25n
25N
25N

Picasso, Matisse, Klee, Macke, Goya o Sorolla componen l'exposició 'Orientalismes' de l'IVAM

Picasso, Matisse, Klee, Macke, Goya o Sorolla componen l'exposició 'Orientalismes' de l'IVAM
05/03/2020 -

A partir del text escrit per Edward Said, titulat ‘Orientalisme’ i publicat en 1978, els comissaris, Rogelio López Cuenca i Sergio Rubira, han configurat l’exposició ‘Orientalismes. La construcció de l’imaginari del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica (1800-1956)’ disposada en la Galeria 1 de l’IVAM, i que es podrà veure entre el 6 de març i el 21 de juny. Per a aquesta exposició el museu ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.

Les 660 obres que s’han reunit venen signades per artistes com Goya, Picasso, Matisse, Paul Klee, Auguste Macke, Joaquim Sorolla, Antoni Muñoz Degrain, Yto Barrada, Read Yassin o Antoni Muntadas, entre altres, i procedeixen de col·leccions públiques i privades com el Museu del Prado, el Musée d’Orsay, la col·lecció Banc d’Espanya, el Centre George Pompidou, el Museu Thyssen Bornemisza o la Galerie Maeght, entre moltes altres.

Estructurada en set seccions, com són: ‘L’orientalisme en el segle XIX’, ‘La moda orientalista’, ‘L’orientalisme soviètic’, ‘Els viatges’, ‘Orientalisme per a les masses’, ‘Trobades’i ‘L’orientalisme espanyol, de nou’, pretén analitzar alguns dels estereotips forjats des del final del segle XVIII, amb la invasió de Napoleó d’Egipte i Síria, fins a 1956, quan s’independitzen el Marroc i Tunísia.

‘Orientalismes’ s’ha estructurat a partir de diferents casos d’estudi que confronten les obres del segle XIX amb treballs actuals, i es destaca l’enfocament de cadascuna de les èpoques sobre els clixés produïts sobre Orient des d’Occident. Al llarg de les sales és possible trobar múltiples exemples d’aquesta visió de l”exòtic’ per als occidentals a través de pintures en oli sobre tela, cartells publicitaris, postals, fotografies o filmacions cinematogràfiques.

El director de l’IVAM, Jose Miguel G. Cortés, ha manifestat que l’exposició parla d’un conjunt d’imatges i conceptes entorn de la visió que tenim des d’Occident del Pròxim Orient carregada de prejudicis i clixés que són una de les preocupacions de l’actualitat.

Cortés ha agraït a la Fundació Banc Sabadell la seua col·laboració perquè l’exhibició haja sigut una realitat.

Per la seua banda, el president de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins, ha constatat que la Fundació té un compromís amb l’IVAM, ja que el seu projecte està arrelat amb la cultura de la Comunitat Valenciana i ha assegurat, com a historiador que és, que l’Institut Valencià d’Art Modern utilitza el rigor científic i l’atractiu per a dirigir-se a grans públics, una cosa que ha aplicat en ‘Orientalismes'”.

Els comissaris de l’exposició, Rogelio López Cuenca i Sergio Rubira, han explicat el punt de partida del concepte de la mostra, des del text d’Edward Said, i han coincidit que les obres parlen d’Orient, però alhora parlen de nosaltres mateixos, de les nostres pors. Així mateix, han subratllat que la confrontació amb la realitat influeix poc en la representació d’aquesta, ja que per més coneixement que en tenim, aquest ha influït poc, ja que s’han mantingut els estereotips, que al final són un reflex negatiu de nosaltres mateixos.

Rogelio López Cuenca ha indicat que “als habitants de l’altra vora se’ls veu com a fanàtics religiosos, com a primitius que quan esclaten són irracionals i en les peces es mitifica la necessitat de control per part de civilitzacions suposadament superiors, que són racionals. Se’ls veu com ancorats en un infantilisme permanent. Alhora, s’idealitzen i idolatren expressions culturals del passat. No solament alimentem les nostres creences de les notícies dels mitjans de comunicació, sinó també a través de les obres d’art, el cinema, la publicitat, els llibres, etc.”.

Sergio Rubira i Rogelio López Cuenca han repassat les diferents seccions de l’exposició i han destacat l’arribada dels ballets russos a París, l’apropiació de la moda oriental per part dels occidentals, com les gel·labes de Fortuny que es portaven pel carrer, Picasso amb les Salomés o més tard la seua fascinació per Baya i com aquesta figura el marca i va ser la seua inspiració a l’hora de representar odalisques. També la propaganda soviètica té influència orientalista en el període de conquesta del territori a través de les obres d’enginyeria desenvolupades en Orient per l’URSS.

Els comissaris han revelat com els viatges realitzats a Orient per pintors com Auguste Macke, Paul Klee o Henri Matisse, els quals visiten els llocs que els indiquen els llibres de guies turístiques, en què els diuen el que han de veure, cosa que condiciona la seua mirada i el reflex de la cultura oriental en els seus treballs.

La publicitat, els còmics dels anys 40 i 50, les produccions de Hollywood en les quals es representen passatges de ‘Las mil i una nits’ o de ‘Simbad, el marí’, o com a Espanya es representava l’Islam, que era moltes vegades hiperorientalitzat per les autoritats espanyoles, com en el cas de l’ús de l’Alhambra de Granada com a espai per a rebre a visites d’estat, la prolongació d’aquesta orientalització en festivitats com les dels ‘moros i cristians’ o a través de les postals i imatges per a la projecció turística internacional d’Espanya amb elements orientals.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quatre × dos =

Informacion coronavirus
escalante
el puig