Ens creiem herois i heroïnes perquè estem a casa, a les nostres cases, no arriba a un mes, perquè no abracem als nostres familiars, estem espantats perquè no sabem com va evolucionar, tenim incerteses i ens sentim fràgils.En aquests dies moltes persones, gent a la qual se li suposa saviesa, escriu les seues reflexions, avança la seua opinió sobre l'incert futur en tots els àmbits. Jo només pretenc des d'aquestes línies traslladar l'empatia pels quals pateixen, des de fa anys i massa vegades tanquem ulls i balcons per a ni veure ni escoltar els seus laments.Ens imaginem com viurà aquesta situació qui no pot ni llavar-se les mans?Quasi 2 milions de persones en la franja de Gaza, on viu la població refugiada palestina, no poden ni somiar amb llavar-se les mans amb aigua potable i sabó. El 97% de l'aigua està contaminada i la potable depén dels camions que puguen entrar a la Franja. Pobresa extrema, inseguretat alimentària, opressió de l'ocupació, dependència total de les ajudes. Sense saber l'endemà què menjaran..., això sí que és esgotador i estressant. 13 anys de bloqueig israelià, per terra mar i aire. I Resisteixen!!O la situació del poble sahrauí, 44 anys esperant una solució pacífica a un conflicte que els obliga a no poder gaudir ni decidir en el seu propi territori. O els milions de sirians que han hagut de fugir de la seua terra natal perquè aquesta no els brinda si més no el més elemental, protecció, fa ja 9 anys que la guerra els expulsa i han de viure confinats en campaments....I la situació de les dones a Aràbia o l'Iran i en punts i tants llocs d'aquest planeta, on el fet d'haver nascut dona ja és sinònim de submissió, de patir violència, d'estar subjectes a matrimonis forçats, d'abusos, de violacions i de tantes barbaritats que com societat d'aquest món consentim... i elles continuen vivint i resistint!!Aquests dies, el temps robat a socialització m'ha donat l'oportunitat de reflexió, de pensar sola... Estic segura que aqueixa introspecció ha sigut generalitzada i probablement ens ha servit per a entendre millor la importància de la cura mútua i col·lectiu, la necessitat de col·laborar per a construir una societat diferent, que protegisca a les persones més vulnerables i que aborde l'emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat amb coratge i amb urgència.El desafiament és enorme, massa gent en el món no pot planificar un futur, està ocupada a sobreviure... Sobreviure. Aquest és la nostra por aquests dies i en això estan ocupats els nostres governs, en què sobrevisquem en les millors condicions per al futur. Però hi ha uns altres que ja estan avançant el dia després amb la mateixa mirada i amb els mateixos fonaments neoliberals que fins ara, i per això hi ha qui posa en la balança vida enfront de competitivitat, enfront de beneficis, enfront de dèficit.Hi ha qui aprofita per a "colar" missatges racistes i feixistes, tant de bo aquesta crisi ajude a ampliar i consolidar una gran xarxa d'activistes que enfront de l'auge de l'extrema dreta, defense de manera unitària els drets humans, en el món sí, però també en aquells dels nostres barris on la desigualtat està més instal·lada.
No permetem discursos d'odi, no deixem que s'estenguen, silenciem i bloquegem a les persones tòxiques que no aporten res bo a les nostres vides.Convivim amb persones de Veneçuela, Colòmbia, Hondures, Xile.., creiem potser que ha sigut fàcil per a ells abandonar la seua terra i a la seua gent i fan el possible i l'impossible per resistir, amb l'esperança de tornar als seus països.Confie en el meu Govern, que està patint uns atacs indecents d'aquells que aquesta situació la viuen sense cor ni raó, només en termes de números i estadístiques. Confie en la sanitat que hem forjat, estic convençuda que eixirem amb les menors baixes possibles, i encara així seran sempre massa, però no es tracta de mirar-nos el melic.Els avanços internacionals en matèria científica i tecnològica s'han de compartir dins i fora de les nostres fronteres, ha de prevaldre la solidaritat que en aquests moments a més coincideix amb l'interés propi. No sabem com serà el món després d'aquesta pandèmia, però les nostres paraules i els nostres fets pels quals optem ara segur que ho determinaran.Aquesta galtada del coronavirus ens ha de despertar, i ens ha de tocar de peus a terra, som fràgils, necessitem la proximitat, la calor humana i la Justícia. Exactament igual que els milions d'éssers humans que clamen el mateix des de fa anys i RESISTEIXEN.
Trini Castelló, portaveu de Cooperació i Drets Humans del PSPV-PSOE en Les Corts Valencianes.