L'exposició de l'IVAM, en col·laboració amb la Fundació Gulbekian de Lisboa i la Galeria Nacional Jeu de Paume de París, inclou vídeos, fotografies, escultures, instal·lacions i còmics que retraten qüestions polítiques i històriques vinculades a la Mediterrània.
L'IVAM presenta l'exposició de l'artista franco-algeriana, Zineb Sedira, en la qual és la primera exhibició individual a Espanya d'aquesta creadora. Sedira, a través de la representació de la mar Mediterrània en les seues obres, mostra la seua obsessió per la història i la política d'Algèria, que va ser ocupada durant més de 100 anys i va ser el primer país del món a aconseguir la independència de França a través d'una guerra.
L'exposició qüestiona com es construeix l'experiència col·lectiva o s'interroga sobre les dinàmiques socioculturals relacionades amb el llegat colonial del país, per entendre el temps passat i ajudar a repensar-nos de nou. Sedira gira els ulls a Algèria i als esdeveniments que han marcat la seua existència en les últimes dècades (de manera molt significativa la guerra civil, 1991-2001, de l'Estat Algerià contra els islamistes fanàtics).
Sedira plasma imatges de vaixells encallats, atrotinats o fotografies d'edificacions colonials franceses deshabitades com a metàfora d'un país que va ser ocupat i que després d’alliberar-se d’aquesta ocupació deixa traços de cases «encantades o fantasmals», davant del mar. Els vaixells, per la seua banda, expliquen històries de viatges frustrats,d'il·lusions de persones que desitjaven arribar a l'altra riba i es van quedar en el camí. Són cementiris d'embarcacions que donen mostra del que va ser la diàspora.
L'artista també s'ha servit d'elements quotidians com el sucre. Les fotografies de les sitges ens parlen del comerç d'un producte que cartografia les rutes dels esclaus que tenien lloc en diferents mars. Comerç de sucre, comerç d'esclaus, comerç cap a occident a través del mateix mar.
La violència de l'islamisme radical a l'Algèria dels anys 90 està reflectida en la llista de periodistes assassinats i dels humoristes morts també per combatre el terror amb dibuixos i còmics.
L'exposició inclou una instal·lació encarregada «ad hoc» per l'artista per l'IVAM. Es tracta de la recreació en una maqueta del seu estudi, així com la recreació a mida real del saló de sa casa en Londres. A través d'elles, Zineb Sedira vol mostrar com ella se sent identificada amb els moviments de mobilització ciutadana dels anys 60, entre els quals va figurar el Festival Panafricà d'Algèria.
En aquesta instal·lació Sedira posa en relleu la seua identificació amb l'estètica africana, amb el feminisme i amb l'esdevingut en els anys 60 en l'àmbit mundial. L'artista ha afirmat: «vaig construir un univers personal al voltant dels anys 60 i a través dels conceptes que representaven els objectes».
La creadora ha relatat que el 1969 es va posar en marxa a Algèria el festival Pa-Africà que es convertirà en una eina perquè els algerians redescobreixin la seua identitat i lluiten contra el colonialisme. El festival va funcionar com a espai d'unió i fraternitat entre els ciutadans detotes les edats i de diferents països colonitzats d'Àfrica, Amèrica del Sud o Vietnam.
El director de l'IVAM, Jose Miguel G. Cortés ha comentat que l'exhibició està composta d'obres de caràcter més íntim i personal i d'altres que fan referència a fets del context internacional, vinculat amb el treball cada vegada més estret que desenvolupa a Algèria. El director de l'IVAM ha destacat que el viatge és un element central en l'exposició de València i que la creadora ho aborda des d'un punt de vista social, íntim i polític. Un moment en què ella exposa la seua intimitat és a través del vídeo que va fer amb la seua família titulat: «Mother, father and I».
"Allunyada de qualsevol tipus de prejudici social o polític, - explica el director de l'IVAM - Zineb Sedira ha anat creant durant aquestes últimes dècades un conjunt d'obres que ens permeten comprendre molt millor aquest món (situat entre les dues ribes) en el qual vivim i que ara es mostra a València ".