València Extra ha rebut una visita molt especial. La cantant gaditana Neva ha triat la nostra redacció per a presentar el seu primer àlbum "Sin Permiso". Un treball ple d'emocions en el qual la cantant ha posat il·lusió i, sobretot, amor per la música. Cançons que arriben a l'ànima, com a 'Azulejos', que ha interpretat acompanyada del seu inseparable: la guitarra.
Primer àlbum, "Sin Permiso", Com estàs vivint tot el que t'està passant?
Amb molta il·lusió perquè és el primer disc, porta moltes històries que tenia guardades des de fa molt de temps. Aleshores, amb il·lusió i molta alegria perquè és un somni complit.I, Com definiries aquest primer treball? Que hi ha de tu en aquest disc?
És un disc molt personal perquè són històries que tenia escrites en la meua llibreta des de fa molt de temps, a les quals les he donat vida en forma de cançó i, per això, sempre serà un disc molt especial per a mi. És molt personal, crec que moltes persones hauran viscut el mateix que conte en les meues cançons, i és una manera de sentir-nos identificats, encara que jo intente donar-li eixa part positiva.Has comentat que vas començar a ballar perquè et feia vergonya cantar, i ara et trobes ací presentant el teu primer treball i a punt de començar una gira...
Jo sóc ballarina, sempre he ballat i no em penedisc perquè m'encanta la dansa, però és veritat que, no sé per què raó, jo ballava en qualsevol costat, però cantar em feia una vergonya increïble, i això que a la meua casa sempre hi ha hagut música. El meu pare és músic, toca la guitarra, i en totes les reunions familiars no faltava un calaix i una guitarra, i jo sí que cantava, però si em deixaven sola em callava. Jo cantava d'amagat a la meua habitació o no cantava fins que, un dia, vaig perdre la vergonya i fins hui.Aleshores, sempre has estat molt vinculada al món artístic. Amb què et quedaria de cada disciplina?
Crec que les dues estan unides. De fet, en un dels videoclips isc ballant, i és una manera d'utilitzar totes les eines que tinc ara mateix. A més, és veritat que la dansa m'ha donat una sensibilitat musical, una disciplina, valorar la cultura i l'art, creativitat... Crec que Neva musical no seria Neva sense la dansa.Sé que és difícil, però, Hi ha una cançó amb la qual et quedaries del teu primer treball?
És complicat perquè cada setmana em quedaria amb una. Però, ara mateix, crec que em quedaria amb 'Azulejos' perquè vaig traure una metàfora d'una classe de les meues classes de dansa, que era Història de l'Art, i ens deien que, en l'art islàmic, una de les característiques era afegir laceries als taulells per a decorar-los. Llavors, d'ací naix aquesta cançó perquè vaig escriure en la meua llibreta: "añade lacerias a todos mis azulejos". Em va semblar una metàfora original i una manera diferent d'expressar que algú decora la teua vida i la fa més bonica.Quins han sigut els referents en els quals t'has inspirat?
A la meua casa sempre hi havia molta música, i el meu pare sempre m'ha posat veus referents perquè el deia que l'important és transmetre i el sentiment. Llavors, dins d'eixes veus sempre hi havia veus flamenques, amb molt de sentiment, que, encara que jo no cante flamenc, he aprés molt de veus com les de India Martínez, Martirio, Niña Pastori, Alba Molina, Marina Heredia... Són veus que em transmeten moltíssim. Però després, és veritat, que per a compondre m'he inspirat en molts cantautors com El Kanka, Rozalén...Ja has arrancat la signatura de discos, en breu comences la gira... Estàs nerviosa?
Jo pensava que anava a estar atacada, i la veritat és que no estic tan nerviosa perquè com tot està sent com un somni complit, la meua ment no el concep fins que no passa perquè, com encara no m'ho crec, fins que no arriba el moment no m'entra el nervi, però els nervis que em vénen són molt bons i amb ganes de més.Quines dates tens ja tancades?
Després d'haver estat a València, hui estaré a Alacant signant discos i fent acústics, demà a Múrcia i despús-demà a Albacete. A més, el 12 de març tenim un concert a Saragossa.
