Valencià està servida. El model María Consuelo d'arraconament del valencià està servit. Si s'haguera atrevit a implantar aquest model un govern del PP, quines haurien sigut les reaccions del Bloc/Compromís, quines les actuacions de Baldoví en el Congrés, quines les declaracions dels seus líders en l'Aplec del Puig?
Els tímids avanços que el valencià havia aconseguit en la societat valenciana (i la immersió en l'ensenyament n'era tot un èxit) prompte se'ls endurà l'huracà plurilingüe i multicultural de què ara fa gal·la un Consell plagat de (antics?) nacionalistes valencians. Sembla que, al cap i a la fi, això del "plurilingüisme" és en realitat l'excusa que han buscat per tal de justificar les renúncies i les vergonyes del retrocés del valencià en l'escola. Paradoxes de la vida: el somni de les maría consuelos finalment complit! Anem arrere com els carrancs, però amb valentia!