El Govern calcula que podrà exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caidos a la fi d'any i donarà 15 dies a la família per a fer-se càrrec del cos. En el cas que la família no comunique on vol enterrar al general o existisquen discrepàncies entre els seus membres, serà l'Executiu qui prenga la decisió.
Així ho ha explicat aquest divendres en roda de premsa la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que ha explicat els detalls del procediment iniciat per l'Executiu amb l'aprovació pel Consell de Ministres d'un reial decret llei que dóna empara legal a l'eixida de les restes de Franco del Valle dels Caiguts.
Aquest reial decret llei modifica la Llei de Memòria Històrica de 2007 per a especificar --afegint un tercer apartat a l'article 16-- que "en el Valle de los Caidos només podran jaure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra civil espanyola, com a lloc de commemoració, record i homenatge a les víctimes de la contesa".
Franco és l'única persona enterrada en el monument que no va morir en la contesa ni va ser represaliat posteriorment sinó que va morir octogenari de mort natural i mantenint la prefectura de l'Estat.
NO S'EXHUMARÀ DE MOMENT A PRIMO DE RIVERA
Al costat de la seua llosa, davant de l'altar de la basílica del Valle dels Caiguts, està també enterrat José Antonio Primer de Rivera, fundador de Falange Espanyola. Ell sí que va ser executat en els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa romandrà en el Valle. Si escau, l'Executiu vol exhumar les seues restes per a enterrar-ho en un altre lloc del Valle, perquè deixe d'estar en un lloc preeminent de la Basílica i tinga un tractament similar al de la resta de víctimes, com va recomanar el Comité d'Experts de Memòria Històrica en 2011.Però a pesar que el Congrés dels Diputats va urgir en 2017 a exhumar les restes de Primo de Rivera, igual que els de Franco, amb caràcter urgent i preferent, el reial decret llei d'aquest divendres afecta tan sols al dictador. Preguntada per aquest fet, Calvo ha fet una crida als partits perquè, a més de convalidar el decret, voten la seua tramitació com a projecte de llei, la qual cosa donaria motiu a introduir més canvis i millores a l'actual Llei de Memòria Històrica.
El reial decret llei entrarà en vigor 24 hores després de la seua publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. A partir d'aqueix moment, el Congrés dels Diputats té un termini de 30 dies per a convalidar-ho o tombar-ho.
No obstant això, i precisament per tractar-se d'un reial decret llei --que faculta al Govern per a legislar sense l'aval previ del Congrés en casos excepcionals i urgents-- el Govern avançarà en el procediment per a exhumar a Franco aprovant en el Consell de Ministres de la setmana pròxima un acord d'incoació que donarà un termini de 15 dies als interessats perquè es puguen personar en el procediment i realitzen les consideracions i les al·legacions que consideren.
SEPULTURA DIGNA PER A FRANCO
En aqueix termini els familiars podran comunicar on desitgen inhumar de nou les restes de Franco i hauran d'aportar els documents i autoritzacions necessàries. En cas que no contesten o hi haja discrepàncies entre ells, serà l'Executiu el que decidisca la nova destinació de les restes del dictador en un lloc "adequat" i digne, expliquen fonts del Govern sense voler desvetlar les opcions que hi ha.L'Executiu, a través de l'abadia benedictina que custodia la basílica, ha tingut coneixement d'un escrit de la família Franco avisant que no es faran càrrec de les restes, però el Govern només es donarà per assabentat dels desitjos de la família durant el tràmit formal, expliquen fonts de l'Executiu.
En el cas que haguera de ser el Govern el que decidira on inhumar les restes de Franco, el Consell de Ministres hauria d'aprovar una nova decisió en aquest sentit.
Calvo ha justificat la urgència d'exhumar a Franco del Valle dels Caiguts perquè resulta "inassumible" per a una democràcia consolidada com l'espanyola mantenir al dictador "en una tomba d'Estat" al costat de les víctimes de la guerra civil i la dictadura.
La seua permanència en la Vall dels Caiguts, ha advertit, incompleix la prohibició expressa en l'article 16 de la Llei de Memòria Històrica, que estableix que "en cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadores de la guerra civil, dels seus protagonistes, o del franquisme".
El Govern no contempla la hipòtesi que, arribat el moment d'iniciar els treballs d'exhumació, l'abadia benedictina que custodia la basílica s'oposara. Però fins i tot en aqueix escenari, ha explicat Calvo, els acords vigents entre l'Estat espanyol i la Santa Seu facultarien al Govern per a procedir amb l'exhumació, segons l'estudi jurídic que ha fet l'Executiu de la qüestió.
DISCRECIÓ I DECORE
Calvo ha confirmat la voluntat del Govern, com va avançar el dijous la 'número dos' del PSOE, Adriana Llastra, de no convertir l'exhumació de Franco en un espectacle. De manera que, quan es facen els treballs d'exhumació, es realitzaran amb discreció i decore per a evitar que, si l'opinió pública és conscient del dia i hora d'aqueixos treballs, arribe un devessall de curiosos o exaltats a la basílica.El decret llei aprovat pel Consell de Ministres té una "caducitat màxima" de dotze mesos, per la qual cosa d'ací a un any ha de completar-se el procés. No obstant això, els càlculs del Govern és que l'exhumació puga dur-se a terme al voltant de finals d'any.
La vicepresidenta ha indicat que no li preocupa l'anunci del PP que recorrerà davant el Tribunal Constitucional l'ús del reial decret llei per part del Govern per a exhumar a Franco.
"L'important és el fons, si vols o no vol que Franco seguisca tenint un lloc preeminent just on estan les víctimes", ha considerat abans d'advertir als 'populars' que haurien d'estar ocupats a presentar propostes per a confrontar amb el Govern en lloc de "recórrer constantment en els tribunals l'acció del Govern".