Un grup d'investigadors de l'Hospital Universitari de Sant Joan d'Alacant, a través de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx, estudiaran el processament emocional en població pediàtrica a través de la imatge.
L'investigador principal d'aquest projecte és el pediatre Francisco Sánchez Ferrer, amb el suport del grup de neuroingenieria biomèdica de la UMH, dirigit per Eduardo Fernández i María Dolores Grima, investigadora de l'Institut de Bioingenieria i especialista en estudis d'Electroencefalografia (EEG).
Aquest grup investigador multidisciplinari posseeix una àmplia experiència en estudis sobre processament cerebral i compta amb una línia de recerca específica centrada en les emocions, que ha donat lloc a nombroses publicacions científiques en revistes d'alt impacte, encara que tots els seus estudis previs han sigut realitzats en població adulta.
Així, aquest consorci d'investigadors va a iniciar en xiquets un estudi experimental sobre les emocions que utilitzarà imatges estandarditzades internacionalment. Un projecte titulat "Estudi del processament cerebral d'imatges amb valència emocional en població pediàtrica mitjançant l'anàlisi espai-temporal amb electroencefalografia" que, precisament, s'acaba d'alçar amb la 29a Beca Dodot 2017 de l'Associació Espanyola de Pediatria, dotada amb 12.000 euros.
L'estudi proposa, en primer lloc, validar en la població pediàtrica una base de dades amb diferents imatges, que els xiquets hauran de puntuar en funció de si els agraden o no els agraden. A continuació, s'utilitzaren tècniques d'electroencefalografia per a avaluar l'activitat cerebral en resposta a la visualització de cadascuna de les imatges.
"Volem mesurar la resposta emocional immediata, identificar els canvis en la localització espacial i temporal de l'activitat cerebral mitjançant EEG en xiquets als quals anem a presentar seqüencialment aqueixa sèrie d'imatges. En definitiva, es tracta de veure què part del cervell s'activa i en quant temps quan els agrada alguna cosa i quins quan no els agrada", assenyala el doctor Sánchez.
Per a açò s'utilitzarà un electroencefalograma de 64 canals d'última generació que ofereix una precisió temporal de mil•lisegons, amb una adequada localització espacial. Per tant, mitjançant un nombre limitat d'elèctrodes i amb una interfície senzilla és possible conéixer la resposta primària davant una imatge determinada d'un subjecte, encara que aquest no puga manifestar aquesta emoció o vulga transmetre la contrària.
Els investigadors destaquen que, "encara que en els últims anys s'han realitzat nombrosos estudis del processament d'emocions en el cervell en població adulta, són molt escassos els estudis realitzats en població pediàtrica. A més, la recerca podria ajudar a conéixer millor les bases del processament cerebral de les imatges durant el desenvolupament i en subjectes amb diferents patologies".
En aquest context, "en l'edat pediàtrica existeixen molts pacients que presenten dificultats per a la compressió, interpretació o transmissió de les emocions, per la qual cosa en el futur ens plantegem estudiar persones amb diferents alteracions patològiques, per exemple trastorns de l'espectre autista, atés que aquestes tecnologies ofereixen un ampli ventall de possibilitats diagnòstic-terapèutiques amb un gran potencial", sostenen les mateixes fonts.
Els resultats obtinguts serien útils per al desenvolupament d'interfícies neuronals fiables (el que suposaria un canvi substancial en la comunicació), diagnòstics i tractament de pacients amb dificultats comunicatives o adaptatives i enteniment dels patrons de processament cerebral de les emocions en xiquets.
"En aquest sentit, es tracta d'un estudi bàsic fonamental que, posteriorment, pot ser aplicat en pacients pediàtrics que no poden identificar o transmetre les seues emocions davant estímuls visuals complexos. Podríem donar un primer pas per a poder traduir les seues emocions", assenyalen els investigadors de l'estudi.