L'eixida de Prandelli va produir un daltabaix. Si en el moment en què va arribar l'italià l'afició del Valencia CF estava molesta pels resultats i amb Peter Lim per mirar des de la distància com el seu equip perdia respecte, ara no pot amb la seua fúria.
Després del nou ridícul del seu equip en el partit de Copa del Rei contra el Celta, tota l'afició va mostrar el seu descontentament. En les portes de Mestalla, el crit era unànime: Peter vés-te´n ja!
https://twitter.com/MESTALLAVIDEOS/status/816389673262182402
L'empresari i màxim accionista del club és sense dubte, i que quede clar, sense dubte el responsable últim de les conseqüències que està patint l'equip per una gestió que si no millora superarà el dolor horrible que va significar descendir en el 86.
Cesare Prandelli és un símbol. Perquè si va preferir eixir malgrat com pogueren ploure les crítiques, ho va fer conscient que, si volia que la seua imatge romanguera deslligada de l'escut amb la ratapinyada, havia de marxar-se. Va mirar al futur, va veure que les seues peticions no es complien i va decidir anar-se. Un il·luminat a qui és fàcil culpar però que al cap i a la fi ha sigut el més intel·ligent.
Vox populi
És curiós que per a l'afició una de les raons del moment del club són els fitxatges de dubtosa qualitat que han arribat i, per tant, el planter insuficient fins i tot en considerar que hi ha bons jugadors en la cantera, com Carlos Soler. Més enllà d'apuntar als mateixos futbolistes, una fracció valencianista creu que el problema és la poca punteria al moment de fitxar.
Des d'ací es produeix una cadena: Suso ha de fitxar bons jugadors al mateix temps que l'entrenador els demana. Però és Peter Lim qui té els diners, ell tria. De fet, ell va ser el que per primera vegada es va referir a l'eixida d'Alcácer; sí, eixa és la seua influència i l'afició ho sap. De nou apareix la seua figura com a última baula.
Layhoon Chan? La presidenta va tenir raó en dir que ella és Peter Lim. Encara que siga una metàfora és la seua cara visible, un avatar, és qui diu el que cal dir conforme als ordres que provenen de Singapur. També és la que demana disculpes, la que intenta parlar castellà per a acostar-se una mica. Fa el seu treball, però la seua potestat és pràcticament nul·la a l'ombra de Lim, per la qual cosa la seua culpabilitat és difícil de dilucidar.
Hi ha bastants aficionats que miren cap al passat per a trobar respostes, sobretot els més experimentats en les alegries i penes del Valencia. Per a ells són els homes anteriors les que es van encarregar de rematar al conjunt del Túria i allunyar-ho de la gent, allà pel 2004 quan es va prometre el Nou Mestalla i un empresari lligat al PP, Juan Soler, va deixar un deute impossible.
Si bé les opinions poden ser moltes i també les persones per a apuntar amb el dit, l'últim que vol l'afició és que el seu club perda la categoria. Això seria el desastre final per a un Valencia que en els últims anys s'ha caracteritzat per donar els seus seguidors elements per a patir.
Però com diu el Tao, patir no està mal; a vegades et fa pensar que avances.