caixa popular

La vella i la nova extrema dreta a debat al MuVIM

Aquest dijous, en l’última entrega del cicle «Els Debats del Magnànim», l’historiador italià Enzo Traverso abordarà l’auge de la nova extrema dreta a Europa en una conferència titulada «¿Vuelve Europa a los años 30?»

La vella i la nova extrema dreta a debat al MuVIM
12/12/2017 -

Les formacions d’extrema dreta europea han obtingut una nodrida representació electoral, sobretot a partir de la crisi econòmica, fins al punt que —com en els casos de França o Holanda—han arribat a disputar l’èxit en els comicis als partits tradicionalment hegemònics, cosa que hagués significat arribar a la més alta magistratura de l’Estat. Algunes d’aquestes formacions, fins i tot, han accedit en algun o altre moment a tasques de govern a través de coalicions post-electorals (Finlàndia, per exemple).

Hi ha casos que han estat especialment cridaners per a l’opinió pública, com l’auge electoral d’Alternativa per Alemanya (AFD) —en un país on les lleis prohibeixen explícitament el nazisme i les seues expressions ideològiques o simbòliques—o els grecs de Amanecer Dorado, que mai ha amagat les seues simpaties i filiacions amb l’extrema dreta europea dels anys 30 del passat segle: el feixisme italià i, sobretot, el nacionalsocialisme alemany, que varen tenir com capitosts, respectivament, al Duce Benito Mussolini i al Führer Adolf Hitler.

Molts analistes han relacionat la irrupció política d’aquestes formacions amb els estralls derivats de la crisi del 2007 —que ha causat una greu recessió econòmica i una considerable contracció de l’Estat del Benestar—confiant que desapareixeran quan es disperse el temporal econòmic. Però això seria oblidar que aquestes formacions han estat presents en la política europea des de fa dècades amb el Moviment Social Italià (MSI) el 1946; el Partit de la Llibertat austríac (FPÖ) el 1956; i el Front Nacional (FN) en 1972; un partit que va marcar la pauta de les noves formes d’acció política a les formacions d’extrema dreta que varen venir després.

Malgrat les seues particularitats idiosincràtiques, aquests partits polítics comparteixen alguns elements doctrinals que, d’alguna manera, els vinculen amb els precedents de la primera meitat del segle XX: per exemple la nostàlgia d’un lideratge carismàtic, les propostes d’homogeneïtzació ètnica o la xenofòbia (cap al jueu llavors i ara contra l’immigrant musulmà) o l’aposta per estratègies de retracció nacional (que avui dia troben expressió en l’euroescepticisme i la renúncia a la moneda única). Però també hi ha altres elements que els distancien d’aquelles mostres primerenques de totalitarisme, sobretot l’acceptació de les formes democràtiques de competència ideològica i partidista.

Precisament sobre aquestes diferències però també semblances entre dues formes d’expressió històrica —l’actual i la d’entreguerres—d’un mateix continuum ideològic situat a l’extrema dreta, parlarà aquest dijous, a les 19:00 hores, l’especialista italià Enzo Traverso al MuVIM, dintre dels debats que organitza periòdicament la Institució Alfons el Magnànim-Centre valencià d’Estudis i d’Investigació al museu. L’entrada serà lliure i gratuïta.


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × dos =

viva gym canovas
exposicion caps tallats