La Generalitat reclamarà deu nous jutjats a l'Estat "governe qui governe"

Bravo promet més de cent processos selectius de funcionaris en 2020 i 20.000€ diaris a la lluita contra la violència masclista

Guardar

bravo_corts
bravo_corts

La Generalitat Valenciana reclamarà deu nous òrgans judicials a l'Estat durant 2020 "governe qui governe" després de les eleccions generals d'aquest diumenge, 10 de novembre, per a "acabar amb el dèficit de jutjats de la Comunitat", al costat del desplegament de la xarxa d'oficines d'assistència a les víctimes del delicte com "la més extensa d'Espanya".

Altres objectius de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública per a l'any vinent són realitzar més de cent processos selectius de funcionaris per a l'accés de 2.500 persones a la funció pública o destinar 20.000 euros diaris a la lluita contra la violència masclista.

Amb un pressupost global de 505 milions, un 1,9% més respecte a 2019 i el 2,2% del total de la Generalitat, la Conselleria afronta 2020 amb les noves competències en matèria de seguretat i emergències (126,5 milions), encara que l'augment és "moderat i realista" per la situació política i econòmica. La consellera, Gabriela Bravo, ha defensat en Les Corts que "només des de la miopia política" es poden considerar com uns comptes insuficients.

Justícia aglutina de nou la majoria dels diners, fins a 352,7 milions, amb 25,8 per a renovació i construcció de seus judicials. Entre les actuacions previstes, finalitzar la rehabilitació dels jutjats de Torrevella (Alacant) i continuar la renovació integral de la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) a València i dels tribunals d'Ontinyent (València), Oriola i Dénia (Alacant) i Vinaròs (Castelló).

També avançar en l'adjudicació de l'obra de la Ciutat de la Justícia d'Alacant, prevista per a finals de 2020 amb 53 milions i com "la major inversió de la Generalitat en obra civil a la província", i dels nous jutjats d'Alzira, Gandia, Torrent, Llíria i Xàtiva (València) i La Vila Joiosa i Villena (Alacant).

PERITS PER A CASOS DE CORRUPCIÓ

Altres 2,3 milions aniran a la implantació de l'expedient digital, 5,4 per a instal·lar el sistema d'enregistrament "més modern", 6,7 al reforç de funcionaris per als jutjats més saturats i 11,5 a seguretat i vigilància --huit milions en un nou contracte i 3,5 mitjançant un conveni amb la Guàrdia Civil-- perquè "fins i tot els jutjats més xicotets compten amb vigilants de set del matí a deu de la nit".

Com a novetats, una unitat de perits per a assistir a jutges i fiscals en casos complexos com els de corrupció i l'extensió de les unitats d'assistència social --a València des del mes de maig passat-- a Castelló, Alacant i Elx (Alacant). "La justícia és una mica més que les sentències", ha resumit Bravo, garantint que "el Consell no permetrà una justícia de primera o segona que perpetue la desigualtat".

Sota aquest prisma, el servei de justícia gratuïta augmentarà un 2,6% fins a 46,2 milions, amb el que es mantindran les retribucions del torn d'ofici com els lletrats d'aquest tipus "millors pagats d'Espanya". Un altre compromís és mantindre les ajudes per a les víctimes del terrorisme mitjançant la renovació dels convenis amb les associacions, per a així "mantindre viva la memòria dels qui van patir l'horror d'ETA durant quasi 50 anys".

Paral·lelament, la xarxa d'oficines d'assistència a les víctimes del delicte comptarà amb 5,2 milions (+20,5%) per a les 37 oficines que cobriran tots els partits judicials, amb 137 treballadors entre lletrats, psicòlegs i treballadors socials. I la implantació de la mediació suposarà 920.000 euros, amb la Comunitat com "l'única autonomia que ofereix aquest servei gratuït".

MÉS FORMACIÓ DE FUNCIONARIS

En la segona 'pota' de la Conselleria, l'administració, el projecte preveu un augment del 6,8% en funció pública, fins a 5,9 milions, per a executar més de cent processos selectius que permetran contractar a 2.500 funcionaris. La formació també es potenciarà amb 776.000 euros (+49,2%) per a l'Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP), al costat de la selecció dels agents de policies locals que demanen els ajuntaments.

Altres 2,5 milions serviran per a posar en marxa l'oficina de simplificació administrativa, amb la intenció d'agilitar els tràmits i crear eines de prevenció contra les males pràctiques mitjançant el pla 'Saler'. El Consell també assumeix l'"imperatiu" de l'expedient electrònic com a obligatori a partir d'octubre de 2020, per a reduir la burocràcia i guanyar en eficàcia. "No permetrem que l'administració valenciana es col·lapse perquè no hem sigut capaces", ha reivindicat Bravo.

Les noves competències d'Interior comptaran amb 126,5 milions, dels quals 41,5 aniran per al servei de bombers forestals, "en condicions i amb remuneracions més dignes", i 82,8 a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE). En concret, 16 milions es destinaran a mitjans aeris d'extinció d'incendis (1,2 milions a nous avions lleugers de vigilància), deu milions al manteniment del 112 i un milió a millora de bases aèries i de bombers.

Finalment, la Conselleria preveu desenvolupar un pla estratègic de Protecció Civil de la Comunitat per a donar resposta als "nous desafiaments" com el canvi climàtic i dotar de dos milions més a l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (Ivaspe).

VIOLÈNCIA MASCLISTA

La lluita contra el "terrorisme masclista" suposarà una "ambició col·lectiva" amb una mitjana de 20.000 euros diaris en l'àmbit de la Generalitat. En xifres, els 7,4 milions previstos es destinaran en part a les oficines d'atenció a víctimes (4,4 milions) augmentar els jutjats que disposaran d'una unitat de valoració forense integral (1,5 milions), amb la intenció de passar de nou a 126 fins a 2023.

Bravo ha posat com a exemple el balanç d'enguany, amb 6.798 dones ateses en les oficines d'assistència a víctimes de gener a setembre, una mitjana de 25 dones al dia. Davant aquests números, el Consell vol obrir noves oficines a Castelló, Alacant i Elx, al costat de l'"esperançador" projecte en col·laboració amb el Ministeri de Justícia per a l'assistència lletrada a les víctimes.

Precisament, la violència de gènere ha centrat part de les crítiques de l'oposició durant el debat parlamentari, especialment de Vox, perquè la diputada Plans Massó ha demanat "no criminalitzar a l'home ni comparar-lo amb el terrorisme" i Rosa Peris (PSPV) ha replicat que "els maltractadors ja tenen un partit que els defensa".

L'oposició ha carregat contra un pressupost "irrisori" quan hi ha "jutjats en cofurnes i rates en els despatxos" (Vox), mentre el PP creu que naixen "a la defensiva" i augmenten només per les noves competències, advertint que "la justícia valenciana no es deslliurarà de les retallades", i Ciutadans que suposen un "personalitze" de les de 2019 "sense executar al 30%".

El grup 'taronja' també ha advertit de la "falta de prevenció en riscos" després de la mort d'un home a la Ciutat de la Justícia de València i la fallada del desfibril·lador, mentre que la consellera de Justícia ha destacat l'esforç en la renovació d'unes instal·lacions que eren una "bomba de rellotgeria" quan va entrar al govern en 2015.

Arxivat a:

Destacats