La qualitat de l'aire en la Comunitat Valenciana s'ha convertit en una preocupació creixent a causa de l'augment dels nivells de contaminació atmosfèrica en diverses zones de la regió. Factors com el trànsit rodat, les emissions industrials i episodis de contaminació puntual han provocat una deterioració en els índexs de qualitat de l'aire, afectant directament la salut dels ciutadans i el medi ambient. Davant esta situació, experts i organitzacions ambientals han demanat mesures urgents per a reduir la pol·lució i promoure polítiques més sostenibles.
Segons l'informe 'Recopilació i anàlisi de mesures correctores òptimes per a la mitigació d'emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle (GEI) i uns altres contaminants a la ciutat de València' elaborat per la Universitat Politècnica de València (UPV), aquelles zones en les quals s'han observat pitjors condicions de la qualitat de l'aire són les pròximes a les entrades oest i nord de la capital, en les quals existix un gran volum de trànsit.
Per tant, tal com indica Edgar Lorenzo, investigador del grup Tecnologies d'Informació contra el Canvi Climàtic de la UPV, es pot afirmar que els nivells de contaminació han augmentat en algunes parts de la capital com a conseqüència de l'increment del trànsit per carretera. És alarmant conéixer la dada que, en 2023, el 34% dels habitants de la ciutat vivia en barris on la qualitat de l'aire suposava un risc per a la salut.
Seguint amb esta línia, el docent indica que hi ha districtes de la capital que concentren hospitals, col·legis i fins i tot guarderies i, al costat d'elles, se situen avingudes per les quals circula un alt nombre de vehicles que emeten gasos residuals. "Estes zones tindran una mala qualitat de l'aire, però no sols al carrer, sinó també en estos centres, perquè quan obrin les finestres la contaminació serà la mateixa dins que fora", sentència Lorenzo.
La DANA agreuja la situació
Dilluns passat 2 de desembre l'Ajuntament de València va activar el protocol per contaminació en episodi de tipus 1 després d'haver detectat la presència de partícules en suspensió en l'aire. Estes es trobaven en l'entorn pel núvol de pols que va alçar el llot sec de la DANA del 29 d'octubre.
Però les conseqüències de la riuada en la qualitat de l'aire no sols incidixen a través del fang. De fet, l'augment de vehicles personals i autobusos a la ciutat a causa de l'absència dels serveis de Metrovalencia i Rodalies – que estan, a poc a poc, reprenent la seua normalitat – ha provocat que la situació de l'entorn en el centre de València, el barri de Patraix i la pista de Silla es descriguera com "molt desfavorable".
De fet, en municipis com Paiporta o Picanya, a pesar que el dijous dia 5 de desembre, es va desactivar la mesura, els veïns han començat a notar els símptomes de la contaminació. I és que molts han reportat patir de tos, mocs, picor d'ulls i mal de gola. Per a tractar de preservar la salut pública dels residents de les zones afectades, el consorci municipal ha recomanat l'ús de mascareta FFP2 per a eixir al carrer i ha aconsellat a la població vulnerable que no participe en les tasques de neteja.
A més d'estos, l'Ajuntament de València també va publicar una sèrie de suggeriments per a evitar riscos per contaminació. Estes són, en primer lloc, evitar realitzar exercici intens a l'aire lliure. D'altra banda, utilitzar el transport públic o, en defecte d'això, compartir vehicle, ja que això no sols reduïx el trànsit, sinó també les emissions. També, es va posar l'accent a fer un ús responsable de la calefacció així com en la prohibició de la crema de restes vegetals per a previndre l'emissió de C02 i la contaminació per fum i cendres.
Resposta institucional
Lorenzo apunta que el fet que València compte amb zones més saturades de trànsit que unes altres s'explica perquè "el seu disseny urbanístic i les seues condicions climatològiques afavorixen una major concentració de les emissions contaminants". No obstant això, l'investigador de la UPV opina que "les polítiques actuals han frenat el procés de descarbonització impulsat per l'anterior govern autonòmic" i demanda a l'actual que prenga mesures.
I és que, segons dades del consorci municipal, que es van recaptar quan encara tenia el mandat Compromís, en els primers set mesos de 2024, s'han reportat 700.000 vehicles més en entrades a la ciutat respecte al mateix període l'any anterior. Este increment s'ha donat, amb major mesura, en les entrades a València a través de la V-21, l'Avinguda del Cid i l'Avinguda de les Corts Valencianes.
Per a tractar de pal·liar la contaminació causada pel trànsit, el Partit Popular i VOX han aprovat, per a 2028, la creació d'una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Amb ella, es prohibirà la circulació per la capital als vehicles considerats més contaminants, és a dir, els turismes, motos i ciclomotors amb el distintiu A. Així, estos vehicles podran circumval·lar la ciutat a través de les rondes Nord i Sud i les avingudes de Serradora i Tarongers, però no podran endinsar-se.
Si bé esta mesura és positiva a llarg termini, perquè sens dubte ajudarà a descendir el número i el volum d'emissions contaminants, és necessari que les institucions adopten com més prompte millor mesurades d'urgència que busque solucions en el present i un futur més pròxim.