25n
25N
25N

L'Ajuntament de València prepara la transformació del polígon industrial Vara de Quart en districte innovador

La vicealcaldessa i delegada de Desenvolupament Urbà Sostenible, Sandra Gómez, ha explicat que el projecte permetrà impulsar la localització d’empreses de base tecnològica i la creació d’ocupació a la ciutat

L'Ajuntament de València prepara la transformació del polígon industrial Vara de Quart en districte innovador
22/12/2020 -

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà Sostenible, Sandra Gómez, ha anunciat este dimarts el projecte de transformació del polígon industrial Vara de Quart en Districte Innovador, que suposa l’aposta per «un model productiu basat la ciutat del segle XXI, és a dir, en el factor coneixement i en la creativitat de les persones». Tal com ha explicat Gómez, «les ciutats, per a ser competitives, necessiten crear entorns urbans que afavorisquen la creativitat de les persones i la innovació de les organitzacions».

La vicealcaldessa ha assenyalat que «les tendències actuals ja no passen per localitzar indústria pesant pròxima als nuclis urbans, sinó indústria blana, innovadora i de base tecnològica». «I això suposa una oportunitat per a València si creem entorns urbans que afavorisquen eixa creativitat i eixa iniciativa atés que, a més, la nostra ciutat està logísticament preparada mitjançant les connexions per via aèria, portuària i per la xarxa ferroviària (València serà un dels nodes principals del futur Corredor Mediterrani)», ha explicat.

Tal com ha assegurat Gómez, eixes característiques de la nostra ciutat han fet que nombroses empreses tecnològiques s’han interessat per a establir-se. «Però la nostra principal feblesa és la falta de borses de sòl per a poder localitzar eixes grans, o xicotetes, empreses terciàries». Per això es fa este projecte, que busca aprofitar «les oportunitats que ofereix un espai pràcticament en desús, com és Vara de Quart, i rellançar-ho com un gran districte innovador mitjançant un canvi de planejament», ha manifestat Gómez.

NO ÉS UN PARC TECNOLÒGIC

La vicealcaldessa ha destacat la «situació privilegiada del polígon i el seu potencial per a consolidar-se com un centre d’activitat econòmica de referència». Tot això, unit a la demanda que hi ha de nous usos, ha portat a l’Ajuntament a impulsar este procés de reconversió del polígon Vara de Quart en un Districte Innovador que aprofite totes les potencialitats i done resposta a les necessitats de la ciutat i de la nova economia del coneixement».

De fet, Gómez ha volgut diferenciar entre allò que constitueix un districte innovador i un parc empresarial o tecnològic. Este és un espai, generalment als afores de la ciutat, on existeix una suma d’empreses cadascuna en la seua activitat, i instal·lades allí per a disposar d’oficines al millor preu i ben comunicades. «Per contra, el districte innovador és un espai urbà, integrat a la ciutat, i format per un conjunt d’agents que interactuen (empreses, institucions start-ups, incubadores i acceleradores) compacte, tècnicament connectat, i basat en la ciutat 15 minuts, amb habitatges, oficines, comerç, etc», ha afegit. I ha citat exemples, com el 22@ de Barcelona, o les iniciatives similars impulsades a Bilbao o Palma de Mallorca.

«Al final –ha explicat la regidora- les ciutats amb esta mena d’ecosistemes innovadors passen a formar part d’una xarxa global de ciutats que competeixen per atraure talent i inversions de valor afegit. València ha de potenciar esta transició generant este ecosistema urbà que servisca perquè el talent que produeixen les nostres universitats es quede a la ciutat, així com per a atraure talent d’altres ciutats».

OPORTUNITATS D’OCUPACIÓ

A més dels avantatges de desenvolupament i innovació, una de les característiques de la implantació de sectors innovadors és que «generen ús d’alt nivell, des de les tecnologies de la informació al sector de les ‘ciències de la vida’, la indústria 4.0 (robòtica, intel·ligència artificial, impressió 3D…), les Fi-Tech, les indústries culturals i creatives o les relacionades amb la transició energètica», ha afirmat Sandra Gómez, que ha citat un estudi del professor Enrico Moretti, que assegura que «per cada nova ocupació high-tech en una àrea metropolitana es creen a llarg termini cinc ocupacions locals en el sector servicis: dos per a professions liberals (mèdics, advocats…) i tres en sectors com l’hostaleria o el comerç. Això vol dir que la implantació d’un districte innovador, a més de crear llocs de treball qualificats, genera una demanda en el sector servicis que ajudarà a desestacionalitzar-la, com ocorre amb el turisme, mantenint-la tot l’any i fent que no depenga de la situació econòmica o sanitària de la resta de països».

MÉS EDIFICABILITAT I NOVES DOTACIONS I ESPAIS VERDS

Per a posar en marxa esta reconversió es pretén implicar la Generalitat, universitats, entitats empresarials, agents socials, i també els veïns i veïnes. Tal com ha explicat la vicealcaldessa, «el mecanisme que s’està estudiant per a dur-lo a terme és oferir una major edificabilitat a aquelles propietats que decidisquen canviar l’ús de les seues parcel·les d’industrial a terciari relacionat amb la innovació». A canvi d’este extra d’edificabilitat, les noves edificacions podran augmentar la seua altura alliberant sòl per a zones verdes, i hauran de cedir part per a dotacions a l’Ajuntament. Estes transformacions es poden realitzar per àrees determinades, illes completes o parcel·les. S’haurà de reurbanitzar la zona per a dotar-la d’una especial qualitat ambiental i paisatgística i un nivell de servics adequat, que li permeta convertir-se en un districte innovador de referència. L’Ajuntament utilitzarà el sòl cedit per a generar dotacions i habitatge públic que ajude a oferir habitatge de qualitat a preus raonables.

«En tot cas –ha afegit Sandra Gómez- no es tracta d’erradicar tots els usos industrials, sinó de segregar aquells menys compatibles amb els usos terciaris, mantenint, per tant, la possibilitat d’implantació de la indústria blana i de la indústria tecnològica, relacionada amb el maneig d’informació, programari, sistemes informàtics o similars».

UNA ACTUACIÓ GRADUAL

El polígon de Vara de Quart va ser creat a mitjan passat segle per a cobrir les necessitats de sòl industrial de la ciutat i resoldre la localització d’activitats incompatibles amb la vida urbana, buscant nous emplaçaments d’acord amb les directrius del Pla Sud. Actualment té una superfície que supera les 59 hectàrees, amb parcel·les edificades de 2.000 m² a 22.000 m² de superfície.

A principis d’este segle, el polígon va iniciar una reconversió amb la requalificació dels terrenys de l’antiga factoria Ros Casares per a ús terciari (més de 70.000 m² i actualment oficines), i de Hierros Túria (25.000 m², que actualment són un solar). Al llarg de les últimes dècades s’ha anat produint un abandó gradual d’indústria pesant i implantació d’indústria vinculada al sector servicis i ús terciari d’oficina. Tal com ha explicat Sandra Gómez, «esta transformació s’emmarca en el procés de reconversió general de les zones industrials a usos residencials i terciaris, com els casos del Pla de Reforma Interior de Camí Profund del Grau, el PRI de Parc Central o l’illa de Tabacalera.

En tractar-se d’un polígon consolidat per l’edificació, que compta amb dinàmica pròpia i en el qual no pot paralitzar-se l’activitat existent, cal pensar que la substitució dels usos es produirà de manera gradual en el temps, en l’escenari del mitjà i llarg termini, i que l’execució de l’ordenació que es propose es produirà, amb caràcter general, mitjançant actuacions aïllades.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

12 − 8 =