caixa popular

Nou objectiu complit: ja és campió de la Lliga 1|2|3

El Llevant va aconseguir el títol de Lliga després de l’empat davant el CD Tenerife

Nou objectiu complit: ja és campió de la Lliga 1|2|3
20/05/2017 -

La vesprada va nàixer a Tenerife sota el signe del sobresalt i des de la contradicció. I l’epicentre de l’acció es va situar en els voltants de l’àrea defensada per Oiert, principalment res més descórrer-se el teló d’un duel marcat per l’opulència de la Primera Divisió. No va haver-hi bales de salva en eixe instant de la confrontació. Ni carícies poc significatives. Més aviat va haver-hi foc creuat per part del bloc que prepara des de la banqueta Pere Martí. L’esquadra de Tenerife no va escatimar un gram d’esforç per a expressar-se amb convicció sobre el verd en un intent per acugular al seu adversari. Hi havia una finalitat dual; produir el caos, amb la finalitat d’encoratjar la confusió, i generar una sensació propera al atordiment. Semblava que els jugadors locals cada vegada que obstaculitzen en contacte amb el cuir tractaven de llançar un missatge diàfan que comportava un seriós advertiment dirigit als seus oponents. ‘Ací estem i ens juguem la vida en cada llance d’una trobada que volem dominar’. La sentència podria haver-la articulat per Choco Lozano. La seua figura provocava convulsions i xacres en la rereguarda blaugrana. No hi havia esquerda per la qual no fóra capaç d’infiltrar-se el hercúleo atacant hondureny en una epifania de partit sagnant.

El Tenerife voltava l’àrea de Oier amb la força d’una rajada d’elefants. I cada aproximació alimentava la incertesa granota per a convertir el feu canari en un formiguer d’emocions. No era el paisatge més propici per a reconduir el signe de les passions, però el Llevant del present es manifesta seguint els preceptes de les màximes defensades pels filòsofs de l’Antiguitat Clàssica. La virtut, el compromís i la lleialtat a una forma d’expressió pròpia són aspectes infrangibles que accentuen la consistència del seu joc. És per a guiar-se en els instants de major sotsobre. Des d’un altre prisma una mica més mundà, el Llevant tenia dues opcions davant si quan el cronometre encara no havia traspassat la frontera del minut quinze del primer acte; allunyar-se de la cita o tornar amb major convicció si cap. I no va haver-hi dubtes sobre este tema.

Llocs a escollir, va optar per materialitzar la segona alternativa. Va preferir ressuscitar i entrar en el combat amb més brio que veure com passava el temps des d’una posició de secundari de luxe. Hi havia motius per a redreçar el rumb i canviar el sentit d’un duel d’arrel sorrenca. El Llevant pretenia retornar a València amb la corona de llorer cenyida al seu cap com a símbol inequívoc de la seua condició finalment adquirida de campió. No obstant això, va caldre mutar molts aspectes del joc en eixa espècie de catarsi. La trobada es va convertir en un laberint indesxifrable per al Llevant. El Tenerife era un remolí en plena ebullició, bàsicament quan creuava la línia de mitjans. El pla semblava devastador pels seus efectes i conseqüències. El grup forçava agotnat l’error del Llevant per a voltar els voltants de Oier. La velocitat en la transició era una de les claus. El xoc va propiciar una batalla sideral entre el Choco Lozano i Róber Pier. El jugador gallec va fer dos passos cap arrere per a cobrir el centre de la saga.

No va haver-hi treva, ni tampoc concessions en la lluita establida. Róber Pier va eixir indemne d’un desafiament replet de complicacions. I no sembla fàcil parar a un futbolista molt físic que es mou com a peix en l’aigua quan es tracta de jugar d’esquena amb la finalitat de protegir el cuir a l’espera que arriben els reforços des de darrere. Muñiz no va tardar en reestructurar l’equip. Hi havia massa espais per governar. I massa esquerdes a siliconar. El mitjà del camp era un latifundi. La primera mesura va ser escurçar les distàncies en eixe punt del terreny de joc. El triangle compost per Lerma, Verza i Espinosa va tancar files. El Tenerife va perdre punts de fugida sobre els quals solidificar el seu ascendent. La segona mesura va suposar l’ingrés de Campanya en el verd. El Llevant va adquirir més fluïdesa amb el migcampista andalús incrustat en la sala de màquines. Els seus moviments van ser més compassats i molt més harmònics en el segon tram de la confrontació, encara que potser al col·lectiu li va faltar una mica d’astúcia en els metres finals per a transformar el seu domini en ocasions tangibles. Rubén va acariciar el gol en un tret que va fregar el pal de Dani, si bé és cert que la fusta va mantenir la integritat de Oier en la recta definitiva.


mostra viva 2018

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − 9 =

Tardor
exposicion caps tallats
cultura als barris