Una anàlisi de quasi 17.000 comentaris de lectors en 540 notícies sobre el cas de la Manada reflecteix que va haver-hi deslegitimació de la dona víctima pel suport als agressors, les crítiques al judici mediàtic que patien i per destacar que la víctima no es va oposar a l'agressió.
Així, es desprén una investigació de la Universitat CEU Cardenal Herrera en la qual s'ha analitzat les notícies i comentaris dels lectors en els mitjans digitals de major difusió a nivell nacional sobre el cas de la Manada en els últims tres anys per a avaluar si va haver-hi deslegitimació de la dona víctima en aquest cas de violència sexual durant les festes de Sant Fermín de 2016.
La investigació ha sigut realitzada per l'estudiant de Periodisme de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, Rosa Estevan Hernaiz, sota la direcció de les professores Elvira García de Torres, directora de l'Observatori d'Investigació en Mitjans Digitals OIMED, i Ruth Abril, responsable de la Unitat d'Igualtat universitària.
L'estudi ha revisat un total de 16.754 comentaris realitzats sobre 540 notícies publicades entre el 7 de juliol de 2016, data en la qual es coneix el cas, fins a final de juny de 2019, dies després de publicar-se la sentència definitiva dictada pel Tribunal Suprem.
Sobre aquest tema, l'autora de l'estudi, l'estudiant de Periodisme de la CEU UCH Rosa Estevan, ha explicat que en l'anàlisi del discurs dels lectors, els elements més sovint usats per a deslegitimar a la víctima han sigut tres.
Aquests són el suport exprés als membres de la Manada, les crítiques pel judici mediàtic que estaven patint els agressors i els comentaris contra la víctima, sobretot per no haver-se oposat a l'agressió, però també per l'absència de seqüeles que els lectors dedueixen del seu ús de les xarxes socials posterior als fets. Els autors dels comentaris que deslegitimen a la víctima també citen casos de denúncies falses sobre delictes sexuals interposades per dones.
Per part seua, la responsable de la Unitat d'Igualtat de la CEU UCH i codirectora de l'estudi, la professora Ruth Abril, ha assenyalat que aquests resultats reflecteixen que els detalls del cas i el judici "no solament han acaparat l'atenció dels mitjans, sinó que han generat una gran controvèrsia social que ha aconseguit al debat polític, legislatiu i judicial, per això era molt rellevant la seua anàlisi".
De la mateixa manera, la professora de Periodisme de la CEU UCH i directora de l'Observatori OIMED, Elvira García de Torres, ha apuntat que en la investigació s'han analitzat, a més dels comentaris, les notícies publicades en els mitjans de major difusió, per a avaluar el grau de compliment per part dels mitjans de les recomanacions i codis sobre el tractament mediàtic de la violència sexual.
Per a l'anàlisi de les notícies publicades en mitjans digitals, les investigadores han avaluat el grau de compliment de les recomanacions de nou codis d'autoregulació i decàlegs de recomanacions sobre el tractament de la violència contra la dona en els mitjans, elaborats per organismes com la Federació Internacional de Periodistes (FIP), la FAPE i la Va unir de Periodistes Valencians, o per mitjans de comunicació, com RTVE.
Sobre aquest tema, Estevan ha explicat que tots aquests codis coincideixen en la importància d'usar la terminologia correcta, no caure en la justificació de l'agressió o prioritzar l'ús de fonts expertes enfront dels testimoniatges de familiars, veïns o coneguts per a evitar la doble victimització que es causa quan el tractament informatiu no és adequat.
Així, en les notícies analitzades, les recomanacions que els mitjans compleixen menys són les de l'ús de fonts expertes i la d'informar sobre els recursos públics existents per a ajudar les víctimes.
Però, en general, els mitjans usen la terminologia "adequada, no justifiquen l'agressió, contextualitzen el cas com a problema social i preserven l'anonimat de la víctima". "És a dir, la deslegitimació de la dona víctima no s'ha detectat en el relat periodístic del cas, sinó en els comentaris dels lectors", ha destacat.
NOVES RECOMANACIONS
Per això, la directora del OIMED ha recalcat que "és necessari" continuar estudiant el tractament dels mitjans en casos d'abús sexual com el de 'la Manada' per a elaborar noves recomanacions específiques, que complementen les que ja existeixen sobre tractament de la violència cap a les dones.
Entre aquestes noves recomanacions podrien incloure's algunes, com mostrar un avís específic als usuaris sobre la normativa del mitjà i el risc de doble victimització que poden generar els seus comentaris. A més, planteja augmentar la supervisió d'aquests comentaris en les notícies que tracten sobre grups vulnerables, com a víctimes o menors".
L'Observatori OIMED compta amb finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat per al desenvolupament d'un projecte d'anàlisi del discurs dels lectors. Aquest estudi del cas de 'La Manada' s'han presentat en quatre fòrums científics internacionals: el congrés anual de la International Communication Association (ICA), celebrat al maig a Washington; el congrés de la International Association of Mass Communication Research (IAMCR), celebrat aquest mes de juliol a Madrid; el VI Congresso Internacional de Ciberjornalismo, de novembre a Porto; i l'I Congrés Internacional sobre Vulnerabilitat i Cultura Digital, que va tindre lloc a Madrid el mes d'octubre passat.
Al costat de l'estudiant Rosa Estevan i les professores Elvira García de Torres i Ruth Abril, també han format part de l'equip investigador els professors Hugo Aznar, director de l'Observatori de Governança, Transparència i RSC de la CEU UCH, i la professora Aurora Edo, investigadora d'aquest Observatori.