La Unió de Llauradors ha denunciat aquest dimecres que l'última auditoria realitzada per la Comissió Europea per a avaluar el sistema sud-africà de certificació i control oficial de cítrics per a l'exportació a la UE data de juny de 2016, malgrat haver augmentat enguany un 94% les intercepcions amb plagues procedents d'aquest país.
En un comunicat, l'organització agrària ha explicat que en aqueixa última auditoria de 2016 es concloïa que havien de millorar-se tant les inspeccions oficials en camp com les intercepcions internes a fi de reduir la probabilitat d'intercepcions de cítrics exportats a la UE.
En base les conclusions de l'auditoria, les autoritats fitosanitàries de la UE van realitzar el gener de 2017 unes recomanacions de millora del sistema de control i certificació sud-africà. Les autoritats competents sud-africanes, en aquest cas el NPPO (National Plant Protection Organisation) van proposar per a garantir la disminució de partides amb agents nocius diverses actuacions correctores.
No obstant això, La Unió ha explicat que la quantitat d'intercepcions no s'ha reduït des de 2016 malgrat els compromisos adquirits, ja que únicament en 2018 es van reduir les intercepcions, mentre en 2019 han tornat a incrementar-se en un 94%.
L'amenaça per a la citricultura valenciana per part de plagues de quarantena que podrien, fins i tot, fer desaparéixer el cultiu de cítrics en la Comunitat Valenciana és "molt elevada" i el secretari general de la Unió, Carles Peris, ha afirmat que "la Comissió Europea no pot esperar més i ha de prendre mesures urgents i endurir els protocols d'importació amb mesures de control en origen, contingents, aplicació del tractament en fred i unificar criteris duaners".
"No és presentable que no s'audite a aquells que no ho fan bé i posen en risc la seguretat vegetal de la citricultura europea", ha agregat.
Per països, els cítrics procedents de Sud-àfrica són els que més intercepcions han tingut, amb un 21% d'aquestes. l'Uruguai és el segon, amb quasi un 16%, i en aquest cas, segons l'organització agrària, "les importacions s'han de revisar amb lupa, ja que té una elevada taxa d'intercepcions en funció del poc nivell de cítrics que exporta".
A més, considera que altres països sobre els quals s'hauria de posar el focus són l'Argentina, la Xina i Bangladesh, "que estan en les mateixes condicions que l'Uruguai, poca importació de cítrics, però molta intercepció".
DADES GLOBALS I MESURES
En els últims cinc anys (2015-2019), ha informat La Unió, s'han detectat un total de 3.081 agents nocius que han entrat a través de diferents productes i que podrien acabar o fer inviable la citricultura valenciana, per la qual cosa insisteix en la necessitat d'incrementar i millorar les inspeccions fitosanitàries, "però sobretot que s'exigisca o revise, en tots els acords comercials de la UE amb tercers països, les inspeccions als països d'origen i els tractaments en fred per a tots els cítrics que arriben a Europa"."Ens juguem molt i, a més, els costos que s'haurien de suportar serien infinitament majors que els destinats a la prevenció posteriorment", assegura.
Per això, proposa una sèrie de mesures, entre elles la prohibició de la importació de cítrics procedents de zones amb plagues i malalties declarades de quarantena per la Unió Europea o la prohibició d'importació de cítrics de tercers que tinguen autoritzada la utilització de matèries actives l'ús de les quals està prohibit a la Unió Europea.
Els acords comercials, al seu judici, han de contemplar l'obligatorietat que els països que exporten a la Unió Europea han d'assegurar l'estricte compliment de les normes fitosanitàries de la Unió Europea, i ha d'haver-hi una unificació a nivell comunitari dels criteris i normes d'inspecció fitosanitàries en frontera.
També advoca per establir l'obligatorietat del tractament en fred per a les importacions de països tercers amb plagues de quarantena i segons els criteris que establisca la Unió Europea i no els que traslladen aquests països tercers. Per a una protecció efectiva dels consumidors, s'ha d'eliminar el nivell màxim de residus (LMR) predeterminat general per a pesticides de 0,01 mg/kg i establir-se en 0 mg/kg per als pesticides no autoritzats a la Unió Europea.