El sector agrari i ramader ha treballat, sense descans, durant la pandèmia de la Covid-19 per a continuar produint aliments de la màxima qualitat. Sens dubte, un dels sectors essencials que, en els temps més difícils, han continuat estant a peu del canó per a proveir d'aliments a comerços i mercats. Però, a més, s'han bolcat a garantir la seguretat ciutadana posant, a la disposició dels municipis, els seus equips i la seua experiència per a, de manera altruista, desinfectar els carrers.
No obstant això, malgrat el seu esforç, aquesta crisi sanitària també ha sigut devastadora per al sector, i des de les administracions públiques tampoc els han prestat l'ajuda necessària per a seguir avant. "Això ve d'abans", explica Héctor Alapuz, responsable de comunicació d'AVA-ASAJA, a València Extra. "Abans de la crisi, el sector agrari i ramader va eixir als carrers, amb una mobilització sense precedents, per a reivindicar que s'invertiren els recursos necessaris per a revertir una situació que ja era límit per la falta de rendibilitat".
Després dels primers casos positius de Covid-19 a la Comunitat Valenciana, "paralitzàrem les mobilitzacions i vàrem tornar a les nostres explotacions per a subministrar els aliments. Però, a més, hem dut a terme accions solidàries com la donació d'aliments o la desinfecció dels carrers dels municipis", i afig, "la crisi del coronavirus ha posat de manifest que el sector agrari i ramader és un servei essencial i, sobretot, s'ha vist que, malgrat que hem seguit en actiu, els nivells de contaminació han descendit significativament, la qual cosa demostra que no som nosaltres qui contaminem, com alguns grups volen fer veure".
Ara, superats els moments més crítics de la pandèmia, des d'AVA-ASAJA assenyalen que el dany a la rendibilitat és molt major. "A excepció dels cítrics, que han experimentat un repunt en la demanda internacional, hi ha sectors molt afectats per l'enfonsament de preus com el d'hortalisses de temporada, la ramaderia, o el de flors i plantes que, en aquests mesos de primavera aconseguien el 75% de la facturació de tot l'any. A més, ara comença la campanya de fruites d'os, i tenim constància que el 40% de la superfície de la província de València s'arrancarà, bé per a reconvertir-ho en cultius més productius o bé per a abandonar-ho".
Una situació insostenible, que necessita un suport ferm per part de l'administració pública, i que mai arriba. "Sempre diuen que som un sector essencial, estratègic... Paraules boniques que mai es tradueixen en fets. Ens sentim enganyats i, per això, eixim als carrers". De fet, no descarten tornar a mobilitzar-se si les negociacions no avancen cap a una solució real als problemes que afecten el sector agrari i ramader.
I és que, com explica Héctor Alapuz, "des de la Conselleria d'Agricultura van repartir 7 milions, però van excloure al sector dels bous al carrer. Els ramaders han hagut de continuar fent front als costos de manteniment sense rebre cap ingrés". Per això, "estem en negociacions amb la Diputació de València per a traure unes ajudes que eviten el sacrifici d'unes 6.000 caps de bestiar braus".
No obstant això, eixos 7 milions és "una ajuda simbòlica". "I no sols rebem ajudes insuficients, tant per part de la Conselleria, com de la Unió Europea, sinó que, a més, la UE ha tret el programa 'De la granja a la taula', que continua criminalitzant al sector i culpabilitzant-lo del canvi climàtic quan ha quedat de manifest que no és així", conclouen des d'AVA-ASAJA.
Mesures de reconstrucció del sector
El president de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, ha sol·licitat incloure al sector agrari en el Pla de Reconstrucció Social, Econòmica i Sanitària amb un full de ruta consensuat, almenys, a 10 anys "per a reconduir el rumb suïcida de les polítiques agràries".En aquest sentit, algunes de les propostes que Aguado va posar damunt de la taula són qüestió de "voluntat política, que no costen diners", com un observatori de preus que subministre una informació valuosa al sector; el càlcul dels costos mitjans de producció, en contra de les tesis del Govern; el control de les superpoblacions de fauna salvatge, les pèrdues anuals de la qual AVA-ASAJA eleva a 30 milions d'euros per les restriccions a la caça i la menor presència humana en el territori a causa de l'estat d'alarma; mesures contra els robatoris en el camp; la simplificació de la burocràcia; o inspeccions en els punts de venda.
Respecte a les mesures que sí que requeririen una inversió pressupostària, Aguado va demanar impulsar la Llei d'Estructures Agràries "per a guanyar grandària, reduir costos, introduir innovació i millorar la comercialització i competitivitat"; major suport a les assegurances agràries per a una millor cobertura; o millorar la sanitat vegetal perquè, va dir, "la Xylella fastijosa hauria d'estar ja erradicada".
Per part seua, des de la Unió de Llauradors, a través del secretari general Carles Peris, també van presentar una sèrie de propostes de futur per a contribuir a la recuperació econòmica i social del sector, entre les quals es troben la creació d'una xarxa d'emprenedoria i vivers d'empreses agràries per a impulsar el relleu generacional; la creació d'un clúster agroalimentari per a millorar l'eficiència en les explotacions; o la necessitat d'establir una llista de pràctiques comercials deslleials entre compradors i proveïdors.
Així mateix, Peris va defensar que "a les nostres xicotetes i mitjanes explotacions agràries se'ls exigeix ser competitives, respectuoses amb el medi ambient i adaptar els seus productes a les exigències dels consumidors, la logística i la distribució; però aquesta pressió forçada brutalment per a l'adaptació i eficiència del mercat, ha obligat a milers de persones que viuen de l'agricultura a desaparéixer, mentre es permet l'entrada de produccions de països tercers que no compleixen els mateixos estàndards". En aquest sentit, segons dades oficials, entre 1997 i 2016, han desaparegut 54.745 agricultors i ramaders, la qual cosa representa una disminució del 33%.
"El sector primari ha suportat durant tots aquests anys la doctrina que el mercat era sinònim d'eficiència, i s'ha vist així una reducció de les ajudes públiques per al seu manteniment, una reducció d'inversions en modernització de regadius, en investigació de noves varietats i lluita contra plagues, acords bilaterals amb països tercers sense tindre en compte als productors europeus, amb especial esment a l'entrada de plagues que arrasen les nostres produccions. Pandèmies importades de països tercers que hem patit silenciosament en els últims anys, i la lluita dels quals costa molts diners".
Per tot això, ha arribat el moment de "pactar, negociar i reconstruir per a consolidar una relació permanent entre l'administració i les organitzacions professionals agràries".