Hola amiguets! Hui vos contaré una història molt especial que mostra que els somnis s'aconsegueixen si eres constant...
Fa molt de temps va existir un poble amb cases de fusta i carrers de pedra, on vivien feliços moltíssims gats. Durant el dia, acompanyaven als seus amos que els donaven menjar, i a la nit anaven saltant de teulada en teulada.
Hi havia gats de totes les grandàries i de les races més estranyes, però entre tots ells Fígaro era especial. Fígaro era un gat de pelatge molt blanc, ulls negres i grans bigots. Mentre els altres felins perseguien als ratolins, ell preferia contemplar la lluna. Passava llargues hores observant-la, veient com el seu reflex platejat banyava tot el poble.
"Et quedaràs boig de tant mirar-la" –es burlaven els altres gats.
Però a Fígaro això no li importava. Aquella misteriosa i distant lluna redona ho feia somiar. Somiava a abraçar-la i amb quedar-se a viure amb ella.
Només la seua amiga Calipso es preocupava per ell:
"Per què no t'oblides de la lluna i vens a jugar amb nosaltres?"
Però Fígaro només li responia: "Però no veus que bella és la lluna? Hui està més brillant i gran que mai, però també més lluny. Podrem algun dia arribar fins a on està?"
Un bon dia els gats van deixar de fer-li cas i fins i tot Calipso es va cansar de sentir-ho sospirar. Fins que un dia, Fígaro va desaparéixer d'aquell poble i ningú va ser capaç de trobar-li.
"S'ha anat a perseguir els seus somnis. Haurà aconseguit la lluna?", deia la seua amiga Calipso.
La veritat és que en les nits de lluna plena, si la mires amb deteniment, entre algunes de les seues taques fosques es distingeixen uns bigots allargats. I hi ha els qui diuen que fins i tot han vist una forma de gat. Però no tots el poden veure, només aquells que tenen ànima de somiadors.