L’espai d’investigació d’À Punt, Zoom, analitzarà dilluns a les 22:45 hores una realitat que preocupa la societat en general i les forces de seguretat de l'estat en particular.
El passat 20 de febrer, la tragèdia de l’assassinat de l’empresari i polític valencià Arturo Torró, alcalde de Gandia entre el 2011 i el 2015, va commocionar no sols la Comunitat Valenciana, sinó també tot Espanya. Van trobar la víctima amb una ferida al pit compatible amb un tret d'arma de foc, un assassinat que obri interrogants sobre els motius i l’autoria del crim.
Segons les primeres investigacions, l’assassí va utilitzar una arma curta i de calibre menut, fet que podria indicar que es va disparar per a assegurar-se de la mort l’exalcalde. L'ús d’esta arma genera sospites sobre la intenció de matar ràpidament Arturo Torró, la qual cosa apunta a una acció deliberada i executada amb una clara intenció criminal.
Els experts consideren que el crim el podrien haver perpetrat professionals perquè la precisió i l'elecció d'una pistola d’estes característiques són habituals entre sicaris. En un país com Espanya, on cada any es registren aproximadament quaranta assassinats semblants, la investigació ara es concentra a identificar el perfil de l’autor.
Zoom entrevistarà diversos testimonis que aportaran informació crucial sobre este fenomen. Ana, una dona a qui l’exparella va intentar assassinar contractant els serveis d'un sicari, compartirà davant de les càmeres la seua història de terror. També escoltarem la traumàtica experiència d’Alejo Vidal-Quadras, exdirigent del PP a Catalunya i fundador de Vox, que va ser víctima de l’atac d’un sicari en ple carrer de Madrid.
Per a aprofundir en el perfil dels assassins a sou, el periodista brasiler Klester Cavalcanti narrarà la història de Julio Santana, un sicari que va matar més de 490 persones, però que semblava portar una vida normal entre els seus veïns. Què ens diu la realitat sobre el perfil d’estos criminals? Viuen entre nosaltres? Pot qualsevol persona acabar amb la vida d’una altra per diners?
Estos casos remouen, una vegada més, els dubtes sobre la mercantilització de la vida humana i els perills d’un sistema criminal que, en molts casos, opera des de l'ombra, enmig de la nostra societat.