Ribó: “L’Estratègia Urbana València 2030 ha de ser transversal i amb el major consens possible”

Joan Ribó, Sandra Gómez i Sergi Campillo presenten l’Estratègia Urbana 2030, un pla a llarg termini que es marca com a objectius principals abordar l’emergència climàtica i reduir les desigualtats entre els barris

Guardar

IMG_20200219_110354
IMG_20200219_110354

“No és un pla de Govern, sinó que és un pla de ciutat”. Així defineix Joan Ribó, alcalde de València, l’Estratègia Urbana València 2030, un pla que abraça diferents aspectes a treballar durant la pròxima dècada en l’àrea metropolitana de València. La intenció del govern municipal és integrar tant els diversos actors socials que puguen col·laborar en la definició d’actuacions concretes com a l’oposició del govern i, d’aquesta manera, treballar des del consens i allunyar-se de les imposicions.“Som conscients de les diferències entre els diversos actors, però hem de tractar d’assolir el major consens possible”, ha reconegut Ribó. El projecte es presentarà avui a l’oposició i el pròxim dos de març al Consell Social de la ciutat.

Un dels pilars del pla serà la sostenibilitat i l’emergència climàtica, una línia de treball en què ja s’estan desenvolupant projectes concrets com el Grow Green de Benicalap, que consisteix en la creació d’espais verds dins del barri i l’ampliació del Parc de Benicalap, o la façana marítima, que tracta de desenvolupar un espai verd per reduir l’impacte del port i atendre les demandes històriques dels veïns de Natzaret per recuperar la zona de platja perduda en els anys vuitanta en mans del port. Respecte al tema del port, Ribó ha comentat que “hi ha una voluntat de participació i col·laboració entre el govern i l’Autoritat Portuària, però de vegades no és senzill posar-se d’acord”, i ha opinat que seria positiu aconseguir que la “xarxa ferroviària arribara al port per traslladar part dels contenidors”. El vicealcalde Sergi Campillo ha volgut alabar la ciutat de Vitòria pel seu treball transversal i de promoció de zones verdes i ha senyalat que és “un cas paradigmàtic” que la ciutat de València hauria d’intentar imitar.

L’altre pilar fonamental en què es treballarà serà l’equitat dins de la ciutat i la reducció de les desigualtats entre els barris de València. Una de les mesures marcades en l’Agenda Urbana és la d’afavorir la proximitat dels serveis bàsics i la implantació d’aquests en barris on encara no s’hagen desenvolupat. A més, també s’incidirà en una política d’habitatge sostenible, actuant sobre el problema de l’augment del preu del lloguer.

Un dels punts en què s’ha volgut incidir és la perspectiva metropolitana de València, ja que no es pot obviar la relació entre la ciutat i els pobles del voltant. En aquest sentit, l’Estratègia haurà de proposar solucions eficients per resoldre el problema de transport entre la ciutat i les àrees metropolitanes, un problema que afecta diàriament a centenars de persones que s’han de desplaçar del seu municipi a la capital.

Les estratègies haurien de quedar definides i concretades al llarg de l’any 2020, de manera que l’any següent es pogueren començar a aplicar els projectes pilot en els diferents barris. Aquests projectes pilot seran avaluats en l’any 2022 per veure quins són els aspectes a millorar i els resultats obtinguts. L’estratègia presentada no té un pressupost concret, però les mesures concretes que s’estan aplicant sí que estan pressupostades.

Destacats