La Generalitat reprén el reconeixement dels valencians que van ser víctimes de l'Holocaust

Guardar

rajoles memoria
rajoles memoria

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, amb motiu del 'Dia Internacional de Commemoració anual en memòria de les víctimes de l'Holocaust', ha représ aquest dilluns a Villena (Alacant) la tasca de reconeixement per part de la Generalitat a les víctimes valencianes de l'Holocaust.

A Villena, en l'Alt Vinalopó, s'han entregat altres cinc 'Rajoles de la Memòria' del projecte 'Construint Memòria' en record dels homes de la comarca que van passar pels camps de concentració i extermini de Mauthausen i Neuengamme. Els seus noms són: Antonio Sáez Pardo, de Villena; Francisco Barceló Solera, de La Canyada; Santiago Mas Francés, del Camp de Mirra; Salvador Calatayud Alonso i Miguel Maestre Molla, de Beneixama.

La consellera de Participació, Rosa Pérez Garijo, ha expressat la seua voluntat de donar impuls i continuar amb aquesta tasca i continuar repartint les 'Rajoles de la Memòria' que encara queden, del total de 627 que representen a totes les víctimes valencianes de l'Holocaust, visitant periòdicament les diferents comarques i fent un acte commemoratiu a escala comarcal com el que ha tingut lloc hui.

"Es tracta que en cada poble es conega qui van ser les víctimes dels camps d'extermini nazis i que es reconega aqueix record i aqueixa memòria en cada municipi on hi havia valencians i valencianes que van patir aqueixa barbàrie", ha manifestat sobre aquest tema Pérez Garijo per mitjà d'un comunicat.

Miquel Barceló, nét de Francisco Barceló, que va morir en Mauthausen, ha mostrat el seu agraïment per l'homenatge al seu avi i ha subratllat "la necessitat de recordar a les víctimes i el dolor d'aquelles i aquells que van patir la seua absència".

L'alcalde de Villena, Fulgencio José Cerdán, per part seua, ha indicat que és "bo que la gent de la comarca conega els noms i recorde a aquestes persones que van lluitar en la Guerra Civil ací a Espanya i, després, a França van donar la cara per a acabar amb el nazisme i el feixisme".

També la regidora de Benestar Social, Sanitat, Participació Ciutadana i Igualtat del municipi, Alba Laserna, s'ha pronunciat en aquest sentit: "Des de 2016, a Villena, tenim una comissió de treball permanent per a la Memòria Històrica. En els temps que corren és necessari fer aqueix exercici de memòria per a poder construir un futur millor per a totes i tots".

Finalitzat l'acte de lliurament de les plaques commemoratives, al qual han assistit autoritats i ciutadania, així com familiars de les cinc víctimes, els i les assistents s'han dirigit a l'Ajuntament de Villena, on s'ha instal·lat la primera de les cinc rajoles, dedicada a Antonio Sáez Pardo, que se situarà en l'entrada del Consistori.

RECORD A LA HISTÒRIA DE CINC VÍCTIMES

Salvador Calatayud Alonso va nàixer a Beneixama en 1909. D'acord amb el que figura en la base de dades d'espanyols deportats a camps de concentració nazis del Ministeri de Cultura i Esport, el 25 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen, on va romandre reclòs fins a l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945.

També va ser alliberat Antonio Sáez Pardo, nascut en 1884 i natural de Villena, qui va patir l'horror nazi en Neuengamme des del 24 de maig de 1944 fins a aconseguir la seua llibertat. Antonio ja no va tornar a Villena, va viure la resta de la seua vida a Barcelona.

En Mauthausen van morir Francisco Barceló Solera i Santiago Mas Francés. Francisco Barceló, de La Canyada, va nàixer en 1898, va ser deportat el 27 de gener de 1941 i va morir tan sols huit mesos després, el 23 de setembre del mateix any. Santiago Mas, del Camp de Mirra i nascut en 1900, va patir una destinació paral·lela al seu: va arribar el mateix dia que Francisco i va morir a penes uns dies més tard que ell, el 3 d'octubre de 1941.

Sobre Miguel Maestre Molla, nascut en 1900 a Beneixama, es coneix la data de la seua arribada a Mauthausen, el 22 de maig de 1941, però no obstant això, d'acord amb la informació pública del Ministeri de Cultura i Esport, no existeixen dades sobre quin va ser la seua destinació després d'això.

Arxivat a:

Destacats