El 2017 hauria de ser un millor any per al Valencia CF que el 2016. En enguany que ja va passar es van viure moments difícils de superar i un adéu que quedarà guardat en els records valencianistes.
No obstant això, els tremolors comencen de pressa. S'acosta el mercat d'hivern i amb la missió eixida que va explotar amb el viatge a Singapur de Prandelli, Suso i la presidenta, a més d'eixa dura conferència de premsa de l'italià, es poden esperar moltes coses. Parejo és un exemple, l'home més cercat.
En l'esportiu, l'equip té diverses tasques a afrontar. Gràcies al fet que va avançar als huitens de final de la Copa del Rei en véncer al Leganés, el seu pròxim rival serà el Celta este mateix dimarts. Cinc dies després enfrontarà a l'Osasuna de visita —que també és assidu a la zona roja— i el dijous 12 de gener la volta contra el conjunt de Berizzo.
Però el terratrèmol que ha deixat Prandelli amb la seua eixida suposa molts dubtes en el projecte del Valencia CF per a este nou any. Què es pot esperar d'un equip on el seu entrenador el deixa abandonat? És possible un canvi de 180 graus a meitat de la competició?
L'agenda és estreta i els assumptes per definir complexos. Per això, l'equip del Túria ha d'organitzar-se, alçar el cap i deixar de mirar al sòl. D'esta manera, podrà ascendir llocs ràpidament en la classificació en trobar-se des de la jornada 20 amb rivals que ho van fer patir a Mestalla, com Las Palmas o el Betis, en una oportunitat de revenja que és també una prioritat.
El futur està ací, en una possibilitat d'avançar en la Copa i aconseguir un títol que es convertiria en un senyal clar d'una millora futbolística. Del cos tècnic ara amb Voro i dels jugadors depén que el 2017 siga l'any del ressorgiment del Valencia Club de Futbol... o tot el contrari.