L'origen dels bunyols de carabassa va totalment relacionat amb el mateix origen de les falles, quan, ja pel segle XVIII, el gremi de fusters de la ciutat treia els seus mobles vells i sobrants de fusta de tot l'any al carrer per a cremar-los la nit de vespra al dia de San José, el seu patró. En aquell moment, també és quan sorgeix l'origen dels bunyols.
Amb la festa ja arrelada, les dones dels fusters van decidir omplir de sabor aqueixes primitives falles traient grans bidons de ferro i fent bunyols de vent per als presents. Aquells bunyols seguien una antiga recepta romana i eren molt populars des de feia segles pel seu ric sabor, la seua agradable textura i, sobretot, el seu poc cost, ja que es basava en una massa de farina, sal, aigua i llevat que es fregia en oli.
Aqueixos bunyols de vent eren l'avantsala dels bunyols de carabassa actuals i, els mateixos, no es prenien encara amb xocolate calent, en el seu lloc, els habitants de la València del segle XVIII i XIX solien prendre'ls amb anís o aiguardent. No es sap que moment exacte se sumisca la carabassa a la recepta, però sí que es va inventar amb les Falles de València i que l'hortalissa dotava d'un sabor melós a la recepta original. A més, també tenia els seus motius pràctics, ja que es tractava d'un producte de l'Horta que, encara que es collita per novembre, aguanta amb facilitat durant uns quants mesos.
Els bidons de ferro, on les dones fregien aqueixos bunyols al costat d'aquelles falles primitives, han sigut substituïts per grans llocs i les seues cuines de butà, on fan aquestes típiques postres al costat de xocolate calent. Ja no només trobem els bunyols de carabassa, ara podem provar noves variacions de gran sabor com a bunyols de figa o de taronja. Els temps han canviat i podem gaudir d'aquest dolç de noves formes, així i tot, els clàssics bunyols de carabassa formen part de la identitat d'aquestes festes, transportant-nos al seu origen i omplint-nos el paladar amb autèntic sabor a falles.