Nou de cada deu malalties provocades pel canvi climàtic tenen reflex en la salut dels xiquets "donada la seua vulnerabilitat fisiològica, sobretot en els de menor edat", segons ha advertit el doctor Sergio Negre, pediatre especialista en gastroenterologia i nutrició del Servei de Pediatria de Quirónsalud València.
Entre tots aqueixos efectes del canvi climàtic Negre destaca el calfament global pels seus efectes en la prolongació i intensificació de les èpoques de pol·linització, motiu pel qual un de cada cinc xiquets de 13 i 14 anys és al·lèrgic.
El creixement exponencial dels diagnòstics d'al·lèrgia, aclareix l'especialista, ja es va apreciar comparant els estudis Alergológica de 2005 i 2015, on es destacava l'increment d'un 62% en les consultes de rinoconjuntivitis i un 23% en les consultes d'asma en menors en només una dècada, ha informat el centre en un comunicat.
Aquest mateix estudi també destaca l'augment d'un 10% en la incidència de les al·lèrgies alimentàries, encara que s'estima que aqueix percentatge és major en l'actualitat.
"En occident cada tres minuts hi ha una consulta en urgències per al·lèrgia a aliments i cada sis minuts una anafilaxi de causa alimentària", ha detallat l'especialista en gastroenterologia infantil, que alerta que "els casos segueixen augmentat".
Segons l'Acadèmia Europea d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica, les consultes en xiquets per aquest motiu havien augmentat un 214% entre 2005 i 2014, i ara aquest percentatge és superior.
Un altre dels factors que també influeix en l'augment de les al·lèrgies alimentàries està relacionat amb els nous hàbits d'alimentació, el menjar més processat, l'augment d'additius i els al·lergògens ocults.
"Aquests nous hàbits alimentosos, units als canvis en l'expressió de certs gens originats per factors ambientals, provoquen a més que aquestes al·lèrgies alimentàries siguen heretades per successives generacions", assenyala l'especialista de Quirónsalud València.
COM AFECTA
Segons la revista científica The Lancet, el canvi climàtic i la contaminació de l'aire per combustibles fòssils perjudica des del període intrauterí, acumulant-se els seus efectes amb cada dia de vida."Comparats amb els adults, la immaduresa infantil al costat de la seua superfície corporal i major freqüència cardíaca i respiratòria fan que en l'edat pediàtrica els efectes nocius de la contaminació siguen majors", ha explicat el pediatre.
Com a exemple, ha dit, estan les partícules alliberades pel carbó i el gas que en ser inhalades "danyen el cor i els pulmons i s'associen a un baix pes en el naixement, a més de malalties cròniques com l'asma".
Aquestes mateixes partícules també augmenten a conseqüència dels incendis, la freqüència i la magnitud dels quals continua creixent anualment. Des de mitjan aquesta dècada s'ha incrementat un 77% el nombre de persones exposades a fum d'incendis en el món.
"Cal saber que aquestes partícules s'estenen no sols en el lloc de l'incendi sinó que poden desplaçar-se depenent de la seua magnitud per tot el planeta", ha incidit l'expert.
Segons l'OMS el 93% de la població infantil està exposat a elles, i a més de problemes cardíacs i respiratoris també són l'origen, segons International Journal of Dermatology (2019), de l'increment de la freqüència i intensitat de la dermatitis atòpica associades a l'augment de temperatura, canvis d'humitat, pol·linització i exposició UV, tot això lligat al canvi climàtic.