Mustafi, en declaracions amb el portal Goal.com, ha confessat que el seu traspàs a l'Arsenal en el mercat d'estiu no va ser producte solament dels diners de la transacció, eixos 40 milions d'euros. El que més li va cridar l'atenció va ser el projecte del seu entrenador.
Arsène Wenger està lligat als Gunners fa vint anys. És part del club londinenc; l'afició no concep l'esperit del seu equip sense que ho dirigisca, més enllà que el seu últim títol de la Premier haja sigut en la temporada 2003/2004. Això justament és el que li va donar confiança a l'alemany... i es va marxar.
Quan Sir Alex Ferguson va deixar al Manchester United, tots semblaven estranyar-ho. Li hi havia imprés tal mística als Red Devils que seria difícil concebre-ho sense la seua presència. Hui Mourinho fa el seu amb Ibrahimovic i Pogba en un equip que va partir malament i segueix intentant recuperar-se.
El cas del Valencia
Amb estos exemples, cal preguntar-se sobre la necessitat que un entrenador gaudisca de continuïtat en un equip. Al gener del 2016, era Neville el que s'asseia en la banqueta blanquinegre. Dotze mesos després, han passat quatre per eixe mateix lloc: l'anglés, Ayestarán, Prandelli i Voro, una vegada i una altra.Els que dirigeixen els fils del club del Túria han d'entendre que, si es vol un projecte sòlid, el convenient és mantenir al tècnic que millors resultats esportius aconseguisca i que se senta més identificat amb el club. El d'Alcudia, en este sentit, compleix amb els requisits.
Si el Valencia vol escapar d'eixa immediatesa que ho ha caracteritzat durant les últimes temporades, el millor és reflexionar i seguir el model anglés. Si l'èxit contra l'Espanyol pot prolongar-se, anem cap allà.