25n
25N
25N

De la LOMQUE a la LOMLOE, la llei estatal d'educació que s'apropa al model de Marzà

Religió, concertada i plurilingüisme, en el punt de mira de la nova llei

De la LOMQUE a la LOMLOE, la llei estatal d'educació que s'apropa al model de Marzà
05/03/2020 -

L’entrada de nous governs a Espanya venen fixades sempre pels canvis i derogacions de les diferents lleis d’educació, i és que la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE), és la vuitena llei educativa en el que portem de democràcia. D’aquesta manera, després del Consell de Ministres del passat dimarts 3 de març, la LOMLOE substituirà la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), també coneguda com a “Llei Wert”, la qual va causar multitudinàries manifestacions en el seu temps.

La nova llei ha sigut un projecte que ha costat perquè veiés la llum, perquè fa més d’un any que s’estava treballant en la seua redacció i negociació, al que l’escenari d’incertesa electoral no ha ajudat molt. Sense pressa però sense pausa seria una bona frase per a descriure el procés que ha patit aquesta llei, ja que va ser la guinda del pastís de la legislatura passada de Sánchez que es va arribar a aprovar en l’anterior Consell de Ministres però que mai es va poder portar al debat del Congrés. D’altra banda, la pressa per tirar aquesta llei endavant té com a objectiu que el pròxim curs, 2020/2021, vaja ja regit per aquesta nova llei.

Però, en què es diferencia aquesta llei de l’anterior?

RELIGIÓ

L’assignatura de Religió no comptarà en la nota mitjana en l’accés a la Universitat o per a beques i, no serà obligatori cursar una altra assignatura alternativa.

Al que es refereix amb el canvi de currículum i d’assignatures, s’introdueix una nova matèria, Educació en valors cívics i ètics, la qual es cursarà en 5° i 6é de Primària i en 1r, 2n i 3r d’ESO.

Per tant, s’aplica un augment del pes de l’estat en matèria d’educació, ja que el 55% dels continguts i matèries seran definits per l’Estat en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials i un 65% en les quals només tinguen una llengua oficial.

ESCOLA CONCERTADA

La principal modificació en aquest tipus d’escoles es resumeix en l’eliminació del concepte de “demanda social” que va ser introduït pel PP en 2013. Amb això, es prohibeix l’augment de places concertades en municipis o zones amb necessitats d’escolarització, d’aquesta manera, aquestes places hauran de cobrir-se amb unitats públiques.

Si hi ha alguna cosa que queda en dubte en aquesta nova llei és la qüestió de retirar el concert als centres que segreguen als seus alumnes per sexe. D’aquesta manera, el document recopila que les administracions vetllaran per a evitar “la segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques o d’una altra naturalesa”, fixant una “proporció equilibrada” d’estudiants amb necessitat de suport.

PLURILINGÜISME

En el cas d’aquelles comunitats autònomes amb altres llengües oficials, com és el cas de la Comunitat Valenciana, s’elimina la “proporció raonable” de castellà encara que els centres verificaran que els alumnes aconsegueixen la competència necessària tant en castellà com en valencià. Al territori valencià això podria implicar un aval per al plurilingüisme de Marzà, per la qual cosa un col·legi amb més pes de la llengua castellana podria haver de modificar el percentatge d’ensenyament en castellà per a augmentar les hores lectives de valencià.

Totes aquestes propostes incloses en la nova LOMLOE s’acosten, i fins i tot en alguns aspectes es dona marge, per a avançar encara més amb les polítiques educatives que està duent a terme a la Comunitat Valenciana el conseller Vicent Marzà, fet que suposa un acostament a aquesta conselleria així com un revés a tots els que ataquen el model educatiu valencià.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres + sis =

Informacion coronavirus