25n
25N
25N

Oltra presenta Agermanament Comunitari Valencià amb el qual s'acollirà a un total de 23 persones d'origen sirià

Oltra presenta Agermanament Comunitari Valencià amb el qual s'acollirà a un total de 23 persones d'origen sirià
20/10/2020 -

Oltra ha presentat aquest programa, patrocinat per ACNUR juntament amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, l’objectiu de les quals és l’acolliment de persones refugiades en la Comunitat Valenciana des d’una perspectiva d’implicar el seu entorn social en el seu procés d’inclusió.

En l’acte de presentació ha participat la secretària d’Estat de Migracions, Hana Jalloul, en representació del Ministeri; així mateix, han assistit l’alcalde de València, Joan Ribó, com a representant d’un dels 5 municipis que acullen aquesta experiència; la representant d’ACNUR a Espanya, Sophie Muller.

També han estat els responsables del Servei Jesuïtes a Migrants Espanya, i de Càritas Diocesana Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i València, que són les entitats encarregades de posar en marxa la iniciativa en la Comunitat Valenciana.

Oltra ha explicat que aquest projecte va ser posat per primera vegada en marxa per ACNUR al Canadà en 2016 amb l’objectiu de “contribuir a la millora de les responsabilitats compartides, encoratjar l’expansió del reassentament de les persones refugiades i brindar un vehicle que mobilitze a la ciutadania en el suport a les persones refugiades”.

“L’objectiu és que la ciutadania puga participar directament en la labor d’acolliment i integració de les persones refugiades creant grups de suport que ofereixen suport social, material i financer a les persones nouvingudes durant el seu procés d’integració en les seues noves comunitats”, ha assenyalat Oltra.

D’aquesta manera, ha explicat, “s’implica la comunitat local en tot el procés d’acompanyament per a la inclusió. En definitiva, es tracta d’acompanyar a les famílies fins que poden construir el seu projecte de vida independent, que és en definitiva al que aspirem tots els éssers humans”.

Així mateix, ha afegit, “contribueix a millorar les responsabilitats, a sensibilitzar, a empatitzar, a adonar-nos que els éssers humans som molt semblants, és igual el color de la nostra pell o la llengua que parlem. Al final, tenim els mateixos dolors, les mateixes esperances, els mateixos somnis, que solen ser coses petites com treure als nostres fills avance i tenir una vida que no se’ns complique tant”.

En aquest sentit, ha ressaltat que la posada en marxa d’aquest programa en la Comunitat té com a objectiu “desenvolupar un model d’acolliment de persones refugiades mitjançant una fórmula que fa que el procés d’inclusió siga més fàcil per a les famílies; però que també provoca un altre efecte fonamental, que és el que aporta a la comunitat”.

“Això té a veure amb la sensibilització social respecte de les situacions de les persones desplaçades forçosament, de la migració provocada per múltiples causes, té a veure amb les aspiracions que tenim qualsevol ésser humà en el món”, ha conclòs.

Programa pilot amb cinc famílies

Aquest programa pilot, que ve precedit d’una experiència similar al País Basc, es desenvoluparà en els municipis de València, Alaquàs, Almassora, Calp i Cocentaina, que acolliran a un total de 23 persones de diferents edats repartides en cinc famílies d’origen sirià i procedents dels camps de refugiats que hi ha al Líban.

La vicepresidenta ha explicat que en aquests municipis, i a través de les entitats que gestionen el programa, es crearan grups locals amb persones voluntàries, que s’encarregaran de mantenir “una relació directa” amb aquestes famílies i acompanyant-les en tot el procés d’inclusió que pot anar des de l’aprenentatge de l’idioma fins a ajuda per a trobar un treball.

El projecte també inclou la provisió d’un habitatge i el disseny d’un itinerari de formació per als seus integrants, d’acord amb la seua experiència i formació prèvia, a més de comptar amb suport psicològic, en aquells casos en què siga necessari, i mesures que faciliten l’accés a l’ocupació.

En aquest aspecte, Oltra ha volgut destacar que les entitats que desenvoluparan el programa en la Comunitat Valenciana compten amb “una àmplia i provada experiència en el terreny de la solidaritat i la justícia social, incloent-hi a les persones refugiades entre les destinatàries de la seua acció” i per això s’ha mostrat convençuda de l’èxit de l’experiència valenciana.

L’Agermanament Comunitari Valencià, a més de buscar que la ciutadania de la Comunitat Valenciana s’implique en tot el procés d’acolliment, també pretén que les persones refugiades es consideren “actors protagonistes de la seua adaptació a la realitat local”.

En aquest sentit, ha indicat, que a més d’informar-los dels seus drets i obligacions, es fomentarà la seua participació en la presa de decisions per consens, així com en les trobades que es puguen realitzar per a compartir experiències.

La vicepresidenta ha incidit en la importància que siga la Comunitat Valenciana la triada per a posar en marxa aquest projecte, ja que ve a ratificar el seu compromís com a “terra d’acolliment” d’aquelles persones que ixen del seu país d’origen fugint de l’horror de la guerra o buscant un futur millor per a elles i les seues famílies.

L’Agermanament Comunitari Valencià és un pas més en el camí que es va iniciar per part del Consell del Botànic en 2015 quan es va plantejar la creació d’un “corredor humanitari” que permetrà donar una llar segura a una part dels més de 65,5 milions de persones desplaçades que hi ha en el món i que necessiten protecció internacional.

En aquest sentit, ha recordat que amb el mateix objectiu una delegació valenciana, encapçalada per ella mateixa, va visitar en 2016 els camps de refugiats de Grècia, on es van signar dos protocols amb els governs de l’Egeu Sud i de l’Egego Nord, en els quals es reflectia la voluntat de la Comunitat Valenciana d’acollir a persones refugiades procedents d’aquesta zona.

Oltra, qui ha lamentat que en aquella ocasió el Govern central no va atendre la iniciativa valenciana, ha destacat que un canvi en l’Executiu central va ser acompanyat d’un canvi de sensibilitat que va fer possible que la ciutat de València rebés en 2018 la flotilla de l’Aquarius, en la qual van arribar 630 persones que van trobar aquí “un port segur on començar una vida allunyada de la barbàrie de la guerra i la violència”.

Així mateix, ha recordat que després del recent incendi del camp de refugiats de Moria, tant la ciutat de València com el Consell es van oferir a acollir a aquestes persones que es van quedar sense un lloc on viure, després que el foc arrasés les botigues en les quals habitaven.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × dos =