L'Associació de Víctimes del Franquisme de la Fossa 127 del cementeri de Paterna (València) ha aconseguit localitzar al fill i al nét d'un represaliat les restes del qual es troben en aquesta tomba comuna després de trobar a la seua roba postals manuscrites per la seua dona i per un amic.
Aquests escrits, trobats el dimecres en un de les butxaques del vestit que vestia aquest home, al costat de dades que figuren en els registres que es tenen, han permés saber que es tracta de Francisco Sanz Herráez, un sabater de 40 anys que va estar pres en la Presó Model de València i va ser afusellat el 13 de juliol de 1940.
A més, s'estima que era veí de Benimàmet perquè el matasellos de les missives que va conservar, escrites i remeses entre maig i juny de 1940, procedia d'aquesta pedania de la ciutat de València. Entre les restes de Francisco es van localitzar cinc postals manuscrites, amb plumilla per part d'un amic i al llapis per part de la seua esposa, que signava com a remitent amb el nom Nieves Monzó Aullana.
Així ho va indicar, en declaracions a Europa Press, el president de l'Associació de Víctimes del Franquisme de la Fossa 127 de Paterna, Juan José González, que aquest divendres demanava la col·laboració ciutadana per a localitzar a familiars del mort.
González ha explicat aquest dissabte que, finalment, s'ha localitzat tant al fill del mort, un veí de Paterna (València) que hora té 85 anys, com al nét, de 58 anys. Segons ha relatat, una de les associades a l'entitat va contactar a través de les xarxes socials amb un amic seu que està implicat en la recuperació de la memòria històrica.
Aquesta persona va aconseguir donar amb un home de 58 anys que, pel que sembla, és el nét de Francisco Sanz Herráez. De fet, va explicar a l'associació que el seu pare, que seria el fill del sabater afusellat, encara viu, té 85 anys i resideix a Paterna.
Gràcies a aquestes indagacions, la família d'aquell home que després de passar per la Presó Model de València va ser afusellat en 1940 podrà recollir les seues restes, com també recuperarà les postals trobades entre les seues vestimentes.
CINC MISSIVES DE "DOLOR" I "PENA"
Els escrits remesos a aquest represaliat per la seua esposa i un amic durant el temps que va estar a la presó són postals i no cartes guardades en un sobre atés el tipus de correspondència establit en l'època per a poder controlar el seu contingut.Referent a això, González ha detallat que són documents de color blanc que contenen l'escut del règim franquista i espai per a plasmar el text que es volia enviar i les dades del remitent.
Respecte al contingut de les cartes que guardava el cos de Francisco, en les escrites per la seua esposa es percep el "dolor" i la "pena" d'una dona que "té al seu marit a la presó" i que en elles es pot llegir que li conta que els veïns del seu entorn li pregunten per ell, que un altre li diu que està fent gestions perquè puga eixir i, fins i tot, que han anat a parlar amb el jutge. En les postals no figura l'adreça en la qual residia la família.
IGLESIAS DE BENIMÀMET
La localització d'aquests familiars no ha sigut senzilla. El representant de les Víctimes de la Fossa 127 va contactar després de la troballa de les postals amb les dues esglésies que hi ha en Benimàmet --la de l'Ocell María, amb el sacerdot del qual va parlar per telèfon per a poder consultar el cens parroquial, i amb la de Sant Vicent Màrtir.González ha explicat que aquest diumenge visitarà l'església de Sant Vicent Màrtir per a consultar el cens parroquial i buscar més informació sobre la història de Francisco Sanz Herráez.
L'associació també es va posar en contacte amb l'Ajuntament de València, a través de les dependències que té en la pedania de Benimàmet, per a saber si en aquesta administració local hi havia alguna dada referida a Francisco o a la resta de la seua família.
Les postals dirigides a Francisco Sanz Herráez van ser trobades entre les seues robes dimecres passat, dins dels treballs d'exhumació i identificació que es duen a terme en la fossa número 127 del cementeri municipal de Paterna, que conté restes de 148 víctimes de la repressió franquista procedents de localitats valencianes com Calles, Tavernes de Valldigna, Requena, Manises, Ontinyent o Xàtiva.
MEMÒRIA HISTÒRICA
Aquests treballs, promoguts i finançats per la Diputació de València a través de l'àrea de Memòria Històrica, es van iniciar a la fi del passat mes de maig. Les restes pertanyen a persones afusellades els dies 13, 24 i 27 de juliol de 1940 que pertanyien a diversos municipis d'aquesta província i de localitats d'altres com Badajoz, Teruel i Albacete.González ha manifestat que són unes 25 o 26 les famílies que s'han posat en contacte amb l'associació per a reclamar informació sobre familiars que van ser afusellats durant el franquisme i enterrats en aquesta sepultura i els seus cossos. En aquests casos s'hauran de realitzar proves d'ADN per a dur a terme la identificació definitiva.
A més, des de dimecres passat es coneixen més dades de Francisco Sanz Herráez, del qual s'espera ara localitzar a familiars o afins. La resta de persones enterrades en aquesta fossa comuna no ha sigut reclamat per ningú.