L’olor a llibres nous, els nervis per saber quins companys de classe tocaran enguany, el xandall a estrenar... i el primer dia de matinar. És impossible que no vinguen al cap aquests pensaments quan sents “comença el curs”. Malgrat haver deixat enrere l’etapa escolar, és curiós com l’expressió continua instal·lada en els meus ritmes vitals, ja més acostumats als successius cursos (primer els escolars i ara els polítics) que als anys naturals.
El que sí continua sent igual és afrontar el nou curs amb il·lusió i alegria, més en un tan assenyalat com aquest, on si bé l’esforç és molt superior a la resta (un de cada quatre), l’ambient de tensió política –positiva– i l’intriga per acomplir les expectatives és motivador. Que s’inicia un curs especial per ser electoral és una sensació que ja es respira en l’ambient, s’escolta a les converses i es dedueix de les declaracions polítiques.
Sempre està l’intriga de qui serà el primer en ‘abrir la veda’ del curs electoral i aquesta vegada, indubtablement, aquest paper l’ha complit el President Ximo Puig. Però com aquells que comencen a decorar les botigues amb parafernàlia de Nadal quan encara fa temps de platja, sembla que Ximo Puig s’ha passat de premura. Ja en estiu amb el run run de l’avançament electoral el President donava la senyal d’eixida i durant el Debat de Política General, els 35 Ximoanuncis (com els va denominar el Síndic de Podem, Antonio Estañ) confirmaven que la disputa electoral ja ha començat de totes totes.
Per la nostra part, l’inici d’aquest trepidant curs el vàrem fer el darrer dissabte amb un Encontre Municipalista que reuní a més de 100 persones, la majoria càrrecs públics de la nostra organització, per donar un impuls des dels col·lectius locals posant en valor el millor que tenim: una extensa xarxa de col·lectius, militància i càrrecs públics arrelats al territori.
Si el darrer cicle electoral va estar marcat per la importància d’assolir les màximes quotes possibles de representació al Congrés dels Diputats –amb la finalitat de fer fora al Govern de Rajoy–, el present cicle està clar que la clau serà consolidar i estendre la força municipal del canvi per transformar des dels municipis (pobles i ciutats) un país que ja està arribant.
Una vegada s’ha demostrat insuficient l’estratègia Blitzkrieg, cal recuperar el paradigma de les construccions col·lectives per emprendre una tasca dura, difícil, però que definitivament, paga la pena. Amb tota seguretat, canviar els paradigmes de la vella política no s’aconseguirà amb la velocitat que ens agradaria ni amb la que alguna gent pronosticava ara fa pocs anys, però el que sembla innegable és la necessitat d’afrontar aquests reptes amb la major quantitat de mans que se sumen a l’esforç.Per la nostra banda, ens tornarem a presentar a les eleccions amb la promesa de ser imperfectes però lleials als nostres principis d’igualtat, justícia i llibertat. Ara que comença el curs electoral serà important estar alerta i ser capaços de distingir entre les ja velles promeses que mai es compleixen i qui sols promet el treball constant des de l’humiliat. Fieu-vos d’aquests, perquè mentre els primers tan sols vos decebran, els segons sempre estaran disposats a escoltar-vos i acompanyar-vos en la construcció d’un país millor.