L'Hospital General de València ha aplicat una nova estratègia d'immunoteràpia contra el càncer a dos pacients de melanoma en els quals havien fallat tota classe de tractaments.
Aquest procediment experimental és el més avançat en immunoteràpia i s'ha aplicat dins d'un assaig clínic. De fet, el General de València és l'únic centre en la Comunitat Valenciana que l'ha realitzat i l'està desenvolupant, de moment, per a pacients amb melanomes.
La immunoteràpia s'ha configurat els últims anys com la gran eina per al tractament del càncer. No obstant això, no té resultats eficaços en tots els pacients. Aquesta limitació s'atribueix al fet que no tots els tumors activen per igual el sistema immunitari.
Tal com ha explicat el cap de secció del servei d'Oncologia Mèdica i investigador principal d'aquest assaig, Alfonso Berrocal, "fins ara hem utilitzat com a fàrmacs diferents reguladors del sistema immunitari per a reestimular la resposta del sistema immune cap a la neoplàsia. No obstant això, aquest abordatge requereix que s'haguera desenvolupat una resposta immunològica prèvia i s'haguera inhibit pel tumor. El següent pas en investigació és la teràpia cel·lular adoptiva. En ella, limfòcits del pacient es modifiquen d'alguna forma perquè reconeguen al tumor i el destruïsquen".
En els tumors hematològics, que són els que s'originen de cèl·lules sanguínies -com les leucèmies o els limfomes- s'expressen proteïnes en la superfície de les cèl·lules tumorals que poden ser reconegudes per anticossos. Això ha donat lloc al desenvolupament d'una teràpia cel·lular denominada CAR-T en la qual els limfòcits del pacient són modificats genèticament perquè a través d'un anticòs com a receptor reconeguen a les cèl·lules del tumor. Aquesta teràpia ha sigut reeixida i està disponible a l'hospital La Fe i l'hospital Clínic de València per a aquesta mena de tumors.
Per contra, en els tumors sòlids la presència d'aquestes proteïnes en la superfície cel·lular és infreqüent, la qual cosa limita la possibilitat de desenvolupar una teràpia com les CART-T en aquest tipus de tumors. Les modificacions que cal fer en un limfòcit perquè reconega un tumor solgut són molt més complexes, per la qual cosa s'han buscat altres maneres de realitzar la teràpia cel·lular adoptiva.
El Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital General de València va obrir en 2019 un assaig clínic per a tractar melanomes amb aquesta mena de tractament. Segons Berrocal, "la nova estratègia d'immunoteràpia que estem aplicant es basa precisament a obtenir limfòcits capaços d'atacar a aquests tumors sòlids. Aquests limfòcits existeixen a l'interior dels mateixos tumors en quantitats molt baixes i se'n diu cèl·lules TIL (limfòcit infiltrant de tumor)".
L'objectiu és obtenir les cèl·lules TIL del tumor, fer-los proliferar en un laboratori i després tornar a injectar-los en el pacient. Això és el que es diu un autotrasplantament de limfòcits infiltrant de tumors.
"El tipus de tractament és molt complex perquè requereix operar al pacient, extraure un fragment del seu tumor, cultivar els limfòcits en un laboratori, expandir-los mitjançant factors de creixement i, quan aconseguim milions de limfòcits, fer-li un trasplantament dels seus propis limfòcits", ha afegit Berrocal.
D'aquesta manera, s'injecten 100.000 milions de limfòcits a cada pacient en una única sessió de tractament.
El cap del servei d'Oncologia Mèdica, Carlos Camps, ha detallat que "de moment, aquest procediment s'està duent a terme dins d'un assaig clínic i per a pacients que reuneixen unes característiques molt determinades. Els limfòcits TIL s'envien a l'únic centre on s'estan produint per a assajos, que està als Estats Units".
Així, les biòpsies en viu del pacient viatgen fins a aquest centre dels Estats Units perquè es prepare la proliferació d'aquests limfòcits extrets del tumor, els retornen ultracongelats i es tornen a injectar al pacient.
El procediment és complex, ja que requereix un ingrés del pacient per a aplicar-li aquesta teràpia, que comporta quimioteràpia linfodeplectiva, estimulació dels limfòcits amb interleucina en la Unitat de Vigilància intensiva i, posteriorment, un control en sala d'Oncologia Mèdica.
A causa d'aquesta complexitat, requereix un treball multidisciplinari en el qual s'han implicat professionals de fins a deu serveis de l'Hospital General de València.