Odiadors a les portes d'un govern autonòmic, el de Castella i Lleó. La possibilitat que persones de clar perfil homòfob, racista, xenòfob, negacionista del canvi climàtic o masclista estiguen dirigint en el futur conselleries d'Educació, Igualtat o qualsevol administració és molt real després de les eleccions castellanolleoneses. A la Comunitat Valenciana, també. Més després que el Partit Popular autonòmic siga el més clar de tot l'Estat espanyol a l'hora d'obrir la possibilitat d'una Generalitat Valenciana en 2023 amb conselleries gestionades per la ultradreta.
Tenim un clar i seriós problema si els polítics de la dreta no entenen que un element com Vox és un catalitzador d'odi al diferent, un element distorsionador de la nostra convivència com a societat oberta i plural. A diferència del que pansa en la resta d'Europa, a Espanya la dreta parlamentària mai ha volgut practicar el cèrcol als missatges de l'odi, més aviat ha buscat assimilar-los.
La dreta espanyola, que cada dia demostra que al final ni és liberal ni és moderada, ha passat de considerar-se d'extrem centre a verbalitzar tot el que expressa el seu veí radical. I això ha sigut determinant en una estratègia de blanqueig ideològic que comença a adquirir trets físics, de realitat palpable, després d'anys sembrant en xarxes socials. Perquè l'algorisme li ha deixat fer a la ultradreta tant com alguns mitjans de comunicació dels quals es diuen respectables a l'hora de posicionar actituds i creences que perfectament signaria un nazi.
Una persona qualsevol, de l'edat que siga, entra a consultar una xarxa o a simplement emocionar-se amb un vídeo i pot eixir amb un bon cúmul de fake news en el cap. L'estratègia de la ultradreta usant bots (perfils falsos dirigits per un programa informàtic) serveixen tant per a propagar la seua propaganda com per a abusar i assetjar a qui no pensa com ells. L'objectiu és col·lapsar la xarxa amb determinades temàtiques, apuntant amb el dit acusador a representants d'opcions polítiques/sexuals o que no quadren en l'estereotip de l'home de bé de la ultradreta (siga quin siga). En les xarxes condeix l'insult i la mentida en el polític (i quasi tot és polític en aquesta vida). És el lloc ideal per a vilipendiar a algú. La política ha canviat molt: a voltes es fa més carrera en Twitter que atenent a un col·lectiu minoritzat o amb seriosos problemes de subsistència.
El món real, tristament, comença a mostrar el que en el món virtual és pràctica habitual. Portem ja temps observant brots d'aqueixa ràbia i odi sense raó sobre els quals cavalca la dreta ultra: pressupostos municipals i autonòmics que retallen en serveis socials; vetos parentals perquè xiquets i xiquetes no assistisquen a classes en les quals es puga parlar de feminisme o drets LGTBI; assetjaments a famílies de representants públiques; assetjament a les portes de centres educatius contra la vacunació de la nostra infància i adolescència; assetjament a dones a l'entrada de clíniques abortives; assetjaments i pallisses al col·lectiu LGTBI; assetjament a representants polítics…
Tot això ja està adquirint velocitat en el plànol real, ja no és sol gent muntant "follón" en Twitter. L'assumpte no està en si a un senyor de Vox se li estiga posant cara de vicepresident castellà-lleonés, com va dir el líder suprem de la ultradreta, Santiago Abascal el diumenge electoral. És que el PP té entre mans, ara mateix, la possibilitat de donar-li un dels càrrecs més rellevants d'una comunitat autònoma a un twittero que en la seua activitat virtual ha destacat per vexar a polítics, dones, homosexuals o immigrants.