El Museu Virtual de Quart de Poblet continua avançant en la seua posada en marxa i ja pot celebrar, en tan sols un any, la incorporació de la peça número 1.000 al seu catàleg, una fita que ha sigut possible gràcies a la col·laboració i donacions de les famílies i associacions del municipi. Aquest projecte, que coordina l'àrea de Patrimoni que dirigeix la regidora Cristina Mora, està cofinançat al 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del Programa Operatiu Plurirregional d'Espanya (POPE) 2014-2020 en el marc de l'Estratègia de Desenvolupament Urbana Sostenible (EDUSI) municipal.
El museu continua en el procés de restauració, catalogació i fitxatge dels diferents objectes que conformaran la col·lecció etnològica municipal, que permetrà conéixer millor la història recent del municipi i reflexionar i divulgar sobre aspectes tan diversos com per exemple la memòria històrica, l'economia de proximitat o els processos migratoris de la localitat. Entre els objectes que ja han passat tot el procés de registre i inventari es troben elements adscrits a l'àmbit del treball agrícola i industrial, la llar, el mobiliari, l'alimentació, les comunicacions, la infància o l'ensenyament.
Per a la regidora de Cultura i Patrimoni, Cristina Mora, la labor que s'està desenvolupant des del projecte del Museu Virtual de Quart de Poblet "ofereix una reflexió sobre el passat molt interessant i ajuda també a repensar el moment actual a través dels testimonis que els objectes recullen". Així mateix, la regidora ha destacat que "haver arribat en aquest primer any de treball a la peça número mil evidència la gran participació i implicació dels nostres veïns i veïnes, als quals estem increïblement agraïts. Sense ells seria impossible realitzar aquest il·lusionant projecte".
L'objectiu central del museu és generar un entorn virtual que permeta la posada en valor i la divulgació de la col·lecció municipal i dels elements patrimonials de Quart de Poblet i es preveu que el portal web serà accessible a la ciutadania durant el primer trimestre del 2021. Mitjançant internet i a través de qualsevol dispositiu, tant veïnes i veïns com a persones interessades en el món de l'etnologia o investigadors de tot el món podran consultar i gaudir del patrimoni cultural de Quart de Poblet. El projecte comptarà amb un sistema de gestió de codi obert amb un ampli conjunt de funcionalitats, que estaran orientades a la difusió del patrimoni i a la seua aplicació en el sector turístic. Aquesta infraestructura virtual també permetrà la integració de la informació patrimonial del municipi en un únic portal i generarà un espai de participació, reflexió i trobada en la xarxa, que acoste el patrimoni i la cultura a la ciutadania.
Patrimoni etnològic
Aquest patrimoni etnològic és certament singular i, malgrat ser principalment objectes de la vida quotidiana, permeten conéixer i recuperar històries de vida associades a les peces, les famílies donants i per extensió al poble i a la comarca. Així doncs, es poden trobar històries emmagatzemades en qualsevol objecte, fins i tot en un tan senzill com el pot metàl·lic d'una botiga d'espècies de la localitat, que l'equip d'aquest projecte, coordinat per la regidoria de Cultura i Patrimoni, va obtenir a través d'una donació en 2015. La peça va ser recuperada d'una botiga d'ultramarins de Villanueva de los Infantes (Ciudad Real) i adquirida després per una veïna de Quart de Poblet. La singularitat d'aquesta radica en el fet que pertany a una empresa local ja desapareguda i que, acompanyada d'una sèrie de documents (factures i pagarés, adquirits en un antiquari de Xàtiva en 2016) i de la informació extreta del padró municipal de 1935, aporta molt contingut per a l'estudi d'aqueixa època.'Refineria d'espècies (salses) 'La Mascota'' se situava al carrer de la Llibertat, núm. 5, en temps de la Segona República Espanyola, durant la dècada de 1930. Un fet que ja exposa la rellevància que pot adquirir la col·lecció per al coneixement i la divulgació d'un fet històric recent com és la Guerra Civil espanyola. Amb la caiguda del règim democràtic republicà, el carrer de la Llibertat va ser canviada de nom com a carrer de Gerardo Paadín pel consistori franquista i des de 2016 ha recuperat el seu nom de toponímia tradicional, carrer del Molí.
A més d'aquest assumpte de memòria històrica, la documentació que acompanya la peça evidencia més qüestions sobre l'economia de l'època. Com per exemple, que l'empresa i el domicili del propietari compartien ubicació al carrer de la Llibertat, com tants altres comerços de llavors. Les característiques del pot metàl·lic recorden la venda a granel i es pot vincular a un tema d'actualitat com és l'economia de proximitat o de quilòmetre zero. Així mateix, el disseny tant de l'objecte com dels documents són un clar exemple dels plantejaments estètics dels anys 1930 a Espanya, bastant innovador i actual quant a l'ús dels colors o a les tipografies modernes.
Però les peces també permeten parlar de la societat i dels processos migratoris de Quart de Poblet, ja que el comerciant no era l'única persona que habitava l'habitatge i tant ell com les seues dues companyes eren persones nouvingudes al municipi. Com apunta Andrea Moreno, tècnica municipal de Cultura i Patrimoni i responsable d'aquest projecte, "segons el padró municipal del 1935, que hem analitzat per a realitzar l'estudi de la peça, el propietari de 'La Mascota' era Luis Montón Coca, nascut a Cullera en 1897, solter, sabia llegir i escriure i va arribar a Quart entre 1929 i 1930. Comerciant de professió, en el padró consta com "C-V (Cap de família-veí)" dins de la classificació veïnal de llavors i a la seua casa també consten domiciliades dues dones "per raons domèstiques"".
Una de les dones era Mercedes Romá Manuel, nascuda en 1897, natural de Barcelona i casada. Segons la documentació oficial, sabia llegir i escriure i consta amb ofici domèstic. Juntament amb ells també residia Mercedes Llopis Romá, nascuda en 1920, a València, soltera, que sabia llegir i escriure i es dedicava a "la feina de casa", segons el padró. Les dues van arribar a Quart de Poblet entre 1929 i 1930, en la mateixa data que el propietari del comerç 'Refineria d'espècies (salses) 'La Mascota''. Un comerç que, ara després dels anys transcorreguts, reviu i torna a la memòria gràcies a la tasca efectuada pel Museu de Quart de Poblet.