L'Orgull LGTB+, marcat per la reivindicació d'una Llei Trans estatal que reconega els drets del col·lectiu

Els drets de les persones trans han centrat, enguany, els actes de l'Orgull LGTB+ que celebra hui, 28 de juny, el seu dia internacional. Així, en la manifestació convocada per a aquesta vesprada, a les 20.00 hores, per Lambda (col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar) la pancarta de capçalera serà portada exclusivament per persones trans, sense participació de vehicles i amb un recorregut que s'iniciarà en el Pont de l'Exposició de l'Albereda i que conclourà al carrer Xàtiva, sense festa a la plaça de l'Ajuntament. A més, totes les entitats convidades a desfilar han signat un document amb les reivindicacions del Manifest de l'Orgull 2021 que reclama, al Govern d'Espanya, l'aprovació d'una llei trans estatal."Les persones trans no podem continuar esperant. Necessitem que els nostres drets siguen reconeguts amb urgència perquè estem fartes de ser ciutadania de segona classe". D'aquesta manera, la imatge del cartell per a enguany representa a la lleona del Congrés dels Diputats amb els colors de la bandera trans per a reivindicar, precisament, eixa necessitat d'una llei que reconega els drets i dignifique la vida de les persones trans, de la mateixa manera que ja l'ha fet la Comunitat Valenciana.Des de fa quatre anys, el Govern del Botànic, a través de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, liderada per la vicepresidenta Mónica Oltra, aplica la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere, més coneguda com a Llei Trans. Una llei generadora de drets que no només ha visibilitzat la realitat trans, sinó que dignifica i acompanya en el procés a un col·lectiu que, hui dia, continua sent un dels més discriminats.De fet, "les persones trans pateixen el 80% d'atur en el sector laboral; el 77% de rebuig a l'hora de buscar un pis; i el 10% de dones trans dormen al carrer". Davant aquestes dades, es converteix en una obligació que el Govern central accelere la creació d'una llei que abaste els àmbits en els quals les comunitats autònomes no poden actuar per estar fora de les seues competències, però també impulsar campanyes que donen veu a les persones trans i reflecteixen el seu dia a dia.La Generalitat Valenciana, amb la campanya 'Sense complexos', que reivindica que totes les maneres de ser i d'estimar tenen cabuda en la societat valenciana i cerca visibilitzar al col·lectiu LGTBI+ des de la quotidianitat; o la campanya de l'Ajuntament de València que, entre altres accions, ha visibilitzat deu punts històrics de la memòria trans valenciana amb tota la informació sobre les situacions a les quals s'enfronten i les seues reivindicacions són un clar exemple.Una conscienciació necessària que no ha de deixar de costat l'instrument legal. Per això, la Llei Trans de la Comunitat Valenciana "actua per a canviar la vida de les persones i generar drets com despatologitzar el fenomen trans, crear eines de suport durant tot el procés, permetre que als menors se'ls diga pel seu nom triat en els centres educatius, reconéixer la seua identitat en la targeta SIP o la creació de la documentació administrativa fins al canvi del DNI, entre altres mesures", ha assenyalat la vicepresidenta Mónica Oltra.

Quatre anys de la Llei Trans

Durant la presentació del balanç d'aplicació d'aquesta llei, una de les dades que més van cridar l'atenció, perquè demostren que les persones trans són les que més recursos necessiten per a arribar a la igualtat efectiva, van ser les que provenien de les oficines Orienta, on una de cada tres atencions van correspondre a persones trans.Així mateix, en aquests quatre anys de la Llei Trans s'han produït 712 canvis de nom en les targetes SIP; s'han dut a terme 565 atencions quirúrgiques; i s'han registrat 91 activacions de protocols escolars entre 2018 i 2020 per situacions d'assetjament.Finalment, s'han realitzat 46 atencions vinculades amb situacions de transfòbia, una vulnerabilitat que també reflecteixen les atencions del 112 sobre aquest col·lectiu per agressions o situacions de perill i incidents sanitaris. En aquest sentit, es va destacar "la importància de la formació en delictes d'odi que enguany ja han rebut 676 agents dels cossos de forces i seguretat".Així i tot, encara queda molt per fer. Per això, des de la Conselleria s'han proposat tres reptes de futur: la creació d'una comissió social per a arribar a les persones majors trans; la sanitària per a avançar en la despatologització; i la laboral per a abordar la formació i el coneixement de la realitat trans entre els professionals de LABORA.

Els 10 punts d'històrics de la memòria trans a València

- La plaça del Mercat, on Margarida Borràs, dona trans, va ser penjada el 28 de juliol de 1460.- L'antiga presó model de València (actualment complex administratiu 9 d'Octubre) on, durant la dictadura franquista, moltes persones trans, lesbianes, gais i bisexuals van ser tancades en aplicació, primer, de la llei de vagues i dolents, i a partir de 1970, de la llei de perillositat i rehabilitació social.- A la plaça de la Verge, on es va produir la primera de moltes concentracions anuals a València amb motiu de l'Orgull.- L'Hospital General, un dels primers hospitals a atendre problemes de salut per infeccions de transmissió sexual i la pandèmia del VIH/sida, i fer estudis de caràcter despatologitzant- L'avinguda de l'Oest, com a símbol de la dificultat per a trobar treball- Els CIES, com a punts on pateixen especial desprotecció i vulneració dels seus drets elementals.- La plaça Tavernes de la Valldigna, per a recordar que el Carme sempre ha sigut un barri que acull la diversitat.- La plaça de l'Ajuntament, com el lloc que acull la celebració de l'Orgull- La Falla de l'Olivereta, on es van oficiar noces entre activistes LGTBI com a acte reivindicatiu en 2006.- Seu de Lambda, on l'entitat desenvolupa el seu treball d'ajuda a les persones LGTBI.