Des de la Plataforma per la Llengua vam proposar, el 2016, cinc mesures per protegir els drets al valencià de les persones consumidores. Recentment el Consell de la Generalitat Valenciana ha aprovat el nou Decret legislatiu 1/2019, text refós de la llei de l’Estatut del Consumidor, que no recull cap de les propostes que vam suggerir des de la nostra entitat. I tot això malgrat que, per exemple, al programa electoral d’Unides Podem incloïa qüestions com ara assegurar que las empreses disposen d’informació i publicitat en valencià (menús, contractes, factures, llistat de preus), o la inclusió del valencià en la informació de l’etiquetatge dels productes. D’altra banda, la coalició Compromís va acceptar donar suport parcial a les propostes sobre drets lingüístics en el consum, proposades per la Plataforma per la Llengua.
La mesura 1 que proposem és que les empreses puguen atendre els consumidors en les dues llengües oficials. Això hauria d’incloure tant l’atenció personal com la relació amb el client per via telemàtica, a través de webs. Sobre aquesta proposta comptem amb jurisprudència. Hi ha sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que han considerat constitucional l’obligació d’atendre (i entendre) la persona consumidora, però no la de respondre, de manera immediata i directa, en la mateixa llengua oficial. Igualment, per parlar d’un cas semblant, a les Illes Balears ha existit una regulació sobre l'obligatorietat de l'atenció en català en establiments de més de tres treballadors.
La segona mesura que proposa Plataforma per la Llengua era que les empreses comercials disposen de les seues llistes de preus, cartes i menús, i també publicitat en tríptics i catàlegs, en les dues llengües oficials al País Valencià.
La mesura tercera vol garantir el dret al consumidor de rebre la documentació de contractes i les factures en valencià. Aquesta norma seria plenament constitucional. Fins i tot una llei estatal, la 26/2006 de mediació d’assegurances i reassegurances privades, preveu que el client pot triar l’idioma de l’assegurança, «en cualquiera de las lenguas españolas oficiales en el lugar donde aquélla se facilite»La mesura 4 proposa que la informació escrita de caràcter fix interior i exterior dels comerços del País Valencià conste, com a mínim, en les dues llengües oficials. Realment, la retolació fixa és un nombre d’informacions molt petit, que fa referència a la seguretat o a temes bàsics i genera un paisatge lingüístic molt favorable. Empreses com Mercadona o Consum l’estan aplicant al territori valencià, sense cap repercussió negativa per a la seua activitat. Aquesta norma legal és plenament constitucional. A més es podria crear un règim sancionador per a aplicar-la, després d’un temps d’adaptació a la legalitat.
Finalment, la mesura 5 proposada per la Plataforma per La Llengua vol que les informacions per d’ús i de seguretat que acompanyen els productes no alimentaris (en etiquetatge, embalatge, fullets o prospectes) figuren, com a mínim, en les dues llengües oficials. Una sentència del Tribunal Constitucional també avala poder legislar sobre l’etiquetatge en valencià.
Per part de la Plataforma per la Llengua entenem que el govern valencià ha perdut una oportunitat d’or per a començar a introduir canvis en el compliment de drets lingüístics en el sector del consum. I ho lamentem, perquè sobre el tema hi ha una experiència rellevant, en lleis aprovades en unes altres comunitats de la nostra mateixa llengua, com ara Catalunya i les Balears.
L’aval de les urnes a la continuïtat del govern de progrés a la Generalitat Valenciana no s’ha notat en l’inici dels canvis necessaris en la normativa de consum. Les sentències del Tribunal Constitucional i les lleis estatals sobre consum també permetien posar en marxa propostes favorables al valencià i a la igualtat lingüística. La realitat és que només una part de la ciutadania té plens drets lingüístics, que li confereix la normativa estatal que imposa el castellà en etiquetatge i contractes. Per contra, els valencianoparlants som considerats com a ciutadans de segona. El consum, al capdavall, no és només un motor de l’economia sinó també de l’aplicació al món real dels drets lingüístics.
Manuel CarcellerDelegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià