Morera reivindica el paper dels parlaments regionals europeus en la "defensa de la igualtat lingüística i cultural"

Morera reivindica el paper dels parlaments regionals europeus en la "defensa de la igualtat lingüística i cultural"
27/09/2019 -

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha defensat –en un acte organitzat per Network to Promote the Linguistic Diversity (NPLD) i el Consell d’Europa amb motiu del Dia Europeu de les Llengües– “la igualtat lingüística de tots els pobles d’Europa i una acció directa dels organismes i institucions de la Unió per a evitar la discriminació cultural i lingüística al territori europeu”.

Morera ha intervingut a Brussel·les com a representant de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE), en qualitat de coordinador del grup de treball sobre diversitat cultural i lingüística que coordina des de novembre de 2017, informa la cambra autonòmica en un comunicat.

En aquest sentit, ha explicat el procés iniciat a Sevilla, en l’assemblea general de CALRE, en el qual es va crear el grup de treball que, amb les aportacions realitzades per experts del món acadèmic i altres parlaments regionals europeus al Seminari de València de maig de 2018, van servir per a aprovar dos decàlegs, sobre la diversitat cultural i la diversitat lingüística, que van ser ratificats en l’assemblea general de CALRE de novembre de 2018 a les Açores. I en aqueixa reunió de parlaments regionals europeus, es va aprovar que continuara el grup de treball, encapçalat per la Presidència de les Corts.

El document aprovat per CALRE ha sigut repartit per les institucions europees, com per exemple la Comissió Europea i té molta relació en allò que disposa a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, que l’any passat va celebrar el 20 aniversari de la seua proclamació.

En la intervenció d’aquest divendres en la seu del Consell d’Europa, el ‘president’ Morera ha defensat la tasca dels parlaments regionals europeus, “en la defensa i la promoció de la diversitat cultural i lingüística que tant enriqueix la Unió Europea” i ha defensat que les institucions de la Unió, “ens escolten, ens deixen participar i ens deixen fer aportacions per a construir una Europa de debò, des de la base, una Europa on es defense la igualtat de totes les persones, de tots els pobles, de totes les cultures i llengües i es treballe per a acabar amb qualsevol classe de discriminació”.

El president de les Corts ha repassat el decàleg sobre diversitat lingüística que inclou el document fet des del grup de treball i aprovat pel ple de la CALRE, que insta a incloure els drets lingüístics en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea; demanar a les institucions europees que garantisquen el suport necessari perquè totes les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades d’Europa aconseguisquen el major grau reconeixement oficial possible i adoptar les mesures descrites en la Declaració de Donostia per a assegurar que les institucions europees protegisquen a tots els ciutadans contra la discriminació lingüística, en qualsevol àmbit social.

Igualment, s’advoca per demanar a les institucions europees que adopten una política lingüística comuna, capaç de garantir la revitalització i la normalització de les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades, i de promoure sistemes educatius que garantisquen el seu aprenentatge; garantir que totes les llengües europees participen en les estratègies comunitàries de creixement, competitivitat i ocupació tant a nivell local, com a regional, nacional i comunitari, independentment de qual siga el nombre de parlants i l’estatus oficial que tenen i crear una Agència Europea pel Multilingüisme que vetle per la protecció de totes les llengües europees i pels drets lingüístics dels seus parlants.

Finalment, el decàleg insta a aprofitar els “enormes” avanços en el camp de les noves tecnologies per a garantir la disponibilitat d’informació i l’atenció a la ciutadania en les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades, per part dels serveis públics; aprovar lleis per a garantir l’existència de mitjans de comunicació públics en les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades i donar suport a la indústria cultural vehiculada en aquestes llengües; demanar a l’Eurostat una enquesta sociolingüística europea periòdica amb informació sobre competències i usos lingüístics de la població i donar suport a les organitzacions que treballen a favor de la diversitat cultural i lingüística per a enfortir la cohesió grupal dins de les esmentades comunitats lingüístiques.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

19 + 16 =

cultura als barris 2019
punt cat
alcasser
anna i la maquina del tiempo
cultura als barris 2019
punt cat