Pere Fuset: "Les Falles són el major festival d'art públic al carrer"

En l'epicentre de l'Exposició del Ninot, hui abordem tota la programació de les Falles 2019 amb la persona que més la coneix de primera mà, el Regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera, Pere Fuset.

Venim d'un cap de setmana intens, gloriós. Com has viscut tu personalment la mascletà vertical?

La veritat és que ha sigut un cap de setmana molt intens. Es diu «de la festa, la vespra» i la vespra de la festa és aquest cap de setmana. Començàrem divendres amb la Gala fallera, després dissabte férem història per a les Falles i per a la pirotècnia, per a Ricardo Caballer, per a la ciutat de València... amb la mascletà vertical, que és una autèntica burrada. Ja saps que aquests anys hem tingut la intenció que les pirotècniques valencianes siguen profetes en la seua terra i jo crec que ho estem aconseguint. No només pujant la remuneració econòmica, que és justa i merescuda, perquè a més té molt de retorn econòmic per a la ciutat; sinó sobretot afavorint la innovació. Jo crec que a qualsevol persona que ho va viure en directe li sobren les paraules, perquè va ser una autèntica passada veure els 110 metres de terratrémol final, que arribà a dues vegades el Micalet d'altura o un camp de Mestalla en vertical, explotava i generava eixa sensació que només la pólvora és capaç de generar als valencians. Per tant, molt desvanit.

Després de la Crida dels sentits, vàrem escoltar dos discursos, cadascun amb un missatge molt potent. Amb quin et quedaries dels dos?

La veritat és que és important que la Fallera Major Infantil puga dirigir-se als fallerets i les falleretes, que potenciem el paper dels infantils. Precisament el que destacaria del discurs de Sara és això, eixa reivindicació que va fer. No allò de «són el futur», sinó que «són el present», també formen part del present i han de tindre un protagonisme actiu. Estem treballant això amb els presidents infantils, per exemple perquè en aquesta mateixa Exposició del Ninot puguem també conèixer el gust dels xiquets i xiquetes, cosa que fins ara no passava perquè el ninot indultat major el trien només els adults, però l'infantil, els adults i els xiquets. Anem a fer una experiència pilot perquè els xiquets i xiquetes ens puguen dir ells mateixos quin és el seu ninot favorit.

I del discurs de Marina, vàrem tindre uns quants eslògans. Això de «Falles és una bona idea», allò que les Falles són art efímer però que el sentiment és etern també va ser una frase molt potent. També eixa apel·lació a la solidaritat en l'obertura de la festa va estar molt bé. Ja fa quatre anys que li hem pegat un poc la volta a la Crida perquè no siga un espectacle que pot estar en qualsevol altra ciutat, sinó pensat per a eixe moment, pensat per a aquesta ciutat. Hi ha moments com quan s'obrin les torres i es veia la vista àrea, no? O eixe final apoteòsic amb el Bolero de l'Alcúdia i el piromusical, que va ser molt aclaparador i un homenatge també a l'epicentre de la festa que, no oblidem mai, és el treball dels artistes fallers, les pròpies Falles.

Parlem de la gran traca per a les pròximes setmanes falleres. Què em pots destacar?

Aquests anys hem vist com es fomentava anar més enllà del «sota, caballo y rey» i tractar que els pirotècnics es trobaren a gust, no només amb la recompensa econòmica que hem apujat en 2.000 euros per mascletà i que encara estan disparant per sota del mercat. A més, tingueren facilitats per a fer coses noves, ho hem vist no només en Falles sinó també en la Fira de Juliol, en Nadal o en les campanades. Per tant, anem a vore firmes d’autor, mascletaes, eixes albaes de les Falles que s’han consolidat com una novetat dels últims anys en la plaça de l’Ajuntament el dia 15, castells molt potents i mascletaes també els caps de setmana previs, que tenen molt bona acollida, a les 12. Anem a vore diferències entre cadascuna de les mascletaes: molt de color, fum de color, i espectacles, cadascun d’una firma. Al final, com deia els pirotècnics són artistes i cadascú té la seua manera d’interpretar i per això, crec que el millor és vore’ls com anem a vore’ls i estic convençut que anem a disfrutar.

'Enguany anem a tindre una Nit del Foc i una Cremà molt espectacular. '

Com valores la decisió d’apujar la remuneració dels pirotècnics en comparació amb l’anterior govern on estaven mal pagats?

Estaven mal pagats i cal dir que, a més, és un sector que té un retorn econòmic molt gran. Vull dir a la gent que cada euro que invertim en pirotècnia es multiplica en canyes, refrescos, pinxos de truita, dinars, sopars... És a dir, per cada euro que invertim es multiplica en l’economia local. Per tant, hem de tractar millor els nostres pirotècnics i ho estem fent apujant les mascletaes 500 euros cada any, arribant a 2.000. També, als castells i la Nit del Foc 7.500 euros més perquè és un castell molt important però de pressupost està molt a la par -i fins i tot molt inferior- a alguns dels castells que es fan en tota Espanya. No s’entén que a la terra de la pirotècnia no tractem bé als nostres pirotècnics.

Ja anuncie que enguany anem a tindre una Nit del Foc i una Cremà molt espectacular. Crec que tot va a estar molt bé i el que demane també al sector pirotècnic és que no cal que li fiquem més i que puguen també guanyar diners perquè la ciutat guanya molts diners amb ells. He de dir també que no es tracta d’una qüestió econòmica i a vegades és una qüestió d’estima que realment tinguen les màximes facilitats: plataformes, innovació perquè puguen fer espectacles i lluir-se com ho fan a la resta del món.

Estem a l’Exposició del Ninot, on podem vore els millors ninots. Quina previsió teniu de visites? Perquè any rere any han apujat molt.

Sí, a més s’ha diversificat. No es tracta només d’una qüestió quantitativa de xifres, sinó també de qualitat. Primer perquè les comissions veuen que ara van en igualtat, estan en un lloc digne i fa quatre anys estàvem en una carpa. Ara ja estem en un museu, que és el que es mereix este art i este treball dels artistes fallers. Per tant, hi ha un major esforç per part de totes les comissions i les artistes. En el públic també s’està diversificant, cada vegada abellix més vindre a vore esta exposició i també s’acosta un públic turista que ve a la Ciutat de les Arts i les Ciències i es troba esta exposició i té un contacte amb les Falles que va molt bé perquè potenciem un turisme no només en la setmana de les Falles, que ja no cabem ningú, sobretot des de febrer a març que la ciutat ja comença a donar activitat. Aquesta exposició és un dels grans referents per a eixa estratègia que és interessant per a la pròpia economia de la ciutat.

Pots desvetlar cap novetat de la Cavalcada del Ninot?

En estos anys hem dialogat molt, per molt que moltes vegades s’empenyen en airejar crispacions i conflictes molt estèrils i absurds. La veritat és que hem arribat a molts acords en les Falles i este és un d’ells. Hi ha un augment dels premis a les comissions com hi ha en altres competicions i sobretot el que anem a buscar és que siga una cavalcada molt més àgil perquè crec que en el passat hem vist cavalcades que estaven morint. Hem de recuperar la sàtira, l’enginy i que siga més dinàmica com ho és la Cavalcada de Reis i tantes altres. Per tant, la novetat principal serà eixa. Anem a recuperar els orígens de la Cavalcada del Ninot i fer el que està fent l’Ajuntament els últims anys: donar la benvinguda a les primeres peces ninots de la Falla municipal i de les Falles participants i per tant, buscarem una apoteosi amb música en directe en alguns casos. Des de l’Ajuntament tindrem un colofó espectacular amb què donarem la benvinguda també a eixa primera peça de la Falla municipal.

Parlem de l’espectacle de la Plantà de la Falla Municipal. Què ens pots avançar?

Anem a buscar alguna cosa senzilla però participativa. En els últims anys, tot el món és conscient que amb la complexitat dels monuments s’ha avançat la plantà del 15 amb les primeres peces. Per això, nosaltres hem volgut d’alguna manera posar en valor el treball dels artistes i de la plantà. El cap de setmana previ farem alguna acció participativa i explicar que la Falla de l’Ajuntament és la Falla de tots els valencians i les valencianes i convidar als representats fallers però també a associacions veïnals, de consumidors i comerciants a participar d’eixa plantà. I enguany, igual que els últims anys, farem un acte participatiu en què la ciutat podrà intervindre en eixa plantà i pintar algunes de les peces que es ficaran en eixa falla que, per cert, avance que serà descomunal i una autèntica obra d’art. D’ella haurem de fixar-nos no només en el resultat, sinó sobretot en el procés que és del que parla, eixe procés creatiu. És una falla de 26 metres d’altura feta amb fusta, amb vareta i té moltíssim mèrit i moltíssim treball.

Ja són quatre anys en què un jurat popular decideix la Falla municipal i on la política no ha tingut res a vore. Per què és important?

És important despolititzar les Falles i una és en la seua presa principal, com és la Falla. Com es triava la Falla del passat? Eres els regidors i les regidores del Partit Popular en la seua majoria, que a dit triaven l’esbós dels artistes. Vam consensuar un nou format amb el gremi d’artistes que siga molt més respectuós i no faça treballar gratis als artistes, perquè eixos esbossos es destruïen. Ara els artistes tenen l’oportunitat de presentar els projectes que després poden desenvolupar davant d’un jurat que no té polítics, sinó que té representants de les Falles del món artístic i de la ciutat valenciana. Ells designen eixos jurats i els poden conéixer de primera mà.

Hem augmentat la quantia per a estimular eixa participació i la Falla municipal és important i, per tant, després de les retallades del Partit Popular tenim major pressupost i crec que és un procés que permet la col·laboració multidisciplinària d’artistes. Artistes fallers però també col·laborant artistes que ens ajuden a donar una difusió internacional. L’any passat la Falla d’Okuda estava feta pels artistes fallers de Latorre i Sanz i els ha atorgat una projecció internacional i vam tindre un ressó brutal en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació que sí reconeixen a Okuda i varen poder conéixer a Latorre i Sanz i a les Falles. En aquesta ocasió són dos artistes valencians, PichiAvo. Són artistes urbans amb fama mundial, tenen obres exposades en mig món i són els encarregats del disseny d’eixa Falla que no l’oblidem que la fan els artistes fallers Latorrre i Sanz.

Hem viscut una metamorfosi en el Centre del Carme amb Okuda i PichiAvo que convida a la gent a viure les Falles com a l’art que són, no?

Les Falles són el major festival d’art públic al carrer i ho hem de reivindicar. A vegades, els propis valencians no ho creiem, començant pels propis fallers. L’art és plural, és diversa, igual que el cinema, la música, el teatre i les Falles. Hi ha més clàssiques o més modernes, per a gustos els colors. El que està clar és que són art i les hem de reivindicar com a tal. Crec que l’any passat aconseguírem una cosa molt xula amb l’exposició d’Okuda. Va ser un camí, un recorregut entre el museu i la plaça. A la gent que li agraden les Falles s’anava al museu, i a la gent que li agradaven els museus anava a vore la Falla. Això es va traslladar al rècord històric de visitants en el Centre del Carme i enguany anem a tractar de repetir eixa experiència amb una exposició que parla dels artistes i dels dissenyadors de la falla. De fet, la maqueta s’incorporarà en breu a l’exposició. El que vol és demostrar que les Falles són art i per tant eixa col·laboració entre artistes és més que profitosa.

Un altre emblema del Govern de la Nau és la participació de les mascletaes al balcó de l’Ajuntament.

És coherent també amb el que va fer el govern de Joan Ribó des del primer moment, que és obrir les portes de l’Ajuntament perquè la gent puga gaudir i crec que ja han passat entre 300.000 i 400.000 persones, que són moltíssimes. En Falles òbviament no es pot fer per a tot el món, però al sorteig s’han presentat vora 19.000 persones i són 360 places les que oferim al veïnat. A més, en aquesta legislatura totes les Falles han pogut pujar al balcó, cada any 89, que abans no podien fer-ho. I també les Juntes Locals es poden pujar al balcó. Sóc conscient que hi ha molta més gent que pot pujar, però és un símbol veure que l’Ajuntament i el balcó estan oberts als ciutadans que paguen els seus impostos per a mantenir-los i crec que ha sigut un gran encert.

Quines són les cavalcades que hi ha previstes en aquestes Falles?

A banda de la del Ninot, tenim preparada la Cavalcada del Patrimoni i fixa’t que, malgrat que alguns deien que ens anàvem a carregar les Falles, estem fent tot el contrari. Fa molts anys el PP va deixar morir la Cavalcada del Regne o la Cavalcada Folklòrica i nosaltres hem recuperat la del Patrimoni, que el que pretén és exposar la riquesa del patrimoni cultural valencià i d’altres territoris per a convidar a altres festes a participar. Tindrem una desfilada el diumenge dia 10 a la vesprada des de la Llotja fins a la plaça de l’Ajuntament on grups folklòrics valencians i internacionals exposaran les seues manifestacions, algunes d’elles Patrimoni Immaterial de la Humanitat, com és el cas de les Tamborades de Setmana Santa. No anem a desvetlar-ho tot, però el que està clar és que és un espectacle que s’està consolidant en el panorama festiu.

Jo recorde especialment la Cavalcada del Foc, que precedeix a la Cremà.

Sí, a més és una festa que es va recuperar de Regino Mas, que va ser transcendental per a les Falles i celebra l’entrada del foc a la ciutat. Ho hem fet amb els dimonis i cap a eixa Porta de la Mar que es converteix en Porta del Foc que camina cap al que jo diria que és el nostre Cap d’Any, quan acaba tot per als fallers com és el dia de Sant Josep.

Parlem de les Falleres Majors de València, Sara Larrazábal i Marina Civera. Com les veus?

Espontaneïtat, sobretot en el cas de Sara, perquè no oblidem que és una xiqueta que sempre està donant la cara amb un somriure i una bona paraula per a tot, sap estar però sense perdre la seua innocència, que és una cosa que em preocupa especialment. En el cas de Marina, a banda de destacar la seua naturalitat, és una persona molt fallera que moltes vegades trenca el protocol i això la veritat és que m’encanta perquè no m’agrada veure les falleres com un objecte encasellat, sinó que siguen persones naturals. A més, té una energia capaç de bolcar-nos a tots i sempre amb un somriure que arriba a tots i amb paraules per a totes les persones que se li apropen i jo pense que eixa proximitat és molt d’agrair per a les comissions falleres, per als valencians i per a tots i és la seua gran base.

De tota la programació fallera que tenim en els pròxims dies, amb quin acte et quedaries tu personalment? No val la Cremà...

(Riu) Docs és la que més m’agrada perquè plantar i cremar és l’objectiu principal de les Falles i des de l’Ajuntament apostem per materials més sostenibles per a veure la flama per damunt del fum negre i jo crec que s’ha de treballar. No puc dir triar altra cosa però hi ha moments molt emotius, com l’Ofrena, la mascletà i els castells, però també actes solidaris, pel reconeixement de les dones o per la igualtat de les comissions falleres que jo crec que passen molt desapercebuts però que són molt importants.

Un altre dels actes més especials per a tu va ser enguany, que vas ser mantenidor de la teua Falla. Com et vas sentir?

Aprofite per a demanar disculpes perquè moltes comissions falleres i Juntes Locals Falleres m’ho han demanat moltes vegades i m’he escapat un poc perquè és difícil arribar a tot. Però enguany tenia un compromís personal particular molt important amb Marga, la Fallera Major de la meua Falla i no podia dir-li que no. La veritat és que ha sigut tot un goig de participar, de sentir una emoció un poc diferent perquè volia que entenguera què està representant, perquè la Falla és la gent, des de la secretària que demana els permisos, els que porten la loteria, els comptes, el president... molta gent que treballa tot l’any i que ha de tindre el seu record. Perquè aquesta festa no seria res sense la vocació de servici de totes aquestes persones que la fan possible.

Com vas viure eixe moment?

He de reconéixer que un té palique i que s’acostuma a tot, però jo crec no havia estat tan nerviós en un discurs en aquests quatre anys. Estava histèric perquè, a més, estava prou emocionat. Vaig acabar la part final com vaig poder de l’emoció però és molt xula. Una de les coses més boniques no sé si podria ser ser profeta en la teua terra, però sí mantenidor en la teua falla.

Ja són 4 anys al capdavant de Cultura Festiva. Quin balanç d’aquesta metamorfosi que s’ha viscut?

Jo crec que, com tot, s’ha d’obrir la finestra per a refrescar i que entren noves idees de tant en tant. Sóc conscient que hi ha hagut reticències en alguns moments i que sobretot hi ha una part política que vol utilitzar-la com a ferramenta per a fer mal i crec que això no s’ha de permetre. Les Falles són de tots, de persones de dretes, d’esquerres, de centre, de tots els colors i de totes les edats i aquesta cosa és molt important perquè uneix a molta gent. Per tant, no es pot posar a uns en contra d’altres i crec que s’ha fet en massa ocasions. Jo crec que en algunes ocasions m’he passat amb els ritmes, però feia falta portar la direcció de no quedar-se estancats, buscar més consens amb comerciants i veïns perquè aquesta és una festa per a tots, millorar la festa... I crec que la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat és una excusa per a buscar l’excel·lència, aleshores faig un balanç positiu. Perquè quan veus que les troles, les polèmiques, les fake news passen... T’adones d’una valoració més que positiva i ahí estan els baròmetres per a demostrar-lo. Sempre dic que la innovació és la millor aliada de la tradició perquè l’ajuda a adaptar-se als temps i a sobreviure. Cal fer autocrítica i hi ha coses que es podrien haver fet millor, però tocava fer canvis i jo crec que s’ha anat a millor.

Quina és la teua gasolina per a deixar-te la pell cada dia de l’any?

Una és l’estima de la gent, perquè moltes vegades es parla dels moments durs en política, però quan estàs als casals o parles amb la gent a través de les xarxes socials, t’adones que sempre hi ha paraules d’afecte, d’estima i de respecte, sobretot. Per tant, eixe comboi i eixa pinya que es fa és la millor gasolina per a continuar. Després, la satisfacció i tindre la ment freda i les idees clares per a vore on vols dur la festa, que és cap cal millor possible i després que tractes de dialogar i buscar consensos. Per exemple, arribar a un consens en la Mesa de Diàleg amb veïns, comerciants, consumidors i fallers en la mateixa taula és fonamental. A més, veure que s’han fet coses molt bé, com tindre aquesta Exposició del Ninot, veure com a la gent se li cau la baba amb una Crida com la que hem tingut, tindre el programa de mascletaes que tenim, quan veus que els permisos, per exemple, arriben quasi al 96% o quan les subvencions es paguen abans d’hora... Et dona un subidó d’adrenalina i compensa els moments roïns, que també hi ha.

Et presentes a primàries de Compromís. Per què és necessari Pere Fuset en la política?

Em fa apur respondre. És de veres que vaig pensar si presentar-me o no, perquè ser regidor no és un ofici, sinó un servici temporal que esperes que genere benefici en la societat. Al final vaig pensar que encara és el meu moment però és la gent qui ho decideix amb aquestes primàries obertes a tot el món que tinga més de 16 anys. Són aquestes persones les que hauran de respondre aquesta pregunta. Jo tinc energia i ara vull continuar aquest projecte amb la suma de la meua experiència, i per tant, crec que he d’intentar-lo.

I per a acabar, tu vas ser el regidor més votat de les primàries de Compromís de 2015. En aquests dies, quina reacció de la gent has rebut?

La veritat és que molt bé, però també he de ser sincer i he de tindre la responsabilitat de no fer massa campanya perquè els actes fallers ja estan ací. Me la jugue a la confiança de la gent perquè pense que la millor campanya és la de centrar-me en la meua responsabilitat. Jo estic tranquil, crec que el treball està fet, hi ha una gran cooperació en el grup municipal, que ha treballat molt i hi ha gent nova que vol afegir-se. Bé, tinc energia, tinc noves idees i si la gent em recolza, estupend.