La gota freda és un fenomen que, al llarg dels anys, ha provocat nombrosos danys en el medi ambient. En el cas de la Comunitat Valenciana, la DANA que fa una setmana va assolar la província de València ha suposat una destrucció massiva dels ecosistemes valencians. Amb l'objectiu de conéixer quines han sigut les conseqüències mediambientals reals, València Extra compta amb el testimoniatge de Daniel Jato, Investigador Sènior i Professor del Màster Universitari en Enginyeria i Gestió Ambiental de la Universitat Internacional de València - VIU.
Com afectarà a llarg termini la DANA a l'ecosistema i medi ambient de la Comunitat Valenciana?
El risc d'infecció que existix ara i a curt termini en l'aigua i fang pot derivar a llarg termini en trastorns respiratoris a causa de la pols en suspensió resultant de l'assecament del llot. També poden proliferar fongs per la humitat de zones estancades. La saturació del sòl pot afectar els nutrients essencials d'este, minvant la seua utilitat com a terra agrícola.
Quin impacte té en sectors com l'agricultura i el turisme?
L'excés de pluja pot desplaçar l'oxigen del sòl per aigua i impedir que les plantes respiren, causant el que es coneix com a asfíxia radicular. És ràpid per a quantificar les pèrdues agrícoles, però probablement els danys es concentren especialment en els cítrics, atés que la DANA ha arribat en un moment crític per a la collita.
Quant al turisme, a part dels danys als mateixos establiments, especialment en les zones periurbanes de València, la capital i províncies veïnes com Castelló han patit moltes cancel·lacions o modificacions d'última hora que ha reduït substancialment l'ocupació prevista en una de les setmanes més esperades pel sector d'ací a final d'any.
Com es pot evitar que este tipus de fenòmens ambientals devastadors siguen cada vegada més freqüents?
Implementant mesures efectives per a reduir el canvi climàtic i aix
Quines mesures preventives s'estan prenent actualment a València per a mitigar els efectes de la gota freda?
La Comunitat Valenciana té un pla específic relacionat amb la prevenció d'inundacions (PATRICOVA), on es pot trobar cartografia de zones inundables i informes amb les mesures que s'han anat adoptant en este àmbit (canalitzacions, obres de drenatge, etc.). A més, és una regió que, a través del pla PATIVEL, ve apostant per la infraestructura verda, que contribuïx a gestionar l'aigua de pluja.
Quin paper juguen la ciutadania i l'educació en la prevenció i gestió de desastres com la gota freda?
Un paper primordial. Les mesures no estructurals participatives haurien de ser la prioritat al costat dels sistemes d'alerta primerenca. Ja no sols en l'àmbit educatiu, sinó també en el sentit de proporcionar espais on es puga escoltar a la ciutadania i la seua perspectiva sobre les inundacions, atés que al final són els millors coneixedors de la zona i la seua resposta hidrològica. El següent seria que les administracions tingueren en compte estes perspectives de manera explícita en l'elaboració d'estratègies de prevenció i mitigació d'inundacions..
Existixen innovacions recents en la gestió d'inundacions que s'estiguen implementant o es planege implementar a València?
A Alemanya, que també va patir inundacions devastadores en 2021, s'han fet labors de restauració de planes al·luvials per a recuperar les funcions naturals dels rius, que s'han anat perdent per les intervencions humanes. A nivell més urbà, la renaturalització estratègica d'espais mitjançant solucions basades en la naturalesa pot ajudar a gestionar millor l'aigua de pluja en origen (on cau) i reduir la seua acumulació en zones baixes. Este tipus de solucions es poden trobar a València i altres punts d'Espanya, encara que de forma més aviat aïllada i mancant de la continuïtat necessària per a proporcionar una gestió integral de l'aigua.
Quina importància té la col·laboració entre institucions locals, nacionals i internacionals per a abordar l'impacte de la gota freda?
És molt rellevant, atés que la gota freda és un fenomen que afecta regions molt dispars al llarg del globus i subjectes a règims climàtics diferents. Regions de Sud-àfrica, Austràlia o Sud-amèrica porten patint estos fenòmens durant dècades, per la qual cosa compartir experiències, estratègies i solucions pot ser molt enriquidor.
Quins consells donaria a la ciutadania per a protegir-se i preparar-se davant una gota freda?
En vista dels problemes de comunicació i advertiment que poden existir, recomanaria no esperar a ser avisats sinó prendre l'hàbit de consultar les fonts originals directament. A part dels avisos meteorològics d'AEMET, està el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de les diferents confederacions hidrogràfiques, on es poden consultar els nivells i cabals dels rius a temps real. També suggeriria generar "comunitat" a escala d'autogestió davant estos esdeveniments, disposant punts de trobada segurs en cas d'inundacions i protocols d'actuació a nivell més local.