caixa popular

Estem en Falles

Estem en Falles
18/03/2019 -

Sí, estem en falles, i veiem a les places molta música, pólvora i comboi, molt de comboi de persones, valencianes o no, que comparteixen les ganes de passar-ho bé. Infinitat d’actes, monuments, amb missatge o sense contingut transcendent.

Cal reivindicar una segona eclosió de les falles, com ocorregué en l’època de la República i que ara com ara es pot analitzar en una magnífica exposició del Museu d’Etnologia de la Diputació al Centre Museístic de la Beneficència, “La República de les falles”. Una eclosió que fou “modelada” per la dictadura per als seus interessos.

Allí podreu veure com es va reconvertir una “Coordinadora de falles” en l’època republicana, sense vinculació amb el poder polític, en la “Junta Central Fallera” en l’època franquista, presidida i controlada per l’alcalde de la ciutat. Com una “Reina fallera” (època anterior a la república) es convertia en la república en “Fallera Major”, denominació que hui en dia perdura. Com aparegueren les Comissions Falleres, com s’estengué la festa als barris perifèrics i als pobles, etc. Com els llibrets esdevenien manifestacions culturals i no florals, com passà amb l’arribada de la dictadura… i molt més.

Des de la ideologia i la seua plasmació política s’interpreten les falles de forma diferent. Des de Compromís s’ha fet una aposta clara per la vessant cultural, per dotar d’importància el paper de la dona en la festa i que puga transcendir del paper secundari, protocol·lari i simbòlic que encara perdura des de l’anterior règim, per l’aplicació de mesures de sostenibilitat de la festa, per dignificar-les com a patrimoni mundial que són, per despolititzar-les.

La forma de manifestar-nos, de sentir, enfront de les diferents demostracions d’activitat fallera és diferent segons la familiaritat, la vivència o el sentiment. Les persones que vénen de fora a visitar-nos, molt sovint no saben interpretar correctament els signes de la festa, determinat humor que traslladen els monuments o la forma de passar-ho bé de les diferents colles d’amics o falleres i fallers que estan per la ciutat.

Enfront d’aquesta visió de Compromís, veiem d’altres partits i/o ideologies. Una visió conservadora que enyora la festa tal com era en l’època franquista, una festa masculinitzada, barroca, molt festiva i poc cultural d’algun conegut partit molt popular. També altre partit la veu com un exotisme, pel seu desconeixement a causa de la seua visió de visitant forà i ara ens vol dir que és o no correcte, que l’ús ancestral de la nostra llengua, és “una imposició” (dixit) i que com deia, la seua visió és més pròpia d’un forà amb xancles i mitjons, per molt “ciudadano” que pretenga ser.

Als valencians i valencianes ens agrada molt la pólvora i, quan de joves encenem un masclet, ens agrada que sone fort, sec, que ens deixe eixa flaire que va intrínsecament vinculat a març, a la festa i a les falles. Si el llancem i fa “figa” ens quedem decebuts, afligits, no ha fet soroll, no ha sonat bé, el fum és molt però l’olor no és la mateixa… Supose que serà la sensació que li ha restat a la portaveu popular amb l’arxivament recent de la querella que m’interposà.

I sí, en el dia que escric això, en ple segle XXI, veig que per ser jurat per avaluar les falles d’especial, sembla que sols els homes estan capacitats. 9 homes, ni una dona, per a la JCF, té capacitat per estar jutjant les millors falles.

Sí, cal una nova eclosió de falles, valenciana i progressista.

@Rius_Xavier

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

11 + 6 =

jornadas gastronomicas el puig