Isabel Martín, alcaldessa de Paiporta: "açò no és sols una qüestió de política, aquests atacs van contra la institució que jo represente i contra la democràcia"

Martín ha estat amenaçada de mort per part del comandant de la Guàrdia Civil de Paiporta, qui va ordenar "anar a partir-li les cames"

Guardar

Isabel Martin
Isabel Martin

Isabel Martín, alcaldessa de Paiporta, porta tot un seguit de vexacions masclistes i amenaces de mort per part del comandant de la Guàrdia Civil de Paiporta, Eduardo Aranda, qui a febrer de 2019 ja va ser suspés tres mesos per dir davant testimonis que l'edil li anava a "comer el nabo", i ara, eldiario.es ha tret a la llum un àudio en el qual, el mateix Aranda profereix amenaces davant una desena de testimonis després d'una polèmica per la mort d'un jove en els toros del municipi valencià.

Les afirmacions d'Aranda, que va treure a la llum ahir mateix eldiario.es es van produir el juny de 2018 després de la mort d'un jove en els bous de Paiporta de 2018. D'aquesta manera, a la fi de mes, el comandant, que dirigeix a més de 300 guàrdies, en una reunió que va mantenir amb una desena de comandaments dels llocs sobre els quals té autoritat, Picassent, Aldaia, el Perellonet, Alfafar, Silla i Paiporta, per a abordar el succés i on es parla que l'ajuntament no els ha avisat de la defunció, sotsoficiala de la Guàrdia Civil Eduardo Aranda arriba a pujar de to fins que esclata al crit de: "Per a una vegada que tenim una oportunitat d'haver-li partit la cara... Calia haver entrat a l'Ajuntament i haver-li partit la cara. Jo no sé per què a vegades dic les coses i no se'm fa cas".

A més, en la mateixa conversa Aranda arriba a dir que respecte a l'ajuntament de Paiporta, "els vaig dir que anaren a partir-li les cames a l'alcaldessa", al que afegeix que "no ha anat ningú"

Davant aquest delicte d'odi contra les dones, la democràcia i les institucions, València Extra ha accedit a parlar amb Isabel Martín, l'alcaldessa de Paiporta perquè ens explique com veu aquests fets, quines accions van a emprendre i com se sent personalment.

-Com et sents personalment després d'haver rebut aquest odi per part del comandant de la Guàrdia Civil de Paiporta?

La veritat que estic entre atemorida i indignada i amb una sensació molt estranya perquè crec que això és intolerable. Són unes amenaces molt greus que venen d'una persona amb poder i amb pistola. El primer que he fet quan aquest matí he vist la notícia i he escoltat els àudios m'he quedat de pedra escoltant-los i m'han semblat una immensa gravetat. La definició de la meua situació actual és que estic molt preocupada i no sé si he de témer per la meua integritat.

"Estic molt preocupada i no sé si he de témer per la meua integritat"

-Com et vas assabentar dels àudios?

Ahir de nit ja vaig veure alguna cosa a la premsa però no vaig escoltar els àudios perquè pensava que era sols una notícia i aquest matí quan he escoltat els àudios ha sigut quan m'ha impressionat moltíssim. Jo encara no els havia sentit, però sí que sé de la situació que hi ha ara mateixa a la caserna de la Guàrdia Civil de Paiporta, ja que aquest mateix comandant atemoreix a una bona part dels seus subordinats amb expedients, amenaces i jo també el coneixia perquè fa un any, en febrer de 2019 és quan va ser també sabedora que aquesta persona dins d'una altra investigació havia declarat amb unes paraules insultants i vexacions masclistes contra mi.

-Com has rebut tot el suport a través de les xarxes socials de càrrecs tant del teu partit, de Compromís, com de fora? Estan sent de gran ajuda?

Evidentment, estic aclaparada i fa una estona he posat un tweet, ja que m'és impossible contestar a tots els missatges de whatsapp, de Twitter i de les diferents xarxes socials amb el suport que em donen de companys i companyes del meu partit i de gent d'altres càrrecs i partits. Açò no és sols una qüestió de política, aquests atacs van contra la institució que jo represente i contra la democràcia. A més, el fet que tinguen un caràcter masclista crec que ataca a totes les dones que estem fent política en aquests moments. Jo agraïsc totes eixes mostres de suport perquè també tant en el senat com en el Congrés, per part de Joan Baldoví o Carles Mulet, han presentat diferents escrits demanant la compareixença de la directora general de la Guàrdia Civil i demanant una resposta immediata a aquests fets.

"Demanem a la fiscalia que actue d'ofici i estem estudiant si podem emprendre accions legals contra aquest senyor"

-Respecte a aquests àudios, com vas a respondre tu personalment o el col·lectiu de Compromís per Paiporta o el mateix ajuntament? Com aneu a combatre aquest fet?

Jo de moment, aquest matí, com a alcaldessa de Paiporta he demanat reunió tant amb la delegada del Govern i amb el ministre i la directora general de la guàrdia civil per a demanar-los empara i posar-los al corrent sobre què aquesta passant a la localitat de Paiporta amb aquest comandant i també he parlat amb l'advocat de l'ajuntament perquè estudie si podem emprendre accions legals contra aquest senyor. Des del grup Compromís també en l'àmbit municipal s'ha fet un comunicat en el qual demanen a la fiscalia que actue d'ofici, perquè és un acte molt greu i afortunadament quan aquest senyor va ordenar que vingueren a trencar-me les cames i a trencar l'ajuntament, ningú li va fer cas, però que haguera passat si algú li haguera fet cas? Eixes són les declaracions que han eixit a la llum però jo no sé en altres contextos o altres reunions si ha donat ordres encara més greus. Com et deia al principi, tinc una mica de por i estic tement un poc per la meua integritat. No obstant això, espere que des de la delegació del govern i la direcció general de la guàrdia civil actuen immediatament.

 

-Com creus que es podrien para aquests delictes d'odi, podríem dir? Quines polítiques s'hi haurien de promoure per acabar amb aquests actes?

Jo sempre he dit que al feixisme no s'ha de deixar-li fer ni un pas endavant i l'hem d'aturar des de la base. Els que estem en les institucions hem de denunciar qualsevol delicte d'odi que hi haja, cap a nosaltres o cap a qualsevol altra persona, però especialment cap a les dones o persones vulnerables, que es cap a on van els delictes d'odi i sempre estan tots lligats a un vessant feixista del segle passat o molt anterior. Des de les institucions hem de ser ferms i contundents per no deixar fer ni un pas endavant al feixisme

Arxivat a:

Destacats