Es la màxima representant de la nostra festa, de les Falles 2018. Rocío Gil és la fallera major de València 2018. Plantà, Dansà, Ofrena, Premis i centenars de moments únics per a la vida d'una fallera que formaran part de la història de tots els valencians i valencianes.
En la Crida vas reivindicar molt el paper de la dona, en una festa on teniu tot el protagonisme. Com vas viure el moment en què tots els fallers i falleres estaven escoltant la teua Crida?
Va ser un moment impressionant. Va ser un moment que tota fallera pot somiar, però quan arribes, en eixe moment, a pujar eixes escalinates i et presentes davant de tots els fallers i tota la gent que està ahí baix, que està moltes hores per a escoltar-nos, és una sensació brillant, de moltíssima emoció, d'orgull com a valenciana i com a fallera. I també orgull com a dona.Com estàs preparant l'arribada de la setmana gran de les Falles? Com portes els nervis com a Fallera Major?
Jo sóc una persona tranquila. A més, en la Crida volia gaudir. No volia estar nerviosa perquè és cert que els nervis et poden jugar una mala passada i jo volia gaudir. I així continue: gaudint i els nervis, a casa (riu).
Sí que es cert que espere molts actes amb moltíssimes ganes, però jo vull gaudir tots els actes com si fora l'últim. Perquè acte que s'acaba, acte que ja no vaig a poder anar com a Fallera Major de València. Però hi ha actes molt desconeguts, com la visita al centre penitenciari de Picassent. Són actes que la gent no veu i crec que la gent del centre penitenciari tindrà moltes ganes de que nosaltres anem a veure'ls en un ambient un poc tancat.Després estan els actes típics que com a fallera sempre he gaudit molt, com l'Ofrena o la Plantà, que enguany poder plantar la falla de tots els valencians és un plaer.
I quin balanç fas del que ja has fet?
Jo estic molt agraïda a la gent perquè allà on vaig em demostra el que em vol i el que vol a la figura de la Fallera Major de València. Em quede amb la gent i amb la calor que em dóna la gent i les paraules que tenen cap a mi.Com dus la relació amb la xicoteta Daniela? Quina relació teniu tan especial?
És com la meua germana xicoteta perquè jo tinc una germana d'onze anys i és de la mateixa edat que Daniela. Doncs a vegades la tracte com si fóra la meua germana. Si li he de dir que així no es fan les coses, també li ho dic. Perquè jo crec que és positiu i ella també ho agraeix. Jo la vull molt i sempre vull que estiga perfecta i que ho faça bé. Sempre vull donar-li els millors dels consells.Com es defineix Rocio com a fallera?
Com a fallera, jo sóc molt lluitadora per la meua Comissió. I enguany vull lluitar perquè les Falles siguen reconegudes per tots els fallers, perquè els fallers puguem transmetre a la gent de fora el que la nostra festa és. I també m'agrada estar molt prop de la gent, que em coneguen tal com sóc.Què vas a trobar a faltar enguany de la teua Comissió?
La Plantà. Perquè en la meua falla ens involucrem tots. I plantem tots, tots posem la gespa o l'arena. Tots estem ahí. És un moment de molta germanor fallera i que ho passem súper bé. I enguany va a ser diferent.I aquest any et deixaran plantar la falla municipal?
Crec que alguna cosa sí (riu). Crec que alguna cosa sí.Conta'ns alguna anècdota que hages tingut amb Daniela i Pere.
Jo en Pere em porte súper bé. Som amics ja i sempre estem ahí recolzant-nos en tots els moments. I en ell, anècdotes, anècdotes, segur que moltes, però ara mateix no me'n recorde... En Daniela, alguna vegada a mi se m'ha oblidat la joia... Són cosetes que, encara que jo siga la major, ella també està al meu costat.Com és el teu dia a dia?
Jo des que vaig eixir Fallera Major em dedique a les Falles. M'alce, em pentine, em maquille, em fique el vestit i a gaudir. Hi ha dies que em lleve el vestit per a ficar-me el pijama i al contrari.El dia que et va cridar per telèfon Joan Ribó, què vas sentir en eixe moment, que totes les mirades de València estaven en tu?
Estava molt contenta, però sobretot molt agraïda al jurat per confiar en mi, Rocio Gil, una persona normal i fallera, per a representar a tots els fallers com ambaixadora de la nostra festa.T'ho esperaves? Podies en algun moment arribar a pensar que podies ser Fallera Major?
No. Està ahí, perquè quan arribes fins ahí, estàs ahí. Però no. No m'ho esperava i a ells els dic que moltíssimes gràcies per confiar en mi.Eres la persona en què tots es fixen com a ambaixadora de la indumentària valenciana. Quin detall t'agradaria destacar d'aquesta indumentària?
Jo crec que sóc atrevida en la indumentària. Per això he portat colors com el groc de la Crida, que és un color que has d'atrevir-te a posar-te'l. Després, m'agraden moltíssim els vestits del segle XIX.Quin missatge li diries a un turista que no coneix les Falles perquè vinga i conega la nostra festa?
Jo li diria que els valencians som oberts i que vinguen a València a viure les nostres tradicions, que parlen en els fallers i que se senten com si estigueren en la seua casa. La nostra festa comprén moltíssims àmbits i que gaudisquen de cada un dels racons de la nostra ciutat, que es transforma en art, música, llum i soroll, com vaig dir en la Crida.