La localitat valenciana de Quart de Poblet rehabilitarà el refugi antiaeri de la Plaça de la Creu per a protegir i preservar el partimonio històric i cultural del municipi. El refugi, declarat Bé de Rellevància Local, va ser construït durant la Guerra Civil Espanyola i se sumisca als set refugis ja localitzats en el municipi.
S'han presentat set propostes per a rehabilitar el refugi antiaeri, dels quals s'han valorat diversos aspectes i que el jurat ha subratllat d'un alt nivell. Amb la rehabilitació es vol dotar d'unes característiques necessàries al refugi perquè els visitants puguen accedir de forma segura. Es preveu, també, la instal·lació de mobiliari urbà en la Plaça de la Creu, on se situa el refugi antiaeri, per a convertir-la en un punt de trobada de tots els veïns i veïnes de la localitat, a més d'acostar les memòries de Quart de Poblet a tota la societat.
El jurat, compost per personal tècnic, ha celebrat una sessió amb tal d'escollir la proposta que tirarà endavant per a intervenir el refugi antiaeri més complex de la localitat. Cristina Mora Luján, regidora de Cultura, Patrimoni Local i Turisme de la localitat, és qui ha presidisc el jurat, i l'arquitecte i coordinador de l'Oficina de Concursos del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València Antonio Martínez Morales ha estat present com a secretari.
A més, el jurat ha estat compost per les arquitectes tècniques de Quart de Poblet, Vicenta Mª Ortiz Tarín i Teresa Jiménez Valero; l'enginyer tècnic d'Obres Públiques, José Mª Chamorro Novillo; el tècnic de Patrimoni Local i Turisme, Santiago Vañó Candeal; el vicepresident del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, Málek Emmuralleu Mateu; i el reconegut arquitecte Francisco Taberner, qui ha sigut proposat pel Col·legi Territorial d'Arquitectes de València.
El refugi manté viu el record d'una de les èpoques més ominoses de la història d'Espanya, en la qual Quart de Poblet es va convertir en blanc dels bombardejos de l'exèrcit italià aliat de Franco per la seua ubicació propera a València, que va ser capital de la II República entre novembre de 1936 i octubre de 1937. Després de finalitzar l'enfrontament, aquest refugi antiaeri es va inutilitzar amb sediments i terra i es va redescobrir en la dècada dels 80.