Fa més de trenta anys que la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols es dedica a donar-li una segona vida a línies ferroviàries en desús, o que fins i tot mai van arribar a estar en funcionament. Va ser en 1993 quan el projecte de Vies Verdes va començar la seua marxa, i ara més de 3.400 quilòmetres d'infraestructures de tren obsoletes en tot el territori nacional s'han mimetitzat amb l'entorn per a generar grans itineraris cicloturistes i senderistes.
La Comunitat Valenciana, amb la província de València al capdavant, és un dels racons de la geografia espanyola que atresora un major patrimoni de línies fèrries abandonades que tramen les seues diferents comarques. Per això, el projecte Vies Verdes es va proposar dinamitzar noves rutes en les quals poder passar un agradable dia en família, realitzar un amé passeig o gaudir de la naturalesa evadint-se de la rutina.
En total, la província valenciana suma més de 145 quilòmetres de Vies Verdes repartits en sis llocs: La Safor, Lliria, L'Horta Nord, el traçat de l'Antic Trenet (entre Carcaixent i Tavernes de la Valldigna), un passeig urbà per la localitat de Manuel, i una ruta que enllaça Barraques (Castelló) amb Albalat dels Tarongers (València). A continuació, anem a desgranar els principals detalls de cadascuna d'elles.
Via Verda de La Safor
Aquest itinerari proper als 7 quilòmetres sobre l'antiga línia de Carcaixent-Dénia connecta la turística ciutat de Gandia amb l'essència mediterrània a Oliva. La via verda, coneguda com les rectes de la flor del taronger pel recognoscible perfum d'aquesta varietat floral, travessa un mar de tarongers en paral·lel a la costa. Al llarg del trajecte en un laberint de séquies es creuen dos passos inferiors, un de superior i un pont. L'antiga via ferroviària és ara una ruta amable que permet visitar pobles propers com Bellreguard i Rafelcofer o prosseguir fins al parc natural de la Marjal Pego – Oliva. A més, connecta amb altres camins que permeten arribar fins al Camí Natural Via Verda de Dénia.
Via Verda Ribera Costera
Aquesta ruta a l'interior de la localitat de Manuel es tracta d'una de les poques Vies Verdes de caràcter exclusivament urbà de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, el estret itinerari d'1,8 quilòmetres sobre asfalt que permet el pas de ciclistes i senderistes suposen els primers passos per a la recuperació mediambiental de l'antic Ferrocarril Xàtiva-La Pobla Llarga. En un futur, es pretén que aquesta reconversió de la via fèrria una els municipis de Manuel, La Pobla Llarga i Xàtiva a través d'un projecte que pretén afavorir la mobilitat sostenible i oferir noves rutes en la comarca de la Ribera Alta.
Via Verda de l'Antic Trenet
Les petjades d'un tram de l'obsoleta línia de ferrocarril entre Carcaixent i Dénia torna a aparéixer com una altra de les Vies Verdes de la província de València per a submergir-se en l'encant paisatgístic que genera el contrast entre l'interior i el litoral valencià. La ruta de l'Antic Trenet travessa el territori de la Ribera Alta en paral·lel a la serra de Corbera —creuant Barraca d'Aigües Vives— i uneix diferents camins naturals en els quals s'entrellacen zones asfaltades amb seccions de terra compactada fins a Tavernes de la Valldigna. Suposa una agradable alternativa senderista propera als 40 quilòmetres de longitud endinsant-se en dos túnels per a salvar l'autopista i una bonica passarel·la.
Via Verda de Xurra
La potent horta valenciana protagonitza aquesta ruta que connecta la ciutat de València amb Puçol a través de municipis com Alboraia, Meliana, Albalat, Massamagrell i Pobla de Farnals. En l'actualitat, la comarca de l'Horta Nord està travessada per dos línies ferroviàries: la de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) fins a Rafelbunyol i la d'Adif cap a Barcelona i Saragossa. No obstant això, en el passat també va existir una tercera via que ja està desmantellada i que s'ha convertit en un camí natural entre tarongers i productes de l'horta. Aquesta rectilínia ruta de 16 quilòmetres s'ha convertit en un ampli carril bici que connecta amb una altra proposta en plena naturalesa en la Marjal dels Moros.
Via Verda de Llíria
Aquesta ruta discorre sobre la plataforma de l'antic ferrocarril Llíria-València. Així, aquest itinerari pla de poc més de 5,7 quilòmetres s'ha convertit en un llarg carril bici pintat de verd a través de les muntanyes del Camp de Túria. La Via Verda travessa el paisatge tradicional valencià, amb camps de tarongers i cultius de l'horta camí de Benaguasil, prop de la fàbrica de paper. Una vegada allí, durant els treballs de reconversió es va instal·lar una àrea de descans, taules i aparca bicis a l'ombra dels arbres. A partir d'aquest punt, el corredor natural pot continuar, en aquest cas sense estar senyalitzada ni condicionada, per camins agrícoles pel parc natural del Túria.
Via Verda de 'Ojos Negros'
La Via Verda de 'Ojos Negros', que comença en les antigues mines de la vall de Jiloca, és la més llarga d'Espanya amb els seus 167 quilòmetres de longitud entre l'interior de la província de Terol i la costa mediterrània. És per això que el trajecte està dividit en dos trams. En aquest cas, és el segon el que transcorre íntegrament per territori castellonenc i valencià. La ruta comença en l'altiplà de Barraques i travessa un entorn natural únic seguint el curs del riu Palància sobre l'inhabilitat ferrocarril miner de Sierra Menera.
En total, l'itinerari discorre per més de 75 quilòmetres plagats de sorpreses i un paisatge espectacular amb una tendència descendent (si s'inicia en les muntanyes de Castelló). Una agradable alternativa per a realitzar de forma assossegada amb bicicleta mentre es creua per fins a setze túnels estrets i huit ponts metàl·lics i de fusta. Sens dubte, es tracta d'una les alternatives rurals més interessants per a descobrir l'interior des d'una perspectiva diferent, calmada i en contacte directe amb la naturalesa. A més, està previst que prompte s'habilite la connexió amb la Via Verda de Xurra per a arribar a València