25n
25N
25N

Luisa Notario: l'oposició "desconeix profundament el funcionament d'aquesta administració"

La nova Regidora de Gestió de Recursos va passar d’assessora a la primera línia política, lloc des del qual vol col·laborar en la “transformació” de la societat

Luisa Notario: l'oposició "desconeix profundament el funcionament d'aquesta administració"
05/09/2019 -

Porta tres mesos en la primera línia política, però no és una cosa nova’ per a ella. Luisa Notario prenc possessió i es va convertir en Regidora del nou Govern del Rialto el passat 15 de juny i, des del 15 del mes següent, és la Coordinadora General de “Gestió de Recursos“. Una àrea poc coneguda, per la qual transita la realitat de tot l’Ajuntament de València i elements tan notoris com el Pla Edificant.

La primera línia, confessa, li agrada. És des d’ací des d’on poden aplicar-se les “transformacions socials” per a millorar la societat. Ho va estar en 2004, al capdavant de Lambda -Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals- i ara, des de l’Ajuntament, espera fer polítiques transformadores i aportar la seua visibilització com a primera regidora lesbiana visible de l’ajuntament de València.

Encara no han passat els tradicionals 100 dies però, Què tal els primers dos mesos en el Rialto?

En realitat vam tindre la delegació de competències des del 15 de juliol exactament. En el meu cas bé, perquè part amb un avantatge important. La passada legislatura era assessora de Sergi Campillo en aquesta mateixa delegació, pràcticament amb les mateixes competències, excepte Devesa-Albufera, i les mantinc.

Per a mi ha sigut un treball de continuïtat des d’un altre lloc dins de la regidoria. Evidentment, ara com a regidora. Un treball de continuïtat respecte al que ja féiem.

Com va ser la setmana d’alcaldessa en funcions aquest agost?

Aqueixa setmana, a part d’algun acte institucional en el qual vaig anar representant a l’Ajuntament com a alcaldessa en funcions, era sobretot coses de signatura i altra. Estar pendent una mica, en general, de qualsevol esdeveniment important que poguera ocórrer a la ciutat.

És com estar de guàrdia.

Sí, exactament. És alcaldia de guàrdia. Però com va ser també la setmana d’agost que estava el pont del 15, va ser bastant tranquil·la.

Encara que ‘passen’ coses mediàtiques per la teua àrea, la “Gestió de recursos” és una mica complicat d’entendre.

Ja imagine. Aquesta delegació podríem dir que és la menys coneguda, encara que també és cert, m’atrevisc a dir, que pot ser que siga una de les més importants. És una àrea clau en el funcionament de l’ajuntament. Des d’ací, des de Gestió de Recursos, gestione tota la part, diguem, “interna” de l’Ajuntament. La meua filla diu que porte el “Ministeri d’Interior”.

Es porta tot l’intern de la casa, des de personal a gestió de recursos humans, contractació… Arquitectura i Serveis Municipals Tècnics, que inclou el manteniment d’edificis municipals…

És una àrea transversal.

Sí, és molt transversal. Totalment transversal, de fet.

I entre tot, està també el relatiu al Pla Edificant, que encara que hi ha hagut retards, avança a València.

Sí. Com portem el manteniment i neteja dels col·legis, el Pla Edificant el portem des d’ací.

El Pla Edificant és un decret que s’aplica l’octubre de 2017 des de la Conselleria d’Educació, perquè en realitat les competències de les inversions en les infraestructures dels col·legis són de la Conselleria. Tenint en compte la situació d’abandó que han patit les infraestructures educatives durant les dues dècades de govern del PP la Conselleria, amb els mitjans personals que té, era impossible que en un període de quatre a huit anys poguera solucionar totes aqueixes deficiències en la Comunitat.

‘El Pla Edificant s’ha gestionat en un temps rècord per a una Administració’

El que fa la Conselleria amb aqueix decret és una delegació de competències. Amb això aconsegueix utilitzar els recursos dels tècnics municipals per a agilitar totes aqueixes obres. D’una banda, estan les obres de gran envergadura com a rehabilitacions integrals i construcció de nous centres. Per un altre, les actuacions més xicotetes de necessitats concretes d’alguns centres, amb intervencions d’uns 100.000 euros.

En el cas de l’Ajuntament de València, amb Sergi Campillo, arribem a l’acord amb la Conselleria. En primer lloc els tècnics de les dues administracions van fer una valoració dels entorn a 100 col·legis, per a establir unes prioritats d’actuació. Dins d’aqueixes prioritats d’actuació ix un paquet de nou grans obres, i un altre de 12 ‘xicotetes’.

Evidentment, estem parlant de 21 obres. Posar això en marxa implica fer una memòria, redactar projecte, redactar plecs, traure a licitació, adjudicar i executar l’obra.

Per a l’Ajuntament és també un gran volum?

Sí. Una obra en una l’administració pública no es posa en marxa d’un dia per a un altre. Hi ha un procés marcat sobretot per la Llei de Contractes, que implica un procediment administratiu. I sobretot, a més, amb el factor afegit que a l’ésser una competència delegada, cadascuna d’aqueixes obres cal fer una tramitació “extra” amb Conselleria, per a delegar les competències específiques de cada centre. Tot això ha de passar per ple, també la petició de delegació de competències, manar a Conselleria, quan aquesta t’accepta la delegació ha de tornar a passar pel ple… Vull dir, hi ha un ple al mes. És un procés molt llarg.

Qualsevol retard crearà un ‘efecte dominó’.

Clar. En tots aquests processos has de comptar que ix a licitació, de sobte tens un recurs, una baixa temerària… Incidents que són habituals en els processos de licitació que acaben retardant molt més tot.

El que sí que és cert és que el Servei d’Arquitectura i Serveis Centrals Tècnics, que és qui a gestionat el Pla Edificant a València, ha aconseguit en un temps rècord, que ara mateix s’executen aqueixes 12 obres. Hi ha algunes que encara no han començat, però ho faran en qüestió de dies. Tot el procés ja s’ha fet, d’un decret que es va aprovar fa dos anys. Ha sigut un temps rècord per a ser una Administració. Sempre pose l’exemple; això no és la teua casa en la qual decideixes a qui contractes, quant gastes… Hi ha una tramitació molt llarga, amb l’afegida de la delegació de competències. Per això estic molt satisfeta. Felicite constantment a tot l’equip del Servei d’Arquitectura, perquè treballen moltíssim.

I respecte a les Escoletes, el curs inicia amb novetats?

La ciutat de València té 10 escoletes. Quan nosaltres arribem en 2015 solament una d’elles era municipal, en totes les altres la gestió la portava una empresa. En el mandat passat en municipalitzarem tres. S’acabava el termini de gestió d’aqueixa empresa i assumim la gestió. Diguem que en aquests moments València té 10 escoletes municipals, però sis d’elles la gestió la porta una empresa.

Hem posat en marxa, gràcies a una subvenció de la Diputació de 380.000 euros, obres de millora en les 10. Algunes s’estan executant ja i unes altres començaran aviat.

Quan acabe el període de gestió de les sis escoletes, es municipalitzaran?

Això, al cap i a la fi, serà una decisió de l’equip de govern i, concretament, de la Regidora d’Educació, Maite Ibáñez. Però la intenció és aqueixa, seguir municipalitzant les escoletes que hi ha a la ciutat.

Des de Ciutadans i PP s’utilitza el Pla Edificant per a atacar al Govern.

Vaig tindre el meu primer ple com a regidora al juliol, i ja li vaig manifestar a la senyora [Maria José] Català que em semblava tot un despropòsit que justament ella, que ha sigut Consellera d’Educació i és una de les grans responsables que les infraestructures dels centres educatius estiguen com estan, s’atrevisca si més no a parlar de col·legis. És una qüestió de decència política.

Quant a Ciutadans… El seu problema és alguna cosa que demostra constantment, que abans tenia una justificació perquè acabaven d’arribar, però ara ja porten quatre anys ací. Desconeixen profundament el funcionament d’aquesta administració. Aqueix desconeixement els fa dir algunes de les barbaritats que diuen públicament. Per exemple, van dir que a l’adjudicació de la climatització del Museu Faller li havíem llevat cent i escaig mil euros. És que aqueixos cent i escaig mil dels quals Fernando Giner parlava, eren la diferència entre el preu de licitació i el preu d’adjudicació. La ciutadania no té per què saber-ho, però ell sí que ha de saber com funciona això.

‘El PP porta fent des de moltíssims anys el “ho dic que alguna cosa queda”‘

Quan tu traus a concurs el que siga, surt amb un preu. Però després, en la presentació d’ofertes de les empreses, presenten uns preus que són normalment més baixos que el preu de licitació, perquè això és un dels criteris d’adjudicació. Normalment, en un percentatge altíssim, podria ser el 99%, el preu d’adjudicació és inferior al de licitació. Em va semblar de vergonya. Va ser vergonyós que ens acusara que havíem llevat 100.000 euros, quan era la baixa que l’empresa adjudicatària havia presentat.

Potser està relacionat amb els nous actors polítics, però sembla que tot val.

Bé, aquest “tot val” el PP el porta fent des de moltíssims anys. El “ho dic que alguna cosa queda” o aquestos anuncis apocalíptics als quals, desgraciadament, la senyora Català comença a tindre’ns acostumats. I això que a la ciutat de València és una nouvinguda. Potser el que li interessaria, abans de dir les barbaritats que a vegades diu, és conéixer una miqueta més aquesta administració i aquesta ciutat.

Ciutadans sembla que estan aprenent dels seus companys de la dreta, clar. L’escola és la mateixa.

Abans d’estar en la primera línia política a l’Ajuntament, havies estat en alguna altra ‘primera línia’?

El mandat passat vaig ser l’assessora de Sergi, però d’on vinc, realment, és del moviment LGTB. Encara que professionalment la meua professió amb l’empresa privada estava vinculada amb tot el que té a veure amb administració, gestió administrativa i comptabilitat, -ha sigut la meua professió tota la vida-, el destacable és que vinc del moviment social i associatiu.

És a dir, ara aquestes en primera línia política, però ja estigueres en una altra amb Lambda. Canvia molt?

Encara que des del moviment associatiu es fa política, el lloc és diferent. Al meu sempre m’ha agradat estar en primera línia, perquè estar ací et permet poder tirar avant tots aqueixos projectes i idees de transformació de la societat. És, en definitiva, la qual cosa m’he dedicat des de fa… Bé, jo vaig entrar en Lambda l’any 2000, així que fa quasi 20 anys ja.

Abans de Lambda, ja estaves vinculada a algun moviment social o polític?

No. Em dedicava a sobreviure.

Sobreviure?

Sí, quant a drets, a situació personal. Sóc d’una generació en la qual ser lesbiana no era fàcil. Fins a l’any 2000 no va ser quan vaig decidir visibilitzar-me i començar a treballar, no solament pels meus drets, sinó pels drets de la comunitat LGTB. Era una persona que estava, com la majoria en aquell moment, en l’armari. Treballava fins i tot totes aqueixes homofòbies i lgtbfòbies apreses i interioritzades. A això em referisc amb sobreviure.

Des de 2004 fins ara hi ha hagut un canvi a millor quant a la visibilització de la diversitat a València. No obstant això, també ha entrat la ultradreta a l’Ajuntament.

Sí, un canvi important. En realitat… Pensar en la societat de fa 15 anys i pensar en la de hui… Són dues societats completament diferents quant al tema de l’assumpció de la diversitat, del treball per la igualtat, etcètera. No té res a veure. De fet, fa 14, 15 o 20 anys, era molt complicat aconseguir aliances visibles, que es posicionaren públicament. Parle de partits polítics, sindicats, de persones de rellevància social dins del món de l’art, de l’esport… La societat de hui no té res a veure.

‘La visibilitat sempre és una manera de lluitar contra aqueixa heteronormativitat que vivim’

Després està la irrupció d’un partit de l’extrema dreta amb postulats tan retrògrads i tan en contra d’aqueixa igualtat. En contra de tots aqueixos drets que hem aconseguit amb molt de treball, sobretot, en el sentit de convéncer a la resta que el que estàvem demanant era favorable per a tota la societat. Un avanç en drets sempre és un avanç en democràcia.

Hui a un partit com és aquest, Vox, no li ix gratis dir les barbaritats que diu sobre les persones LGTB o qüestions d’igualtat. Perquè la societat de hui està en contra. No trobaran a la societat del seu costat, perquè majoritàriament està a favor de la igualtat i diversitat.

Podrien ser una reacció a intentar mantenir els seus privilegis.

Clar. Però afortunadament hui són una minoria. La minoria són ells.

El teu treball en primera línia, aportarà a la visibilització de la diversitat?

Per descomptat, sí. De fet, sóc la primera regidora lesbiana visible de l’ajuntament de València en la seua història. Això no es tracta, com algunes vegades ens acusen, de “és que a mi no m’interessa amb qui et fiques al llit”. És que jo no compte amb qui em fique al llit. Es tracta de ‘normalitzar’, salvant el poc que m’agrada aqueixa paraula, una realitat d’aquesta societat. I és que està formada per persones LGTB i heterosexuals.

La visibilitat sempre és una manera de lluitar contra aqueixa heteronormativitat que vivim, aqueixa presumpció d’heterosexualitat que existeix. El fet que nosaltres siguem visibles, trenca amb això, perquè les persones LGTB a més de ser LGTB, que és una part de la nostra identitat, ens dediquem a la política, som el veí de davant, som qui t’atén en la fleca… No solament persones LGTB.

La paraula normal sempre s’ha utilitzat molt en contra d’allò que ha sigut minoritzat, que no minoritari. A nosaltres sempre se’ns ha pretés minoritzar-nos, quan potser no som minoritaris. Aqueixa paraula, la de la normalitat, sempre s’ha utilitzat en la nostra contra, perquè nosaltres “no érem normals”. Per això no m’acaba d’agradar. Però també, una cosa que hem fet molt bé des del moviment LGTB, ha sigut la reapropiación de tot això que s’ha utilitzat històricament en la nostra contra. Pot ser que fins i tot la paraula normal siga part d’això.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × tres =

museo etnologia
museo etnologia
ficcions 2019-2020