- La reedició de La Nau dependria de 2.282 votos
- Per què una major participació pot ser beneficiosa per al bloc d'esquerres?
- Els candidats a representar als valencians en Europa
El 26 de maig es posarà la primera pedra d'una nova legislatura. A poc menys de dues setmanes, els col·legis electorals tornaran a omplir-se d'urnes i de ciutadans i ciutadanes exercint el seu dret a vot, aquesta vegada per a les Eleccions Municipals i les Eleccions Europees 2019, a les quals se sumen les autonòmiques en la majoria d'Espanya. I tot apunta al fet que seran claus, ja que d'elles dependrà que es reforcen els blocs d'esquerra o de dreta i canvie o es mantinga el govern en un context on els últims resultats han sigut molt dispars i ha ascendit l'extrema dreta.
Així, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar dijous passat el Macrobaròmetre Preelectoral de les Eleccions al Parlament Europeu, Autonòmiques i Municipals de 2019, amb dades d'enquestes realitzades entre març i abril que mostren que hi ha una major disposició per al sufragi en el cas municipal que en l'europeu. A més, els principals ajuntaments del país revalidarien la seua majoria progressista i el PSOE seria la primera força a Europa.
No obstant això, són estimacions. D'una banda, les dades d'aquest macrobaròmetre assenyalen que un 79% de les persones amb aquest dret "votaran amb tota seguretat" en el seu municipi, però dins d'aquest grup el 64,1% té el vot decidit i el 29,6% continua indecís. En el cas de València, Compromís seria el partit més votat (26,5%) i podria aconseguir entre 9 i 11 escons liderats pel seu candidat, Joan Ribó. La segona opció amb major pes seria el PSPV-PSOE (19,5%) de Sandra Gómez, amb 6-8 escons. PP i Ciutadans, amb María José Catalá i Fernando Giner respectivament, estarien pràcticament empatats amb 6 i 7 llocs.
En el cas dels comicis europeus la participació podria ser més baixa i les estimacions col·loquen al PSOE com la formació amb major intenció de vot, rondant el 30% i 17 o 18 escons. A diferència del cas municipal, en aquestes urnes votaria "segurament" el 61,1% de les enquestades i enquestats i "probablement sí que votarà" un 16,8%. La paradoxa és que la majoria (45,3%) creu que les decisions que es prenen en el Parlament Europeu "afecten bastant" els espanyols però el 36,5% (també majoria) confessa que les notícies relacionades amb la Unió Europea (UE) li interessen poc.
Per aquest motiu, el ERYICA (Agència Europea per a la Informació i l'Assessorament dels Joves), que compta amb l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) com a membre, ha llançat una guia per a votar en les eleccions europees perquè la joventut comprenga la importància d'exercir aquest dret. L'organisme explica que cada vot influirà en la presa de decisions que repercutiran als països membres sobre seguretat, migració, el canvi climàtic o el futur del programa ERASMUS.
El Ministeri d'Interiors afig que la UE tracta d'"oferir pau, prosperitat i estabilitat als seus ciutadans; superar les divisions en el continent; promoure un desenvolupament econòmic i social equilibrat i sostenible; fer front als reptes de la globalització i preservar la diversitat dels pobles d'Europa; defensar el respecte pels drets humans i l'economia social i adquirir visibilitat internacional i parlar a una sola veu en els principals fòrums i organismes internacionals".
D'aquesta manera, els organismes de la UE comencen una carrera de fons per a millorar la deterioració de la seua imatge en les últimes dècades. Un aspecte que, segons dades oficials, comporta el descens de votants de mitjana i a nivell nacional a Espanya des de 1999 (amb un 63% de participació d'Espanya i un 49,5 de mitjana europea) fins a les últimes en 2014 (43,8% nacional i 42,6% en el segon cas), juntament amb l'ascens d'euroescèptics.
L'abstenció també va ser protagonista en les Eleccions Autonòmiques d'Andalusia del desembre passat, que van repercutir en l'accés de l'extrema dreta al seu parlament. Per això, des de les xarxes socials s'ha estés un moviment ciutadà per a promoure el vot el passat 28-A, @vota_por_favor en Instagram, Twitter i Facebook. Després d'un augment de participació en les Eleccions Generals de l'Estat fa a penes setmanes, ara continua actiu per a aconseguir el mateix amb les quals, per a moltes persones, són les urnes que més afecten la seua vida.
Així mateix, el Consell de la Juventut de València (CJV) ha començat la campanya #ValènciaCiutatJove aquest dilluns per a recollir les inquietuds i reivindicacions dels joves per a l'Ajuntament de València perquè considera que "són protagonistes de les decisions i part activa de les solucions". Aquest dijous a les 19 hores, els partits explicaran les seues propostes i respondran al públic en un Debat Jove en la plaça d'Hondures.