En aquest conte infantil, els més xicotets aprendran com afecta el canvi climàtic al nostre entorn. Així, de la mà d'una simpàtica taronja, anomenada Tarongeta, descobriran per què és tan important l'aigua per a cuidar i protegir el medi ambient. Tarongeta intentarà fer tot el que està en les seues mans perquè el taronger on viu torne a recuperar tota la seua energia. A continuació, us deixem aquest conte popular infantil.
Esperem que us agrade!
"Hi havia una vegada, una xicoteta taronja anomenada Tarongeta, que vivia en el taronger més gran i bonic del camp. Tarongeta vivia molt feliç en aquell arbre, ja que tenia tot el que necessitava: llum del sol per a créixer, aigua per a beure, i amiguets amb qui jugar. No obstant això, alguna cosa preocupava a Tarongeta. Feia temps que el clima havia canviat: La pluja, ja no passava amb tanta freqüència per aquell camp. A més, el seu amic el sol ja no brillava amb tanta força.
Un dia, Tarongeta li va preguntar al Taronger: "Què et passa Taronger? Et trobes bé? Les teues branques estan desplomades...". El Taronger li va respondre: "Estic bé, però em trobe sense forces, perquè fa molts dies que no plou i no puc fer bé la fotosíntesi. Espere que ploga ràpidament".
Tarongeta es va quedar pensativa perquè no entenia per què ella sí que se sentia amb forces. Llavors, va decidir preguntar-li a una anciana taronja que vivia al costat: "Per què l'arbre es troba tan cansat i nosaltres les taronges estem bé?". La vella taronja li va dir: "Tarongeta, nosaltres rebem tota la nostra energia gràcies a l'arbre, ja que és ell el que ens subministra l'aliment per a ser forts. Com fa molt de temps que no plou, l'arbre s'està quedant sense vida a poc a poc'.
Tarongeta es va quedar amb la boca oberta en escoltar aquelles paraules, i es va posar a pensar com podria ajudar al Taronger... Tarongeta va començar a cridar a l'arbre del costat, al que cuidava una jove llauraora des de ja fa molt de temps: "Hola Taronger del costat!! Necessite la teua ajuda. El nostre arbre s'està morint perquè no té aigua des de fa molts dies. Jo sé que tu eres un arbre bo, i per això et cuida la jove llauraora. Hi hauria alguna forma que li pogueres ajudar?".
L'endemà, totes les branques de l'arbre del costat apuntaven a l'arbre de Tarongeta. Quan va arribar la llauraora no podia creure el que veien els seus ulls, però de seguida es va adonar del que passava. Des d'eixe dia, la llauraora els va donar a beure als dos arbres i el Taronger va anar recuperant les seues forces. Ah! I Tarongeta també va aprendre una lliçó: que l'aigua és fonamental perquè existisca la vida en el planeta.
FI
Font: http://www.cuentosinfantilescortos.net/