La Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha impulsat diversos mecanismes encaminats a apoderar a les dones majors de 65 anys, que estan en una situació de major vulnerabilitat, motivada, entre altres qüestions, per la falta de suports i el fet que es veuen obligades a subsistir amb pensions molt baixes.
Aquesta és una de les conclusions a les quals arriba l'estudi realitzat per la Universitat Jaume I de Castelló, a petició de la Conselleria amb l'objectiu que servisca de base per a l'elaboració del Pla d'Envelliment Actiu de la Comunitat Valenciana. En aquest treball de camp han participat 625 persones majors de 50 anys, pertanyents a 33 municipis diferents.
L'estudi conclou que "aquest factor econòmic és crucial i afecta significativament la resta d'esferes de la vida de les persones majors i, per tant, les seues opcions per a gaudir d'un envelliment digne i actiu es veuen dràsticament reduïdes i, en conseqüència, l'envelliment deixa de ser digne i actiu".
El secretari autonòmic d'Igualtat i Diversitat, Alberto Ibáñez, ha destacat que el Consell ha sigut sensible amb aquesta situació des del principi, i per això ha posat en marxa instruments que permeta millorar la vida d'aquestes dones, com és el cas de la llei de la Renda Valenciana d'Inclusió, que contempla una ajuda complementària per a aquelles persones que perceben unes prestacions més baixes, i que va destinada principalment a dones que cobren pensions reduïdes.
El requisit per a sol·licitar aquesta ajuda complementària és cobrar una prestació no contributiva per jubilació o invalidesa o una prestació vinculada al Fons d'Assistència Social o bé ser beneficiària de la renda activa d'inserció, en el cas de dones víctimes de violència de gènere, ha explicat Ibáñez, qui ha incidit que en tots aquests casos la majoria són dones.
La renda complementària permet incrementar la pensió inicial fins i tot en prop de 160 euros mensuals, als quals també es pot afegir una ajuda per al pagament de l'habitatge, ja siga hipoteca o lloguer, i per a fer front a les factures d'aigua, gas o llum.
"En moltes ocasions, les dones tenen pensions de menor quantia que els homes, i a més en molts casos es troben en un estat de viduïtat, la qual cosa minva encara més la seua situació econòmica", ha assenyalat el secretari autonòmic, qui també ha apuntat el fet que, en alguns casos, tot l'anterior s'agreuja perquè "part d'aquestes pensions es destina a cobrir necessitats de la família".
Ibáñez ha posat l'exemple de les famílies acollidores extenses, que són aquelles que tenen vincles de sang amb el xiquet o xiqueta que acullen, i que en molts casos estan encapçalades per àvies, que són l'únic manteniment d'aquestes llars monoparentals.
En aquest sentit, ha recordat que la Comunitat Valenciana compte en l'actualitat amb les prestacions per acolliment de mitjana més altes d'Espanya, i que s'han equiparat entre les famílies extenses i les educadores, alguna cosa que abans no ocorria.
"Amb aquesta mesura, les famílies extenses han passat de percebre una quantitat de 135 euros al mes a 450 euros en l'actualitat, una quantitat que puja fins als 540 euros en el cas de famílies monoparentals", ha explicat el secretari autonòmic, qui ha assenyalat que, en el cas de xiquets o xiquetes amb algun tipus de diversitat funcional, la mensualitat puja fins als 600 euros si hi ha situació de monoparentalitat.
Així mateix, ha recordat que, des de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat, també s'ha equiparat el títol de família nombrosa amb el de monoparental, la qual cosa ha ampliat el nombre de beneficis als quals tenen accés aquest tipus de famílies, que solen estar encapçalada per dones.
"L'edat i el gènere no poden constituir factors d'exclusió de l'exercici d'una ciutadania plena i d'un envelliment digne i actiu", ha afirmat Ibáñez, qui ha incidit que, entre els compromisos del Consell, ha estat i continua estant "aprofundir en l'origen de les desigualtats a través de l'apoderament de les dones".