Personal investigador de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC)--centre mixt de la Universitat de València i el CSIC-- ha desenvolupat un sistema que ajuda a classificar els residus generats en el desmantellament de centrals nuclears.
GUALI, com es denomina el projecte, permetrà reduir costos i volum d'emmagatzematge. El sistema s'ha desenvolupat al costat de l'empresa pública Enresa i s'ha provat amb èxit en el desmantellament de la central de Zorita, expliquen els responsables de la iniciativa a través d'un comunicat.
La gestió dels residus radioactius és una qüestió important des del punt de vista ambiental i econòmic. La dècada vinent afronta el tancament de moltes centrals nuclears a tot el món, entre elles les set que encara funcionen a Espanya. El cost del desmantellament al nostre país s'estima en 4.000 milions, als quals se sumen les despeses de gestionar els residus radioactius. Així, una correcta i eficient classificació d'aquests residus és vital, ja que l'espai per a emmagatzemar-los és molt limitat.
El sistema GUALI (Gamma Unit Advanced Location Imager) consisteix en un dispositiu portàtil que detecta la radiació gamma procedent dels isòtops radioactius i determina la seua distribució mitjançant espectrometria. En combinar aquestes dades amb una cambra frontal per a determinar les coordenades espacials, GUALI permet situar les zones més actives dins dels contenidors on s'emmagatzemen els residus generats en el desmantellament de la central.
En la gestió de residus nuclears, el volum importa. De les 100.000 tones generades en el desmantellament de la central José Cabrera (Zorita), 9.000 es van catalogar com a residus radioactius. Aquests es classifiquen segons la seua activitat: els d'alta, que inclouen elements amb períodes de desintegració superiors a 30 anys, se situen en terrenys de la mateixa central, a l'espera de resoldre la ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). Els de mitjana i baixa activitat -la gran majoria- s'emmagatzemen en les instal·lacions d'ENRESA en El Cabril (Còrdova), que es troben quasi al 80% de la seua capacitat.
"Per això és tan important conéixer amb detall com es distribueixen els radioisòtops en els contenidors i possibilitar que siguen el més homogenis possibles", explica Luis Caballero Ontanaya, un dels investigadors del IFIC en el projecte. Caballero té experiència en el camp de la física mèdica i medicina nuclear, on s'utilitzen cambres gamma per al diagnòstic del càncer. L'aplicació d'aquesta tècnica a la gestió de residus nuclears va sorgir d'una trobada entre personal investigador i empreses organitzat per la Xarxa Consolider CPAN en 2014. El projecte s'ha desenvolupat mitjançant un contracte entre ENRESA i el CSIC, i ha donat lloc a dues patents.
DISPOSITIU PORTÀTIL
"Hem dissenyat un dispositiu portàtil, que permetrà la seua utilització en les diferents àrees de la central nuclear durant el procés de desmantellament, i d'ús autònom per l'equip d'ENRESA mitjançant un programari per a l'anàlisi de dades", resumeix Caballero. El primer prototip de GUALI s'ha provat en el desmantellament de la central José Cabrera, la primera a funcionar a Espanya (1968) i la primera on el procés es realitza de manera completa (aproximadament 10 anys, 2010-2020).La següent fase de GUALI inclourà el desenvolupament de noves tècniques de reconstrucció espacial basades en intel·ligència artificial i millores per a realitzar mesures directament en les diferents instal·lacions de la central nuclear en la fase prèvia de caracterització dels materials radioactius. Aquestes millores es provaran en el desmantellament de Santa María de Garoña (Burgos). El calendari de tancament de les nuclears a Espanya preveu el cessament escalonat, de les set que encara funcionen, durant el període 2027-2035.